\t\t\t\tSi aix\u00f2 ho hagu\u00e9s fet, per exemple Artur Mas, la major part de la premsa de Madrid l’hauria qualificat de “paleto”, com a m\u00ednim. Com que ho va fer Mariano Rajoy, l’assumpte ha quedat en segon terme. El fet \u00e9s que el cap del Govern espanyol no va ser present a la commemoraci\u00f3 oficial del centenari de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc dijous passat a la ciutat flamenca de Ieper, on van aplegar-se la resta de l\u00edders de la UE. Mentre els caps dels governs del Vell Continent retien homenatge solemne als morts en aquell conflicte terrible, Rajoy era a Malabo, en una cimera de la Uni\u00f3 Africana, i es feia fotos amb el dictador Obiang.<\/p>\n
Per un dia, el ministre Garc\u00eda-Margallo no va parlar del proc\u00e9s sobiranista i va representar Espanya a la cerim\u00f2nia que va tenir lloc on fa un segle tot era un erm de trinxeres i cossos rebentats. Cal dir que Rajoy tamb\u00e9 va faltar al sopar de feina que els seus col\u00b7legues van celebrar aprofitant la jornada de ressons hist\u00f2rics. Per justificar-se, en arribar a Brussel\u00b7les per participar a la segona part del Consell Europeu, el l\u00edder popular va donar una explicaci\u00f3 que passar\u00e0 a les antologies de la gran diplom\u00e0cia: “Aqu\u00ed no m’he perdut res”.<\/p>\n
Els interessos espanyols a Guinea Equatorial -em diuen els experts- expliquen aquesta excursi\u00f3 tan peculiar del gallec lac\u00f2nic. Equilibrar interessos i valors no \u00e9s empresa mai f\u00e0cil, per\u00f2 representa que els professionals del poder hi estan acostumats. A Madrid, fa uns quants segles que s\u00f3n professionals de l’Estat i, per tant, he de suposar que no es tracta de cap badada. El que hem vist \u00e9s el resultat d’una aposta institucional perfectament coherent: entre fer-te la foto de l’homenatge als morts de la Gran Guerra i fer-te la foto amb el s\u00e0trapa de l’antiga col\u00f2nia espanyola, optes per la segona opci\u00f3 i et quedes tan ample. Alg\u00fa deu haver calculat -suposo- que la marca Espanya no es veuria afectada per aquest menyspreu que, d’altra banda, confirma tots els t\u00f2pics sobre uns governants espanyols poc interessats a compartir el m\u00e9s important de la hist\u00f2ria europea, festival d’Eurovisi\u00f3 al marge. El senyor Espinosa de los Monteros, alt comissionat de Marca Espanya, i tots nosaltres ja podem dormir tranquils.<\/p>\n
El mes de mar\u00e7 passat, durant la reobertura del Museu Arqueol\u00f2gic Nacional, Rajoy va reivindicar “la mem\u00f2ria comuna” d’Espanya, i va insistir que les instal\u00b7lacions renovades acullen una mostra excepcional d’un llegat compartit. Com \u00e9s que Rajoy no aplica el concepte de “mem\u00f2ria comuna” tamb\u00e9 a l’espai europeu? Aix\u00f2 seria el m\u00e9s normal. Potser no t\u00e9 les idees gaire clares. Recordeu que va ser el mateix Rajoy qui, despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre del 2012, va amollar un missatge sensacional, destinat a catalans i bascos, que va fer \u00e8poca: “Fora d’Espanya i d’Europa no s’\u00e9s enlloc i s’est\u00e0 condemnat al no-res”. On guarden la l\u00f2gica els assessors de la Moncloa? Perqu\u00e8 una manera clara de ser fora d’Europa \u00e9s marginar-se del moment en qu\u00e8 els dirigents de la UE posen la mirada en el passat i, amb m\u00e9s o menys sinceritat, reconeixen que qualsevol decisi\u00f3 d’avui no pot oblidar el que va significar el sacrifici de milions de joves. No fer-ho f\u00f3ra una enorme irresponsabilitat. Sobretot quan hi ha populistes tan ignorants que es pensen que girant l’esquena a l’himne d’Europa trobaran un futur, sense adonar-se que nom\u00e9s reobren trinxeres.<\/p>\n
S\u00e9 que la ciutadania est\u00e0 m\u00e9s pendent -i amb ra\u00f3- de les xifres de l’atur, de la reforma fiscal de Montoro i dels aforats que dels viatges del primer ministre. Per\u00f2 el periodisme -si no vol participar de la moda populista- ha de posar el focus tamb\u00e9 en all\u00f2 que hi ha sota la superf\u00edcie. L’abs\u00e8ncia de Rajoy del cementiri de Ieper descobreix involunt\u00e0riament alguns mals enquistats d’aquesta dreta que -es vulgui admetre o no- encara t\u00e9 molts deures pendents. El fet que Espanya fos neutral durant la Primera Guerra Mundial tampoc no seria un argument convincent per fer campana quan Europa pret\u00e9n conjurar les antigues viol\u00e8ncies.<\/p>\n
Sobre la necessitat de con\u00e8ixer b\u00e9 el passat, Rajoy va ser molt sincer quan es tramitava l’anomenada llei de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica. “Aquesta llei -deia llavors el l\u00edder popular- que no beneficia gens la gent, a les generacions m\u00e9s joves no els diu res i pot portar al seu record coses que tots volem oblidar, perqu\u00e8 el que volem \u00e9s mirar cap al futur”. De manera congruent, l’actual Govern espanyol no enganya gens ni mica: considera de segon ordre l’homenatge a les v\u00edctimes de la Primera Guerra Mundial i mant\u00e9 -igual que el PSOE abans- el Valle de los Ca\u00eddos com a gran memorial que perpetua la vict\u00f2ria del b\u00e0ndol franquista en la Guerra Civil. El missatge que Espanya adre\u00e7a d’aquesta manera al m\u00f3n civilitzat \u00e9s realment peculiar. Per aix\u00f2, quan el PP d\u00f3na certes lli\u00e7ons, no t\u00e9 cap credibilitat.<\/p>\n
Amb tot, i m\u00e9s enll\u00e0 dels fantasmes d’una dreta que t\u00e9 la gr\u00e0cia de convertir en enemic tothom que gosa discrepar, trobo eloq\u00fcent el silenci dels patriotes espanyols davant d’una not\u00edcia que no \u00e9s una an\u00e8cdota. No entristeix i neguiteja les ments m\u00e9s preclares del periodisme i del pensament de l’Espanya constitucional que Mariano Rajoy no entengui quin \u00e9s el centre de gravetat d’Europa m\u00e9s enll\u00e0 de l’euro? Qui \u00e9s ara el que vaga ben perdut per l’espai sideral?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si aix\u00f2 ho hagu\u00e9s fet, per exemple Artur Mas, la major part de la premsa de Madrid l’hauria qualificat de “paleto”, com a m\u00ednim. Com que ho va fer Mariano…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2971"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2971\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}