\t\t\t\tAquest dimarts passat al vespre, durant l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’admirat Raimon, el poeta Enric S\u00f2ria va dir aix\u00f2 en la seva magn\u00edfica glossa del premiat: “La seua inf\u00e0ncia degu\u00e9 quedar marcada pels silencis i els mormols temorosos que aquella trag\u00e8dia [la Guerra Civil] propici\u00e0 -almenys entre els que \u00e9rem de la cuchara-, i tamb\u00e9 pel fet que la seua llengua, la de la seua fam\u00edlia i del seu poble, havia quedat oficialment extinta, sense cap pres\u00e8ncia a l’escola, els discursos, la r\u00e0dio, el cinema o les can\u00e7ons de moda. Llavors, per qu\u00e8 Raimon va cantar en catal\u00e0, quan a Val\u00e8ncia aix\u00f2 encara no ho feia ning\u00fa? Crec que, senzillament, perqu\u00e8 era la seua llengua i la del poble, perqu\u00e8 ell era poble i volia ser-ho”.<\/p>\n
Magistral com sempre, l’amic S\u00f2ria va fer-se la pregunta central de la nostra cultura -de qualsevol cultura- i la va respondre amb concisi\u00f3 i claredat. Per qu\u00e8 hi ha cultures que, tot i ser petites al costat de les demogr\u00e0ficament dominants, no desapareixen? Perqu\u00e8 els seus membres no es resignen, vet-ho aqu\u00ed. Raimon hauria pogut cantar en castell\u00e0, en angl\u00e8s, en franc\u00e8s. Ho tenia f\u00e0cil. Per\u00f2 va triar la llengua del seu poble, que -quines casualitats- \u00e9s la llengua d’Ausi\u00e0s Marc, la mateixa d’Espriu, de Fuster, de Porcel… I fent aquesta tria de manera plenament conscient -com va subratllar la presidenta d’\u00d2mnium, Muriel Casals, en obrir l’acte- Raimon “va contribuir de manera poderosa a fer que retrob\u00e9ssim el coratge i el respecte per nosaltres mateixos, el sentit d’una exist\u00e8ncia que s’afirmava lliure”.<\/p>\n
El que va fer Raimon sota la dictadura de Franco ho van fer d’altres, afortunadament. I per aix\u00f2 avui encara parlem en catal\u00e0 i fem can\u00e7ons en catal\u00e0, i teniu a les mans un diari en aquesta llengua. El que va fer Raimon ens recorda que ser el que volem ser exigeix, sovint, una afirmaci\u00f3 i un risc. Tamb\u00e9 pensava en aix\u00f2 mateix diumenge passat al vespre, quan vaig tenir l’enorme sort de gaudir de la versi\u00f3 que la Jove Companyia del Teatre Nacional ha preparat d’El cantador<\/em>, una obra divertid\u00edssima escrita per Seraf\u00ed Pitarra i Pau Bonyegues, i que ara es pot veure en diverses ciutats. Sota la direcci\u00f3 de Xicu Mas\u00f3, una colla d’actors i actrius d’una for\u00e7a i una gr\u00e0cia sensacionals ens transporta al que va ser un dels moments m\u00e9s atractius -m\u00e9s inesperats- del renaixement de la cultura catalana, a mitjan segle XIX.<\/p>\n El muntatge que he vist -i que us recomano- aconsegueix suggerir amb gran versemblan\u00e7a el que, al meu modest entendre, va representar l’aparici\u00f3 del Pitarra jove en els ambients culturals efervescents de la Barcelona anterior a la Revoluci\u00f3 del 1868: una veritable contracultura que, en molt poc temps, va aconseguir dues coses molt importants: crear un p\u00fablic massiu per al teatre escrit en catal\u00e0 i q\u00fcestionar de manera irreverent els valors dominants i l’est\u00e8tica de la burgesia i de l’establishment que havia impulsat la Renaixen\u00e7a. Penseu que, abans de Pitarra, tot el teatre de la capital catalana era en castell\u00e0. Amb el temps, Frederic Soler va esdevenir un respectable prohom integrat en el m\u00f3n que criticava de jove, per\u00f2 ja havia posat les bases d’un canvi cultural enorme que ens col\u00b7loca dins la modernitat europea. I torno a Raimon: tamb\u00e9 quan ell apareix som davant d’una contracultura com, de fet, ho \u00e9s tota la nova can\u00e7\u00f3, amb una missi\u00f3 molt semblant a la del primer teatre de Pitarra: crear un mercat en catal\u00e0 des de zero i generar una proposta alternativa a una cultura del poder adotzenada i allunyada dels sectors populars.<\/p>\n Aquesta dial\u00e8ctica entre contracultura i cultura oficial explica, en part, el retrobament de la societat catalana amb la seva llengua i la seva cultura, a l’estil d’altres pobles europeus. \u00c9s un fenomen apassionant que d\u00f3na un vigor especial a la creaci\u00f3 del pa\u00eds, malgrat la manca d’instruments pol\u00edtics. Per acabar d’afegir complexitat al quadre, cal tenir present tamb\u00e9 el que va significar, fa cent anys, la Mancomunitat i el noucentisme com a concreci\u00f3 d’unes pol\u00edtiques culturals que pretenien fer un canvi d’escala, alhora, en alta cultura i cultura de masses; la maduraci\u00f3 del catalanisme fa que aquella contracultura pugui disposar, finalment, de palanques d’administraci\u00f3 per transformar la naci\u00f3 des de dalt i normalitzar-se. Moltes biblioteques i escoles d’avui es van fundar per impuls de Prat de la Riba, un pol\u00edtic que va entendre que aquell mercat creat pels Pitarres del passat necessitava ampliar-se i consolidar-se. Moltes d\u00e8cades despr\u00e9s, Pujol -amb el suport de l’oposici\u00f3 d’esquerres- va establir la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, va impulsar TV3 o va donar llum verda al Teatre Nacional.<\/p>\n Dem\u00e0 passat, dissabte, ens toca imitar Raimon i Pitarra. A la nostra modesta manera. Tots estem convocats a la manifestaci\u00f3 organitzada a Barcelona per la plataforma Som Escola (m\u00e9s de 40 entitats) per demostrar el nostre comprom\u00eds amb una escola catalana, de qualitat i per a tothom. Tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia i les Balears. La meva fam\u00edlia i jo hi anirem, per fer costat a un model amena\u00e7at per la llei Wert i les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem, que q\u00fcestionen el paper del catal\u00e0 com a llengua vehicular a les aules, com passa a l’escola Sant Bonaventura, de Vilanova i la Geltr\u00fa, i quatre centres m\u00e9s.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest dimarts passat al vespre, durant l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’admirat Raimon, el poeta Enric S\u00f2ria va dir aix\u00f2 en la seva magn\u00edfica…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2942"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}