\t\t\t\tSi vost\u00e8s creuen que la democr\u00e0cia que vivim no necessita reformes urgents o si creuen que la soluci\u00f3 nom\u00e9s la tenen partits nous com Podem i UPyD, no em continu\u00efn llegint. Si vost\u00e8s accepten d\u00f2cilment el marc donat o, per contra, fan una esmena a la totalitat del sistema, tampoc no perdin m\u00e9s el temps. Perqu\u00e8 els convidar\u00e9 a anar m\u00e9s enll\u00e0 del miratge que fabrica la col\u00b7lisi\u00f3 entre la vella pol\u00edtica i la nova pol\u00edtica, per fugir d’aquesta zona pantanosa on el populisme immobilista \u00e9s combatut pel populisme que es pret\u00e9n regenerador. I ho farem sota el guiatge de Michael Ignatieff, intel\u00b7lectual canadenc que ha escrit un llibre brillant i inusual -per la seva descarnada sinceritat autocr\u00edtica- en el qual examina les claus del seu frac\u00e0s com a pol\u00edtic despr\u00e9s d’acceptar ficar-se en un m\u00f3n que nom\u00e9s coneixia des de fora i de manera te\u00f2rica.<\/p>\n
El millor de Fuego y cenizas<\/em> (Taurus) \u00e9s la frescor amb qu\u00e8 el seu autor ens ofereix una “cr\u00f2nica anal\u00edtica” de la seva breu per\u00f2 intensa carrera com a l\u00edder del Partit Liberal del Canad\u00e0 i candidat a primer ministre. Ignatieff elabora un modern breviari per a aquells que vulguin dedicar-se als afers del poder, com una posada al dia d’El pr\u00edncep<\/em>, de Maquiavel, per a les democr\u00e0cies avan\u00e7ades del nostre temps. C\u00ednics, fan\u00e0tics i mutants (aix\u00ed com arribistes de tota mena), abstinguin-se de llegir-lo, perqu\u00e8 no els agradar\u00e0. Abstinguin-se tamb\u00e9 vanitosos, ressentits i els que visquin m\u00e9s de la pol\u00edtica que per a la pol\u00edtica, sense cap m\u00e9s remei que obeir sempre el capat\u00e0s de l’aparell. Ignatieff \u00e9s dur amb tota aquesta fauna perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s molt dur amb els seus errors d’ “aficionat” i les seves decisions equivocades.<\/p>\n Hi ha molt\u00edssimes reflexions a les p\u00e0gines d’aquest llibre que serien de desitjable aplicaci\u00f3 als nostres territoris, tan agitats. A m\u00e9s, s’ha de tenir en compte que l’atractiu m\u00e9s gran d’aquest text rau en el seu car\u00e0cter inusual. En general, els que saben molt de les tripes de la gran pol\u00edtica no ho escriuen o b\u00e9 ho fan maquillant amb exc\u00e9s, mentre els que voldrien narrar fidelment aquesta selva no coneixen amb tanta profunditat i detall els seus abismes, ni han estat a l’escenari com a actors principals. Les mem\u00f2ries de la majoria de pol\u00edtics s\u00f3n decebedores.<\/p>\n Ignatieff admet que ha pagat un preu pel que va aprendre en la seva aventura i afegeix que va sortir de la seva experi\u00e8ncia “amb un augmentat respecte pels pol\u00edtics com a classe i amb una enfortida fe en el bon judici dels ciutadans”. Cal ser valent per defensar aix\u00f2 quan el que m\u00e9s ven ara \u00e9s l’expol\u00edtic que es passeja per tert\u00falies de r\u00e0dio i televisi\u00f3 llan\u00e7ant combustible a les fogueres de l’antipol\u00edtica prim\u00e0ria, buscant l’aplaudiment que el compensi de les seves amargors com a antic empleat d’aquesta “casta” que molts denuncien. Ignatieff no segueix la moda: “Vaig aprendre que un no pot refugiar-se en la puresa moral si vol aconseguir alguna cosa, per\u00f2, de la mateixa manera, si sacrifica tot principi, un perd la ra\u00f3 per la qual va entrar en pol\u00edtica”. Un missatge que \u00e9s massa pactista per als uns i massa inflexible per als altres, per\u00f2 que cont\u00e9 la clau esperan\u00e7adora d’una reformulaci\u00f3 justa de la pol\u00edtica democr\u00e0tica.<\/p>\n Proliferen avui en la pol\u00edtica d’Espanya i Catalunya les dimissions, els relleus, les interinitats, les lluites intrapartidistes, les desconfiances i les escissions. Dit aix\u00f2, a alguns dels dirigents que se’n van, a alguns dels que fan un pas endavant i a alguns que no sabem si pugen o si baixen els aprofitaria retenir la seg\u00fcent idea de l’amic canadenc: “La pregunta que un ciutad\u00e0 es fa en determinar si un altre ciutad\u00e0 l’ha de representar \u00e9s si aquesta persona \u00e9s representativa d’ell mateix. Els votants volen que un candidat els reconegui, i els candidats demostren tal reconeixement provant que s\u00f3n un d’ells”. Moltes derrotes s’expliquen en vista d’aquesta circumst\u00e0ncia. Potser \u00e9s esperar massa que els Rubalcabes i els Rajoys de torn tinguin el detall de pensar en tot aix\u00f2. Tamb\u00e9 m’agradaria que alguns l\u00edders catalans s’atrevissin a adaptar la conclusi\u00f3 a la qual va arribar Ignatieff despr\u00e9s d’estavellar-se: “Renovar la cultura del partit implicava veure’ns a nosaltres mateixos a trav\u00e9s dels ulls dels altres”. Exacte. Aix\u00f2 val per a Iceta i Rull, per a S\u00e1nchez-Camacho i Herrera. Fins i tot per a Junqueras, que t\u00e9 el vent a favor per\u00f2 coneix les febleses de la seva formaci\u00f3.<\/p>\n En llegir Ignatieff -que sempre t\u00e9 Max Weber a la recambra- ens adonem de tot el que ens perdem parlant del que \u00e9s accessori mentre l’ess\u00e8ncia de la democr\u00e0cia (que defineix com “la pol\u00edtica dels adversaris”) se’ns escapa de les mans. “Quan entres en pol\u00edtica -afirma el professor de Toronto-, el primer que has de fer \u00e9s assegurar-te que tens el dret a ser escoltat i l’autoritat per defensar la teva actitud. Aix\u00f2 no garantir\u00e0 la teva elecci\u00f3, per\u00f2 sense aix\u00f2 no tens la m\u00e9s m\u00ednima oportunitat (…) \u00c9s un privilegi que els votants t’atorguen. \u00c9s una forma no transferible d’autoritat”. Quants dels que avui ens demanen el vot s’han guanyat aquest dret a ser escoltats? Molt pocs, em sembla. Com pocs s\u00f3n tamb\u00e9 els que encaixen en la definici\u00f3 de bon pol\u00edtic que d\u00f3na Ignatieff: “Ser responsable davant la gent que et va elegir i ser responsable per les teves accions”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si vost\u00e8s creuen que la democr\u00e0cia que vivim no necessita reformes urgents o si creuen que la soluci\u00f3 nom\u00e9s la tenen partits nous com Podem i UPyD, no em continu\u00efn…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2953"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2953"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2953\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2953"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2953"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}