\t\t\t\t<\/p>\n
El Parlament de Catalunya celebra aquesta setmana que el debat de pol\u00edtica general que obre el curs. El president de la Generalitat afronta la cita amb m\u00e9s inc\u00f2gnites que mai fins ara. Collat pel Govern del PP a Madrid i sense suports estables a la Cambra catalana, presentar\u00e0 la batalla del finan\u00e7ament com a bandera. Pujol ha d’afrontar tamb\u00e9 els reptes pendents en el si de la seva coalici\u00f3 i partit. El debat successori i les pugnes entre sectors converteixen la recta final del l\u00edder de CiU a un cam\u00ed estret i tortu\u00f3s.<\/strong><\/p>\n \u00c9s un dia molt calor\u00f3s de finals d’aquest \u00faltim agost a la Diagonal barcelonina. A l’Hospital de Barcelona, \u200b\u200ba l’habitaci\u00f3 1304, un home sost\u00e9 la m\u00e0 d’un altre home. El pacient, enllitat, amb prou feines pot parlar i nom\u00e9s mou el cap en resposta a les preguntes \u00a0del visitant:\u00a0-Em coneixes, Ramon?\u00a0Al visitant, un home poc afectu\u00f3s i acostumat a la disciplina, sembla que se li humitegen els ulls. Aquesta no \u00e9s la m\u00e0scara quotidiana de Jordi Pujol. Paradoxa. Ha de ser la proximitat de la mort d’un col\u00b7laborador el que brindi un respir al personatge del pol\u00edtic de 70 anys que, des de fa 20, ocupa la presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya. Al cap de pocs dies, mor Ramon Juncosa Ferret, director general d’Avaluaci\u00f3 i Estudis del Departament de Presid\u00e8ncia.<\/p>\n El l\u00edder de CiU no sap quan tornar\u00e0 a tenir ocasi\u00f3 d’afluixar una mica per dins. La nova temporada pol\u00edtica t\u00e9 molts punts per ser la pitjor de totes.<\/p>\n Pujol va presenciar la dura fase terminal d’un dels seus col\u00b7laboradors m\u00e9s efica\u00e7os. Era un home m\u00e9s jove que ell i compartien la passi\u00f3 per Catalunya i per la pol\u00edtica. Els paral\u00b7lelismes se li van fer inevitables. L’expressi\u00f3 “fase terminal” aplicada, per Josep Piqu\u00e9 i altres, a la seva carrera pol\u00edtica i al seu projecte, el treu de polleguera com poques coses. Potser perqu\u00e8 Pujol continua sent, al comen\u00e7ament del segon curs de la seva sisena legislatura, un creient a prova de tot, fins i tot de la seva imper\u00edcia per prioritzar i decidir a temps. A dir de gent que el coneix b\u00e9, “Pujol \u00e9s, sobretot, un creient de si mateix”. M\u00e9s que de Catalunya. I molt m\u00e9s, \u00e9s clar, que del seu partit i la seva coalici\u00f3.<\/p>\n Catalunya, Pujol la va pensar fa molts anys, abans que cap dels que despr\u00e9s haurien de competir amb ell per governar-la. Aquesta va ser i ha estat, el seu gran avantatge. Ara, les preguntes s’acumulen a la seva taula:\u00a0-President, qu\u00e8 fem amb aix\u00f2?\u00a0I el president descobreix, desconcertat i amb gust de cendra al paladar, que Catalunya hauria de tornar a pensar-se. Urgentment. Entre la trucada d’un alcalde i una cita amb l’\u00faltim pol\u00edtic europeu de moda. Per\u00f2 ell ja no t\u00e9 temps de fer-ho. O ganes. I, llavors, \u00e9s com si estir\u00e9s la goma del seu somni fins que, un dia, es trenqui. Mentrestant, per omplir els temps morts, parla de valors i cerca en el vell bagul de les grans paraules alguna cosa on penjar la seva oferta, davant d’un m\u00f3n i una gent que li han mudat de cop. Per\u00f2 els que l’escolten creuen haver-ho escoltat tot. A ell, com un tard\u00e0 ventr\u00edloc de si mateix, tamb\u00e9 li sembla que tots els acudits s\u00f3n ja de segona m\u00e0.\u00a0-Si jo fos un corredor de comer\u00e7 -va assegurar el passat dia 19 en una confer\u00e8ncia a la Pedrera- que porta una maleta que \u00e9s Catalunya, diria que anem b\u00e9.<\/p>\n Sovint, ja no mira els seus auditoris. S’abstreu tant que queda atrapat entre la seva ombra i les seves notes. A\u00a0vegades, sembla menyspreu, a vegades assembla el mon\u00f2leg d’alg\u00fa que, despr\u00e9s de mirar-se al mirall, no sab\u00e9s exactament de quin temps i de quin lloc es coneix. Les seves bones intu\u00efcions, el seu sentit de l’anticipaci\u00f3, la seva interpretaci\u00f3 ajustada del moment hist\u00f2ric, tot aquest programari de les vict\u00f2ries ha perdut velocitat i ha estat enva\u00eft per una creixent perplexitat. Als voltants del seu univers, alg\u00fa assenyala la causa que \u00e9s efecte alhora: “Pujol no ent\u00e9n que m\u00e9s aviat que tard est\u00e0 arribant al seu punt final pol\u00edtic, enmig d’una gran confusi\u00f3 que ell mateix ha generat”. Entre els que aspiren a succeir-li, Pujol no aposta \u00edntimament per ning\u00fa. Tot i que ha bene\u00eft a Mas, no li reconeix calat. De Duran i Lleida mai se n’ha fiat. La coalici\u00f3 \u00e9s una enginyeria per resoldre que li sembla ja inintel\u00b7ligible i partida, una pura ger\u00e8ncia perqu\u00e8 el futur no sigui totalment imperfecte. Potser un despatx per al dia despr\u00e9s, en qu\u00e8 regni per sobre de la nost\u00e0lgia. En el proper XI congr\u00e9s de CDC haur\u00e0 de posar en ordre, almenys, les aparences. Durant les reunions amb els seus generals deixa caure, darrerament, una frase que els gela:\u00a0-Jo tinc m\u00e9s confian\u00e7a en el futur que alguns de vosaltres. \u00a0I els congregats baixen el cap i gargamellegen.<\/p>\n Llebre de la seva pr\u00f2pia carrera, Pujol seria capa\u00e7 de nomenar successora a la seva ombra. La primera setmana d’agost, Pujol va efectuar trucades telef\u00f2niques, des de Queralbs, a diversos dirigents de CiU. All\u00e0 s’avorreix: \u00a0-Si hi ha entrevistes d’estiu, no vull ni una paraula sobre successi\u00f3 i successors, res de tot aix\u00f2.<\/p>\n Ning\u00fa espera que el tapat sigui ell mateix, encara que Jordi Pujol juga a mantenir l’ambig\u00fcitat. S\u00f3n molts m\u00e9s els que intenten treure-li del cap la idea de repetir que aquells que l’animen, encara que aquests coneixen el mal igual que els altres: “L’\u00fanic perill \u00e9s que, segurament, perdria”.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Parlament de Catalunya celebra aquesta setmana que el debat de pol\u00edtica general que obre el curs. El president de la Generalitat afronta la cita amb m\u00e9s inc\u00f2gnites que mai…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2935"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2935"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2935\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}