{"id":2957,"date":"2014-06-20T00:00:38","date_gmt":"2014-06-19T23:00:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2957"},"modified":"2014-06-20T00:00:38","modified_gmt":"2014-06-19T23:00:38","slug":"els-papers-robats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/06\/20\/els-papers-robats\/","title":{"rendered":"Els papers robats"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tLa llengua, si no es fa servir correctament, desfigura la realitat i ens acaba convertint en estranys de les nostres pr\u00f2pies vides. Ara resulta que el verb robar -diuen alguns- \u00e9s ofensiu per parlar de segons qu\u00e8. A for\u00e7a d&#8217;eufemismes, potser arribar\u00e0 el dia que tindrem la sensibilitat pol\u00edtica i moral d&#8217;una esponja. Mentre aix\u00f2 no passa, \u00e9s digne de subratllar que el Govern espanyol ha decidit posar punt final al retorn a Catalunya dels documents que les tropes franquistes van robar als seus propietaris l&#8217;any 1939, en acabar la Guerra Civil. Perqu\u00e8 robar \u00e9s prendre per la for\u00e7a all\u00f2 que no \u00e9s teu. Parlo del que es coneix popularment com a &#8220;papers de Salamanca&#8221;, at\u00e8s que \u00e9s en aquesta ciutat on hi ha l&#8217;arxiu oficial que guarda tots aquests materials d&#8217;organitzacions i particulars del nostre pa\u00eds.<\/p>\n<p>El ministeri que dirigeix Wert va confirmar dimarts que no tornar\u00e0 ni la meitat dels papers que reclama la Generalitat, emparant-se en una sent\u00e8ncia del sempre impecable i admirable Tribunal Constitucional. El darrer lliurament de papers va tenir lloc el 20 de juliol del 2011. Segons el conseller Mascarell, les autoritats de Madrid han pres la decisi\u00f3 unilateralment i no hi ha hagut comunicaci\u00f3 formal.<\/p>\n<p>Ni el Partit Popular ni el PSOE han posat mai gaire zel en completar el retorn dels papers de Salamanca. \u00c9s el t\u00edpic afer que genera massa maror entre les parr\u00f2quies dels dos grans partits, i ja se sap que val m\u00e9s no fer enfadar ning\u00fa. Si hi ha fam\u00edlies, institucions, partits i associacions de Catalunya que no poden recuperar els seus documents i fotografies, que s&#8217;aguantin. S\u00f3n coses d&#8217;haver perdut una guerra, diran els castissos i els fatalistes. Recordeu que un escriptor il\u00b7lustre -ja traspassat- va sortir un dia al balc\u00f3 de l&#8217;Ajuntament de Salamanca i, davant d&#8217;una multitud molt esverada, no va tenir cap problema a cridar ben fort que &#8220;son vuestros por derecho de conquista&#8221;. L&#8217;home es va quedar tan ample i el van aplaudir de gust. Cal agrair aquesta mostra de sinceritat, que tenia una gran virtut: ubicava el problema en la seva exacta dimensi\u00f3 hist\u00f2rica.<\/p>\n<p>El Parlament commemora l&#8217;Any de l&#8217;Exili Republic\u00e0, perqu\u00e8 fa setanta-cinc anys del final de la Guerra Civil. La Cambra catalana ha expressat &#8220;el seu reconeixement a totes les persones que van morir o van patir ferides, exili, pres\u00f3 o qualsevol tipus de repressi\u00f3, i a llurs fam\u00edlies, per haver defensat la legalitat i la democr\u00e0cia, alhora que lamenta que encara no s&#8217;hagin reparat totes les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra i la dictadura franquista&#8221;. Entre aquestes amargues conseq\u00fc\u00e8ncies, hi ha l&#8217;esmentat robatori documental que, entre altres coses, va servir, en el seu moment, per portar a terme la repressi\u00f3 contra els perdedors. No tornar aquests papers \u00e9s perpetuar el concepte de vict\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La llengua, si no es fa servir correctament, desfigura la realitat i ens acaba convertint en estranys de les nostres pr\u00f2pies vides. Ara resulta que el verb robar -diuen alguns-&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2957"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2957"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2957"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}