\t\t\t\tFa pocs dies, despr\u00e9s de fer-li una visita oficial, els dirigents de Societat Civil Catalana, grup partidari del no a la independ\u00e8ncia i de prohibir qualsevol consulta en qu\u00e8 aix\u00f2 es pugui preguntar lliurement, van descobrir que el president de Catalunya “t\u00e9 les idees clares”. Ells ho van consignar amb preocupaci\u00f3, potser perqu\u00e8 desconeixen que Artur Mas \u00e9s cartesi\u00e0 fins a la medul\u00b7la. La majoria de catalans fa temps que hem comprovat que Mas no fa broma i que, efectivament, veu clar quin \u00e9s el seu comprom\u00eds. Per aix\u00f2 defensa el mateix davant de tots els auditoris. \u00c9s bo que recordem -ara que s’anuncia una reuni\u00f3 entre Mas i Rajoy- l’objectiu principal de l’home que mai no s’havia pensat que tindria una missi\u00f3 tan delicada entre mans.<\/p>\n
Mas pot parlar de tot amb Rajoy, per\u00f2 hi ha una l\u00ednia vermella que no pot traspassar, com no es cansa de repetir ell mateix: no pot renunciar a convocar una consulta sobre el futur col\u00b7lectiu dels catalans. El l\u00edder de CiU no pot renunciar a eixamplar la democr\u00e0cia. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 ho portava en el seu programa electoral i perqu\u00e8 la majoria de la societat catalana -les enquestes parlen d’un folgat 80%- est\u00e0 d’acord amb aquest procediment. Fer que aquest refer\u00e8ndum sigui legal d’acord amb la Constituci\u00f3 del 1978 \u00e9s, com han assenyalat diversos juristes, un simple assumpte de voluntat pol\u00edtica i, per tant, un risc que hauria d’assumir Rajoy. Per\u00f2 el president del Govern espanyol -segons algunes fonts d’alt nivell- fa mesos que resumeix la seva actitud davant el proc\u00e9s sobiranista amb una frase ben gr\u00e0fica: “Si em moc, em maten”.<\/p>\n
Qui mataria Rajoy si sembl\u00e9s que negocia res amb Mas? Una part de la dreta espanyola, la mateixa que enyora Aznar, la que aplaudeix UPyD i C’s, la que voldria posar el president de Catalunya a la pres\u00f3 avui mateix. I el PSOE, que no vol semblar dubt\u00f3s quan es parla de la p\u00e0tria, com ja ha subratllat el nou l\u00edder, Pedro S\u00e1nchez. El manifest liderat per Vargas Llosa, que recupera la ret\u00f2rica frontista contra ETA i l’aplica perversament al pac\u00edfic cas catal\u00e0, \u00e9s l’expressi\u00f3 m\u00e9s aut\u00e8ntica i sincera dels que vigilen que Rajoy no se surti ni un mil\u00b7l\u00edmetre de l’ortod\u00f2xia espanyolista que va de la FAES al totpoder\u00f3s socialisme andal\u00fas.<\/p>\n
Les coses estan aix\u00ed. \u00c9s cert que Mas ha declarat que es podria negociar amb Madrid la data i la pregunta de la consulta en cas que Rajoy modifiqu\u00e9s la seva posici\u00f3, per\u00f2 cal introduir dues remarques en aquest plantejament. Primera: qualsevol acord -com ha recordat el l\u00edder catalanista- hauria de tenir el vistiplau de la resta de partits pro refer\u00e8ndum. Segona: qualsevol pregunta no pot excloure la possibilitat de la independ\u00e8ncia encara que en prevegi d’altres, com de fet ja passa amb la pregunta doble que ara hi ha sobre la taula. Aquest segon punt -l’opci\u00f3 de la secessi\u00f3- \u00e9s el que costa m\u00e9s d’assumir a Madrid, sobretot per tots aquells que van cometre el terrible error de menysprear l’abast i la naturalesa d’un moviment que ha superat la l\u00f2gica dels partits i que -com ha certificat algun patrici catal\u00e0- posa en evid\u00e8ncia la dist\u00e0ncia entre les classes mitjanes i les elits del pa\u00eds, aix\u00ed com l’obsolesc\u00e8ncia de les palanques de control que van servir perqu\u00e8 el gui\u00f3 de la transici\u00f3 no alter\u00e9s els equilibris profunds de poder. Que l’Assemblea Nacional Catalana pequi de na\u00eff algunes vegades no significa que la ciutadania mobilitzada no sigui conscient -tot i les amenaces- del poder que t\u00e9 en aquests moments.<\/p>\n
Moltes conjectures i especulacions que llegeixo sobre la futura reuni\u00f3 de Mas i Rajoy obliden una dada b\u00e0sica, essencial: som on som perqu\u00e8, davant del bloqueig de l’autonomia a partir del 2010, una idea que era minorit\u00e0ria -la independ\u00e8ncia- ha estat assumida amb naturalitat per una majoria social i aix\u00f2 ha generat una nova centralitat a Catalunya i ha trastocat l’agenda espanyola. Si aquest fet no es t\u00e9 present, es pot caure en l’error de pensar -com fan alguns analistes- que el l\u00edder de CiU acceptar\u00e0, finalment, all\u00f2 que a Madrid en diuen un apa\u00f1o. Aix\u00f2 \u00e9s el que, en cap cas, Mas no far\u00e0. El temps no passa debades. El president ara parla i actua en nom d’un pa\u00eds nou que no t\u00e9 res a veure amb el paisatge del pujolisme. La nost\u00e0lgia o l’orgull fa que alguns utilitzin mapes antics per trobar la sortida.<\/p>\n
Mas encarna la figura del convergent moderat a qui la suma de decepcions i enganys ha transformat en sobiranista, una mutaci\u00f3 que es d\u00f3na sobre un dirigent d’ordre. A difer\u00e8ncia de Junqueras, el president de Catalunya no \u00e9s un independentista de pota negra, i per aix\u00f2 s’assembla a la majoria de dones i homes que han abra\u00e7at el projecte de l’Estat independent en els darrers temps. Mas no canviar\u00e0 ara de personatge, els papers d’aquesta obra ja s’han repartit. I aix\u00f2 no passar\u00e0 encara que, a mitj\u00e0 termini i despr\u00e9s de les eleccions espanyoles del 2015, el PP i el PSOE plantegessin una reforma constitucional per abordar un pseudofederalisme consistent a rebaixar les compet\u00e8ncies de totes les autonomies menys les de les tres hist\u00f2riques i Andalusia. Aquesta recentralitzaci\u00f3 encoberta \u00e9s una possibilitat que expliquen en privat alguns col\u00b7laboradors del l\u00edder del PP.<\/p>\n
Mas i Rajoy parlaran, per\u00f2 de res servir\u00e0 la pol\u00edtica als despatxos si no es d\u00f3na la veu a qui la demana.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa pocs dies, despr\u00e9s de fer-li una visita oficial, els dirigents de Societat Civil Catalana, grup partidari del no a la independ\u00e8ncia i de prohibir qualsevol consulta en qu\u00e8 aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2991"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2991"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2991\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}