\t\t\t\tFa molts mesos que Jordi Pujol, en algunes converses, deixava anar aquesta frase: “Jo, ara, m’hauria de morir”. Els interlocutors, com \u00e9s l\u00f2gic, quedaven at\u00f2nits per aquesta sortida de l’expresident. L’explicaci\u00f3 que es donava a aquest atac de sinceritat tenia a veure amb el degoteig de not\u00edcies negatives sobre alguns dels seus fills, principalment del primog\u00e8nit, Jordi, i de l’\u00fanic que ha volgut fer carrera pol\u00edtica, Oriol. Ara, un cop Pujol ha confessat que ha defraudat la Hisenda p\u00fablica i ha mentit durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades, aquest desig verbalitzat de traspassar t\u00e9 tot el sentit. El drama d’aquests dies \u00e9s el pitjor final per a un l\u00edder que coneix molt b\u00e9 la hist\u00f2ria i que es comparava amb Prat de la Riba.<\/p>\n
Pujol s’ha carregat Pujol i causa un mal grav\u00edssim al seu partit, a la federaci\u00f3 CiU i al president Mas, que va ser triat com a successor per l’home que demana perd\u00f3 amb un comunicat que no est\u00e0 al nivell d’alg\u00fa que ha governat 23 anys. Tindrem temps d’analitzar l’impacte que la confessi\u00f3 de Pujol pot tenir en el moviment sobiranista. De moment, un apunt: ni tenen ra\u00f3 els que afirmen que el proc\u00e9s del dret a decidir queda autom\u00e0ticament avortat ni els que afirmen que el mea culpa del patriarca no afectar\u00e0 els esdeveniments. Hi ha coses evidents, al marge de la sort de Pujol. Tinc escrit que una gran contradicci\u00f3 del projecte sobiranista -tamb\u00e9 regeneracionista- \u00e9s que depengui en molt bona part d’una formaci\u00f3 com CiU, amb tots els mals i llasts de la vella pol\u00edtica.<\/p>\n
Som davant un cas d’impostura sense precedents a la Catalunya contempor\u00e0nia. Una figura emblem\u00e0tica de la pol\u00edtica catalana i espanyola del segle XX ha perdut la seva credibilitat i la seva autoritat moral. \u00c9s la dist\u00e0ncia sideral entre el que Pujol deia en els seus discursos i la trista realitat de la seva vida privada el que construeix la tempesta perfecta sobre el m\u00f3n catalanista i sobre la societat catalana en general. Un pol\u00edtic convergent, ara retirat, em deia ahir, amb r\u00e0bia i estupor: “No l’hi puc perdonar, em sento enganyat i, a m\u00e9s, he perdut la br\u00faixola”. Aquest home afegia un comentari clau per entendre-ho tot: “Una cosa \u00e9s el que feien alguns dels seus fills, per\u00f2 sempre hav\u00edem pensat que Pujol no estava tacat”. Quan vaig escriure el llibre Ara s\u00ed que toca!<\/em>, publicat l’any 2003, vaig comprovar que era notori que alguns membres de la fam\u00edlia Pujol Ferrusola es movien en zones poc clares legalment, mentre semblava que el pare havia decidit no voler saber-ne res.<\/p>\n Els dirigents de CDC i de CiU no tenen cap m\u00e9s sortida que despujolitzar l’organitzaci\u00f3 a marxes for\u00e7ades i aix\u00f2 tamb\u00e9 passa -com ha insinuat Rull- per la dimissi\u00f3 de Pujol com a president fundador. \u00c9s hora de fer dissabte i catarsi. Pren for\u00e7a la idea d’un congr\u00e9s extraordinari que abordi una refundaci\u00f3 auda\u00e7 d’un espai sociopol\u00edtic que \u00e9s m\u00e9s important que qualsevol l\u00edder.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa molts mesos que Jordi Pujol, en algunes converses, deixava anar aquesta frase: “Jo, ara, m’hauria de morir”. Els interlocutors, com \u00e9s l\u00f2gic, quedaven at\u00f2nits per aquesta sortida de l’expresident….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3008"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3008"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3008\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3008"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}