\t\t\t\tVivim dies estranys en l’arena pol\u00edtica: pleguen alguns que van assegurar que continuarien i continuen alguns que sovint amenacen de plegar. \u00c9s com si del teatre d’ombres pass\u00e9ssim al guinyol, sense que ning\u00fa recordi als actors que certes sobreactuacions es paguen amb la p\u00e8rdua de vots. Les coses de la democr\u00e0cia no passen per casualitat. Determinades declaracions -impulsades m\u00e9s per l’ego malferit que per la responsabilitat- produeixen en el ciutad\u00e0 normal una sensaci\u00f3 irritant de com\u00e8dia de fi de curs sense cap connexi\u00f3 amb la majoria de persones que cada dia fan el possible per tirar endavant. Anades i vingudes, falsos cops de porta i rectificacions indesxifrables fatiguen terriblement la gent. Quan la pol\u00edtica esdev\u00e9 una pura rebequeria \u00e9s l’hora d’obrir els llums del teatre i deixar que entri l’aire. Durant molt de temps.<\/p>\n
La pol\u00edtica tamb\u00e9 \u00e9s representaci\u00f3, i aquesta circumst\u00e0ncia la fa apassionant, per\u00f2 es pot intentar muntar un Shakespeare o es pot acabar fent Els Pastorets sense voler. Aqu\u00ed teniu una causa important -no l’\u00fanica- del retroc\u00e9s de determinades formacions pol\u00edtiques a Catalunya i a Espanya. A m\u00e9s vodevil, m\u00e9s desinter\u00e8s del pobre votant. A m\u00e9s pol\u00e8miques personalistes, m\u00e9s fatiga de qui ha de triar una o altra papereta. Amb la quantitat de problemes que reclamen atenci\u00f3 de qui governa, aquesta autorefer\u00e8ncia de certs dirigents en la seva perip\u00e8cia \u00e9s d’una obscenitat corrosiva.<\/p>\n
Pere Navarro se’n va, una decisi\u00f3 que ha de ser aplaudida en un pa\u00eds on dimitir costa tant, tot i que ara sembla que s’ha posat de moda. La crisi del PSC \u00e9s una ferida oberta que no es pot dissimular. A partir d’aqu\u00ed, els socialistes han de decidir si fan com sempre (tancar la crisi en fals) o s’arremanguen de deb\u00f2 i ho repensen tot sense tab\u00fas. El mateix judici val per a les c\u00edcliques relacions tempestuoses entre Duran i Converg\u00e8ncia, una parella sempre a punt del divorci i sempre a punt del ritual de la reconciliaci\u00f3 aparent. Que el PSC caigui en picat o que CiU perdi sufragis de manera acusada \u00e9s un fenomen que no es pot deslligar d’aquesta manera antiga de fer front a les tensions internes.<\/p>\n
L’any 1928, Llu\u00eds Duran i Ventosa, prestigi\u00f3s advocat, periodista i pol\u00edtic de la Lliga, va publicar un llibre suc\u00f3s que va titular Los pol\u00edticos<\/em>, que pretenia ser una mena de manual de l’ofici d’home p\u00fablic a partir de la seva experi\u00e8ncia i observaci\u00f3 afinada. A la p\u00e0gina 135, hi escriu una reflexi\u00f3 d’una actualitat innegable, sobre aquells que s’aferren a certes visions: “Estos hombres, aun habiendo tenido a veces algo de raz\u00f3n, son peligrosos en pol\u00edtica, si no saben comprender los cambios necesarios que imponen a la vida la evoluci\u00f3n de las ideas y la transformaci\u00f3n de las necesidades”. Alguns, de Barcelona i de Madrid, haurien de prendre’n nota.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim dies estranys en l’arena pol\u00edtica: pleguen alguns que van assegurar que continuarien i continuen alguns que sovint amenacen de plegar. \u00c9s com si del teatre d’ombres pass\u00e9ssim al guinyol,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2946"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2946"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2946\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2946"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2946"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2946"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}