{"id":3005,"date":"2014-07-25T00:00:25","date_gmt":"2014-07-24T23:00:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3005"},"modified":"2014-07-25T00:00:25","modified_gmt":"2014-07-24T23:00:25","slug":"veure-com-cuinen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/07\/25\/veure-com-cuinen\/","title":{"rendered":"Veure com cuinen"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tLa cuina necessita temps, tot i que tamb\u00e9 hi ha una cuina r\u00e0pida. Els canelons de l’\u00e0via no es fan en cinc minuts i per aix\u00f2 tothom es torna boig per tastar-los. La cuina que no \u00e9s pur tr\u00e0mit necessita temps, com la pol\u00edtica. Per\u00f2 hi ha gent -cada dia m\u00e9s- que no ho sap, de la mateixa manera que hi ha persones que desconeixen la difer\u00e8ncia entre un plat fet com cal i un altre tipus d’aliments. I com \u00e9s el temps de la pol\u00edtica? Un temps de maduraci\u00f3. Ho explica b\u00e9 el fil\u00f2sof Byung-Chul Han, core\u00e0 que escriu i pensa en alemany, en el llibre En el enjambre<\/em>: “La confidencialitat pertany amb necessitat a la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica, \u00e9s a dir, estrat\u00e8gica. Si tot es fa p\u00fablic sense cap mediaci\u00f3, la pol\u00edtica ineludiblement perd al\u00e8, actua a curt termini i es dilueix en la xerrameca pura. La transpar\u00e8ncia total imposa a la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica una temporalitat que fa impossible una planificaci\u00f3 lenta, a llarg termini. Ja no \u00e9s possible deixar que les coses madurin. El futur no \u00e9s la temporalitat de la transpar\u00e8ncia. La transpar\u00e8ncia \u00e9s dominada per pres\u00e8ncia i present”. El lema dels governs que no volen ser condemnats pel populisme indignat \u00e9s el dels cuiners que obren nous locals: vost\u00e8 pot veure com cuinem mentre menja, les parets s\u00f3n de vidre, no hi ha res a amagar.<\/p>\n

Per\u00f2 la pol\u00edtica i la cuina necessiten discreci\u00f3. Necessiten temps de rep\u00f2s. Necessiten una zona que quedi al marge, parcialment, de les ansietats del consum immediat. L’esmena a la totalitat que els nous populismes fan a la democr\u00e0cia representativa es basa en el mite del retorn a una assemblea ideal, oberta i constant, de la qual sorgirien de manera pura les decisions m\u00e9s importants a plena llum del dia. Qualsevol que hagi viscut directament el que \u00e9s una assemblea (en una universitat, per exemple) sap que la dist\u00e0ncia entre el mite i la realitat \u00e9s oce\u00e0nica. Si hi ha un sistema que \u00e9s conf\u00fas, arbitrari i f\u00e0cil de manipular \u00e9s aquest.<\/p>\n

Que les coses madurin \u00e9s el secret de la pol\u00edtica, perqu\u00e8 qui en fa treballa amb temps i voluntats, de la mateixa manera que el cuiner treballa amb temps i foc. Per\u00f2 al ciutad\u00e0 no se li explica b\u00e9 que la pol\u00edtica exigeix aquest proc\u00e9s, que no \u00e9s mai lineal i va molt carregat d’obstacles. Sovint es tracta el ciutad\u00e0 com un nen. Per aix\u00f2 s’acaba presentant com un fet normal que una entrevista delicada d’alt nivell entre dos l\u00edders sigui anunciada a toc de trompetes, quan hauria de celebrar-se ben lluny dels focus, per abordar una conversa sense censures. L’\u00e8mfasi a subratllar el dia i l’hora de l’esdeveniment descobreix precisament que aquest esdeveniment \u00e9s nom\u00e9s una carcassa buida que eludeix el conflicte que el genera.<\/p>\n

L’ansietat comunicativa, el principi de sospita i la mala consci\u00e8ncia fabriquen rituals sense sabor. \u00c9s com anar a sopar a certs llocs.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cuina necessita temps, tot i que tamb\u00e9 hi ha una cuina r\u00e0pida. Els canelons de l’\u00e0via no es fan en cinc minuts i per aix\u00f2 tothom es torna boig…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3005"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3005"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3005\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}