\t\t\t\tTal com ara estan les coses, l’aposta que el Govern espanyol ha fet davant del conflicte catal\u00e0 passa, sobretot, per esperar que el m\u00f3n catalanista es divideixi i que aix\u00f2 freni el proc\u00e9s sobiranista i generi unes discussions internes tan crispades i absurdes que Madrid en tingui prou amb fer costat a qui es postuli com a interlocutor “moderat” i venedor d’una rectificaci\u00f3 a la manera submisa de sempre. Aquesta \u00e9s la gran esperan\u00e7a dels gestors de l’Espanya oficial i per aix\u00f2 no fan cap esfor\u00e7 per seduir la societat catalana amb un projecte espanyol que sigui integrador, plural i respectu\u00f3s amb les identitats nacionals. Per aix\u00f2, per exemple, s’han tret del barret un sistema nou de c\u00e0lcul de balances fiscals ad hoc per demostrar que Catalunya no t\u00e9 motiu de queixa, i tamb\u00e9 per aix\u00f2 el CGPJ no accepta que es faci servir el catal\u00e0 davant d’aquest organisme.<\/p>\n
La gran esperan\u00e7a del PP, del PSOE i dels poders de l’Estat \u00e9s la ruptura del camp adversari. No pas de Catalunya -com anunciava Aznar-, sin\u00f3 del m\u00f3n catalanista. La propera trobada de Rajoy i Mas no donar\u00e0 cap fruit perqu\u00e8 \u00e9s evident que l’equip de la Moncloa que t\u00e9 cura d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha establert una estrat\u00e8gia basada en aquesta premissa i, de moment, no la variar\u00e0. “Cal deixar que ells mateixos, solets, prenguin mal”, \u00e9s frase d’un dirigent popular que resumeix la previsi\u00f3 que es fa a Madrid sobre la situaci\u00f3 al nostre pa\u00eds. At\u00e8s que no vull caure en l’error d’alguns dels meus col\u00b7legues espanyolistes -opinar sense observar-, no tinc cap problema a considerar que el nacionalisme catal\u00e0 pugui ser v\u00edctima, un cop m\u00e9s, de les divisions, despr\u00e9s del 9 de novembre. \u00c9s una hip\u00f2tesi que t\u00e9 una base hist\u00f2rica.<\/p>\n
Els partidaris de defensar la perviv\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana tendeixen a la batussa dom\u00e8stica amb molta facilitat. No cal anar gaire lluny. Arran del primer tripartit, l’any 2003, la fractura va ser estrepitosa; era una actitud que venia d’abans, del 1999, quan Pujol va refusar de mala manera una oferta de pacte del republic\u00e0 Carod-Rovira. En aquells moments, CiU va preferir el vincle amb el PP d’Aznar, que governava Espanya. Avui, Mas i Junqueras tenen un acord de governabilitat basat en arribar a la consulta, per\u00f2 no sabem quines prioritats i quins interessos entraran en escena despr\u00e9s del 9 de novembre, sobretot si l’Estat impedeix que els catalans votin. Tampoc sabem com reaccionar\u00e0 el sobiranisme civil -singularment l’ANC- si cal refer el full de ruta i col\u00b7locar una nova fita. La mobilitzaci\u00f3 ciutadana \u00e9s clau, per\u00f2 no pot prescindir de la complexitat d’un objectiu d’aquesta envergadura. I tamb\u00e9 f\u00f3ra bo que alguns no confonguessin el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia amb el r\u00e8cord Guinness.<\/p>\n
La gran esperan\u00e7a del Govern Rajoy es fonamenta en la creen\u00e7a que, a banda de la ruptura del pacte parlamentari entre CiU i ERC, a mig termini, es trencar\u00e0 la federaci\u00f3 que integren convergents i democristians. Aix\u00f2 seria fer bingo per a populars i socialistes. Perqu\u00e8 el mite de la desaparici\u00f3 de l’espai convergent, tal com va fondre’s la UCD d’Adolfo Su\u00e1rez, alimenta les \u00e0nsies de convertir Catalunya en una segona Val\u00e8ncia, pura sucursal. \u00c9s un c\u00e0lcul indocumentat, \u00e9s clar, perqu\u00e8 oblida el pes i la penetraci\u00f3 social del catalanisme. Es tracta d’una an\u00e0lisi tan equivocada com la dels que escriuen que el sobiranisme manifesta que les classes mitjanes han perdut el lideratge del catalanisme o que representa una Catalunya tancada. \u00c9s justament tot el contrari: el sobiranisme \u00e9s una revolta tranquil\u00b7la de classes mitjanes que volen connectar amb el m\u00f3n global sense passar per Madrid. I \u00e9s un fenomen tan comarcalista com barcelon\u00ed i europeista, nom\u00e9s cal repassar els resultats de les darreres eleccions per comprovar-ho. Per cert, hi ha m\u00e9s contraris a la independ\u00e8ncia entre certs empresaris del rerepa\u00eds que depenen del mercat espanyol que entre molts executius i professionals de Barcelona que fan negocis a Frankfurt, Rio de Janeiro o Johannesburg.<\/p>\n
La recent decisi\u00f3 de Duran Lleida de plegar com a secretari general de CiU alimenta els rumors sobre el drama entre els hereus del pujolisme. Els que tenim bona informaci\u00f3 sobre aquests entorns exposem una altra possibilitat: abans que es trenqui CiU potser ser\u00e0 Uni\u00f3 el partit que es partir\u00e0, sobretot el dia que calgui fixar qu\u00e8 es vota en la consulta. Pel que fa a CDC, les seves bases i quadres han assumit el projecte sobiranista, nom\u00e9s cal trepitjar el pa\u00eds per comprovar-ho. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha alguns dirigents -menys dels que es diu- que no han acabat de fer la transformaci\u00f3 que han fet Mas i una part central de la societat. S\u00f3n els que enyoren el pujolisme, els que estan sempre enfadats, els que fan com si el d\u00e8ficit fiscal i la llei Wert no existissin.<\/p>\n
Fem-nos, per acabar, la pregunta del mili\u00f3: es trencaria el front sobiranista si despr\u00e9s del 9 de novembre el Govern espanyol pos\u00e9s damunt la taula alguna oferta d’aparent millora auton\u00f2mica? No ho s\u00e9, sincerament. Per\u00f2 s\u00e9 una altra cosa: un cop llegits els dos manifestos en defensa de la unitat d’Espanya (el del garrot i el de la pastanaga pseudofederal), queda clar que \u00e9s impossible que Madrid ofereixi res de fiable que pugui donar resposta al problema dels catalans com a comunitat nacional amb un Estat en contra.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tal com ara estan les coses, l’aposta que el Govern espanyol ha fet davant del conflicte catal\u00e0 passa, sobretot, per esperar que el m\u00f3n catalanista es divideixi i que aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3002"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3002"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3002\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3002"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3002"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3002"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}