\t\t\t\tPrimer. No gastem m\u00e9s diners del contribuent, sisplau. Tanquem immediatament el Parlament de Catalunya. La sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional sobre el setge a la Cambra auton\u00f2mica el 15 de juny del 2011 t\u00e9 un efecte pol\u00edtic directe i clar: la instituci\u00f3 que representa la voluntat popular dels catalans no \u00e9s res, un simple edifici amb gent a dins. No passa res si una multitud intenta impedir per la for\u00e7a que els legisladors de Catalunya es reuneixin per desenvolupar la seva tasca. El ponent de la sent\u00e8ncia, Ram\u00f3n S\u00e1ez Valc\u00e1rcel, dedica par\u00e0grafs i m\u00e9s par\u00e0grafs a la llibertat d’expressi\u00f3 i de manifestaci\u00f3 mentre defuig i minimitza el que, a ulls de la gran majoria, va ser una acci\u00f3 violenta sense precedents. L’objectiu dels congregats era molt clar, com diuen els cartells d’aquella convocat\u00f2ria: “Aturem el Parlament per evitar l’aprovaci\u00f3 de les retallades”. En els v\u00eddeos d’aquell dia queda recollit el crit d’alguns dels manifestants: “Si no entren, no voten”. Es buscava que la Cambra no es pogu\u00e9s reunir, cosa que subratlla el vot particular del jutge Fernando Grande-Marlaska.<\/p>\n
Segon. Per comprendre justament el que la sent\u00e8ncia significa per a les regles de joc de la democr\u00e0cia cal dur a terme el seg\u00fcent exercici: llegir-la sencera -126 p\u00e0gines- pensant que tot el que s’argumenta podria ser aplicat a altres moviments i grups de protesta, per exemple plataformes contr\u00e0ries a l’avortament, grups partidaris d’expulsar estrangers, organitzacions que s’oposen al matrimoni homosexual, etc\u00e8tera. Perqu\u00e8 en una societat oberta i plural les normes sobre manifestaci\u00f3 i expressi\u00f3 han de ser iguals per a tothom, amb independ\u00e8ncia de la causa que se sustenta. Sabedor d’aix\u00f2, el ponent de la sent\u00e8ncia fa el mateix que alguns jutges ultraconservadors (recordeu aquella sent\u00e8ncia sobre la minifaldilla), per\u00f2 al rev\u00e9s: impregna amb la seva particular ideologia tota la seva argumentaci\u00f3 t\u00e8cnica, fins al punt de pronunciar-se favorablement sobre el que ell ent\u00e9n que \u00e9s la causa dels manifestants, que no \u00e9s motiu del plet: “Des d’aquesta perspectiva conv\u00e9 fer notar que la protesta suposava la defensa de la Constituci\u00f3 i dels seus continguts b\u00e0sics. No pretenien canviar el marc de relacions juridicopol\u00edtiques, sin\u00f3 plantejar que s’estava operant un buidament dels drets fonamentals i fer resistents les garanties dels drets”. El jutge esdev\u00e9 aix\u00ed el principal advocat defensor dels imputats i, de passada, exerceix de comentarista pol\u00edtic.<\/p>\n
Tercer. El punt que m\u00e9s ha cridat l’atenci\u00f3 de la sent\u00e8ncia \u00e9s la justificaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia exercida per les masses, aix\u00f2 que el jutge ponent resumeix com “admetre cert exc\u00e9s en l’exercici de les llibertats d’expressi\u00f3 o manifestaci\u00f3”. Qu\u00e8 significa exactament “cert exc\u00e9s”? Hi caben o no hi caben les escopinades, les puntades de peu, les empentes, els insults, les amenaces i el robatori d’objectes personals, en l’interessant concepte d’exc\u00e9s? Es van excedir o no, els herois que van intentar arrabassar-li el gos pigall al diputat invident Llop? No s’ent\u00e9n que violentar els diputats del Parlament de Catalunya no comporti cap pena i que llan\u00e7ar un past\u00eds a la presidenta de Navarra suposi una condemna de dos anys de pres\u00f3 o portar pel carrer una bandera republicana sigui motiu de detenci\u00f3. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del car\u00e0cter ambigu i arbitrari de la peculiar idea d’exc\u00e9s, hi ha la fal\u00b7l\u00e0cia que sustenta la seva introducci\u00f3 en la sent\u00e8ncia. S\u00e1ez Valc\u00e1rcel afirma que “els cursos d’expressi\u00f3 i d’acc\u00e9s a l’espai p\u00fablic estan controlats per mitjans de comunicaci\u00f3 privats” i que “sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat pol\u00edtic i social”. En el cas del 15-M, es pot comprovar f\u00e0cilment que televisions i r\u00e0dios privades i p\u00fabliques van dedicar molt\u00edssimes hores a aquest fenomen i van donar veu als seus protagonistes, cosa que tamb\u00e9 van fer els principals mitjans escrits. A m\u00e9s, l’aparici\u00f3 de figures com Pablo Iglesias o Ada Colau no s’explica sense el concurs dels mitjans convencionals.<\/p>\n
Quart. Encara s\u00f3n m\u00e9s lamentables que la sent\u00e8ncia alguns testimonis de diputats -Joan Boada, Salvador Mil\u00e0, Ernest Maragall- que minimitzen el que va passar, una actitud que sorpr\u00e8n fins i tot Grande-Marlaska quan compara aquestes declaracions amb determinats v\u00eddeos i fotografies en els quals es veuen els mateixos diputats en situacions realment complicades. Per qu\u00e8 ho fan? Potser obliden que el seu esc\u00f3 a la Cambra representa moltes m\u00e9s persones de les que es van congregar aquell dia al Parc de la Ciutadella? Potser temen assumir el cost pol\u00edtic d’una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria?<\/p>\n
Cinqu\u00e8. Al final, darrere de la pol\u00e8mica, el que apareix \u00e9s la falta de sentit institucional de molts actors pol\u00edtics, aix\u00f2 que a Madrid anomenen sentit d’Estat. Amanit amb la recurrent discussi\u00f3 sobre l’operatiu policial aplicat, convertint en problema els Mossos d’Esquadra. Una altra vegada sorgeix el pitjor fantasma catal\u00e0, com va passar arran dels disturbis relacionats amb Can Vies. Aix\u00ed, \u00e9s incomprensible que ERC s’abstingui sobre la presentaci\u00f3 del recurs del Parlament a la sent\u00e8ncia. En canvi, el no d’ICV i la CUP ja no sorpr\u00e8n. \u00c9s un gran problema -i no nom\u00e9s dels republicans- anhelar un Estat independent i no tenir el m\u00e9s m\u00ednim sentit d’Estat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Primer. No gastem m\u00e9s diners del contribuent, sisplau. Tanquem immediatament el Parlament de Catalunya. La sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional sobre el setge a la Cambra auton\u00f2mica el 15 de juny…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2981"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2981"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2981\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}