\t\t\t\tEl segrest, l’abril passat, de m\u00e9s de dues-centes noies nigerianes d’una escola per part del grup terrorista islamista Boko Haram va fer con\u00e8ixer al gran p\u00fablic el drama d’aquest pa\u00eds afric\u00e0, el m\u00e9s poblat i el m\u00e9s potent econ\u00f2micament. R\u00e0pidament, es va posar en marxa una campanya mundial per demanar l’alliberament d’aquestes estudiants de secund\u00e0ria en mans d’una de les guerrilles m\u00e9s sanguin\u00e0ries. Diversos l\u00edders internacionals i famosos de tota mena van sortir, sobretot a les xarxes socials, amb uns cartells que deien “Bring back our girls” (torneu-nos les noies). Des de Michelle Obama fins a conegudes pol\u00edtiques de casa nostra van sumar-se a aquest gest de m\u00e0rqueting solidari. La campanya en q\u00fcesti\u00f3 -com sempre passa- s’ha anat esllanguint mentre els crims de Boko Haram continuen.<\/p>\n
El coneixement que hem anat tenint dels m\u00e8todes emprats per aquests guerrillers fan\u00e0tics ens fa pensar en precedents hist\u00f2rics de viol\u00e8ncia extrema, moguda per un impuls genocida sense cap mena d’aturador moral. Les execucions en massa d’infants de diverses localitats pel sol fet d’anar a l’escola ens transporten a les accions criminals ordenades pels jerarques nazis contra els jueus i les poblacions de molts pa\u00efsos de l’Est d’Europa, considerades “inferiors” per la doctrina de Hitler. En aquest cas \u00e9s pertinent el s\u00edmil -m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies d’origen i de context- perqu\u00e8 som davant de veritables crims contra la humanitat, que posen en primer pla la naturalesa sect\u00e0ria i totalit\u00e0ria d’una causa que ha fet del terror la seva ra\u00f3 de ser. Som davant d’un mal que -seguint Hannah Arendt- costa molt d’entendre a partir de categories cl\u00e0ssiques. Som davant d’una realitat que trastoca tots els nostres par\u00e0metres i hem d’assumir que es tracta d’un mal “absolutament incastigable i imperdonable”, segons la pensadora jueva.<\/p>\n
Els discursos del president George W. Bush per justificar la invasi\u00f3 de l’Iraq van contribuir de manera important a desacreditar entre l’opini\u00f3 p\u00fablica el concepte de mal, imprescindible per descriure determinats fets. Les constants apel\u00b7lacions propagand\u00edstiques a un “eix del mal” han devaluat l’aproximaci\u00f3 seriosa al mal com a fenomen que incideix en el tauler geopol\u00edtic tant com els interessos. Tamb\u00e9 hi ha influ\u00eft l’exc\u00e9s de simplificaci\u00f3 de determinades visions del m\u00f3n musulm\u00e0 en general, sense distingir-lo dels grups islamistes radicals que han convertit la modernitat occidental en el nou diable a combatre. Ara, per tant, \u00e9s un gran repte retornar al veritable sentit pol\u00edtic de l’expressi\u00f3 “el mal” quan tenim al davant situacions que exigeixen ser ben precisos a l’hora de posar substantius i adjectius.<\/p>\n
Davant d’aquest mal que costa tant d’explicar, la societat occidental respon amb ocurrents campanyes de m\u00e0rqueting, com si els terroristes poguessin acceptar la l\u00f2gica dels nostres benintencionats missatges. Per a qui fem aquesta mena de campanyes? Sospito que les fem per autoconsum de les opinions p\u00fabliques occidentals i perqu\u00e8 representen mesures m\u00e9s barates i menys compromeses que enviar tropes sobre el terreny que ajudin uns governs que -m\u00e9s o menys fiables- no sempre donen prioritat a aquesta mena de problemes. La popularitat de les intervencions humanit\u00e0ries s’acaba quan les capitals europees han d’assumir que alguns dels seus joves soldats corren el perill de tornar a casa en una bossa de pl\u00e0stic. Els ex\u00e8rcits moderns s\u00f3n simp\u00e0tics si imiten les organitzacions no governamentals i, sobretot, si no tenen cap baixa. Recordeu que les guerres han deixat de ser qualificades de guerres. Siguem positius: en el millor dels casos, alguns serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia occidentals treballen discretament mentre nosaltres ens fem selfies per aconseguir que alliberin les noies nigerianes.<\/p>\n
Com les van rebre, els lectors que gaudien de premsa lliure, les not\u00edcies que arribaven durant la Segona Guerra Mundial sobre els crims que portaven a terme les tropes alemanyes i japoneses? Hi havia consci\u00e8ncia, en aquells moments, del mal que s’esdevenia? Hi penso quan llegeixo les cr\u00f2niques sobre la situaci\u00f3 actual a Nig\u00e8ria, entre les quals s\u00f3n excel\u00b7lents les de Xavier Aldekoa, corresponsal d’aquest diari en una de les \u00e0rees m\u00e9s desconegudes del planeta. Som indiferents o som agents de solidaritat compulsiva i ef\u00edmera. No hi ha terme mitj\u00e0. La tecnologia ens permet crear un miratge de suport en pocs minuts per\u00f2, despr\u00e9s, quan les piulades sobre les noies nigerianes deixen de ser trending topic, el gran basar informatiu del m\u00f3n global col\u00b7loca un altre assumpte a l’aparador.<\/p>\n
El mal incomprensible i extrem que coneixem gr\u00e0cies al bon periodisme pesa m\u00e9s que les nostres gesticulacions a les xarxes socials. I pesa m\u00e9s que la nostra indignaci\u00f3 moment\u00e0nia i m\u00e9s que l’escenificaci\u00f3 del pol\u00edtic de torn, a qui un assessor recomana de fer-se la foto del dia en favor de les v\u00edctimes remotes. Pobles destru\u00efts, escoles cremades, nois i noies afusellats, m\u00e9s noies segrestades i venudes com esclaves, mestres perseguits… El mal necessita alguna cosa m\u00e9s que Twitter per ser frenat. Admeto que no s\u00f3c gaire diferent d’aquell lector de diaris que, fa setanta anys, no podia fer res per aturar els trens que portaven gent als camps de la mort. Vet aqu\u00ed el nostre frac\u00e0s de ninots superconnectats.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El segrest, l’abril passat, de m\u00e9s de dues-centes noies nigerianes d’una escola per part del grup terrorista islamista Boko Haram va fer con\u00e8ixer al gran p\u00fablic el drama d’aquest pa\u00eds…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2964"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2964"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2964\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}