\t\t\t\tEs va construir obstinadament, des de molt jove, per salvar Catalunya i, finalment, ha de salvar la seva fam\u00edlia. Jordi Pujol va acceptar, amb honor, la pres\u00f3 per denunciar el r\u00e8gim franquista i ara s’immola, enmig de la vergonya, per intentar que alguns dels seus fills no acabin entre reixes. Vet aqu\u00ed la terrible i paradoxal faula de Pujol, el pol\u00edtic catal\u00e0 m\u00e9s important del segle XX, una figura que cau estrepitosament del pedestal despr\u00e9s de declarar, divendres passat, que durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades ha tingut diner negre en bancs d’Andorra. Ell deia que la seva passi\u00f3 \u00e9s el pa\u00eds per\u00f2, a l’hora de la veritat, la seva gran passi\u00f3 ha estat la fam\u00edlia, rotundament. La fam\u00edlia ha passat per davant de tot, tamb\u00e9 de la seva obra pol\u00edtica, important\u00edssima. Per mirar de protegir la seva esposa i els seus fills, qui va ser president de la Generalitat i l\u00edder del nacionalisme catal\u00e0 rebenta el seu personatge hist\u00f2ric, assumeix la seva mort civil, esquerda el seu llegat, fereix el seu partit i aboca tones de desconfian\u00e7a sobre la societat catalana. De t\u00f2tem de la naci\u00f3, Pujol passa a ser parallamps de la fam\u00edlia. Enmig d’una tempesta pol\u00edtica sense precedents.<\/p>\n
Despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 -certament complicada- del nou Estatut auton\u00f2mic, Pujol va amollar una frase brillant de les seves, per resumir la situaci\u00f3: “Els catalans no ens hem agradat”. Estic segur que, a data d’avui, el fill del Florenci Pujol no s’agrada gens a ell mateix. Gens ni mica. Recordeu que el fundador de CDC va dedicar molt\u00edssimes de les seves intervencions p\u00fabliques a promoure el rearmament moral de la societat i que un dels seus assumptes preferits de reflexi\u00f3 \u00e9s el dels valors.<\/p>\n
L’11 de maig del 1995, la Generalitat va atorgar el VII Premi Internacional Catalunya a Richard von Weizs\u00e4cker i V\u00e1clav Havel, en aquells moments ex-president d’Alemanya i president de la Rep\u00fablica Txeca, respectivament. Durant aquell acte solemne, Pujol va fer servir l’exemple dels dos homenatjats per reivindicar-se: “Aix\u00ed doncs, necessitem referents. Punts s\u00f2lids on poder-nos enganxar. Necessitem persones a qui poder-nos dirigir. Gent amb credibilitat, capa\u00e7 de donar seguretat, capa\u00e7 de fer que els homes creguin en quelcom que no sigui nom\u00e9s ells mateixos. Necessitem gent, persones amb autoritat moral que diguin a tothom que hi ha futur”. Des dels temps llunyans i dif\u00edcils en qu\u00e8, a les parets de pobles i ciutats, van apar\u00e8ixer pintades de “Pujol Catalunya” fins fa pocs dies, Pujol ha estat un referent de primer ordre amb una gran autoritat moral, tamb\u00e9 per a molts que mai el van votar. Ell ho sabia i exercia aquest paper amb ganes. Un analista gens proper ideol\u00f2gicament a Pujol com Josep Ramoneda va escriure aix\u00f2 l’any 2002: “Jo crec, no obstant, que quan Pujol no hi sigui trobarem a faltar l’opini\u00f3 del president en les grans q\u00fcestions pol\u00edtiques. Pujol t\u00e9 un concepte cl\u00e0ssic de la pol\u00edtica, segons el qual les idees no son secund\u00e0ries i els esl\u00f2gans tenen els seus l\u00edmits. I per donar sentit cal tenir opini\u00f3”. El referent ha implosionat i no \u00e9s f\u00e0cil trobar sentit a aquest final.<\/p>\n
Com a periodista que va seguir durant anys l’expresident i que hi ha parlat moltes vegades, puc imaginar-me el laberint interior en el qual deu trobar-se un home que l’any 1979 reivindicava la moral menestral “de l’esfor\u00e7 i la responsabilitat”, en un article a La Vanguardia titulat Sant Pancr\u00e0s, doneu-nos salut i feina, text del qual Pujol se sentia molt orgull\u00f3s: “No, jo no m’avergonyeixo del que he fet. En absolut. Ni tampoc no m’avergonyeixo del meu origen. I crec que pol\u00edticament li s\u00f3c fidel. Per\u00f2 el meu origen es aquest: el de la petita, fins i tot molt petita burgesia catalana, que retia culte al treball. El de la petita, fins i tot molt petita burgesia de poble, estalviadora i sentimental. Que aspira a promocionar, a pujar, a fer que els fills siguin m\u00e9s que els avis i que els n\u00e9ts m\u00e9s que els fills, per\u00f2 a trav\u00e9s del treball i fins i tot de l’acceptaci\u00f3 del risc i de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. El d’una gent amb una mica paganisme mediterrani, per\u00f2 tamb\u00e9 amb una mica d’informulat i inconscient calvinisme: nom\u00e9s l’esfor\u00e7 condueix a l’\u00e8xit, i nom\u00e9s l’\u00e8xit aconseguit amb esfor\u00e7 es justifica”. Aquest \u00e9s un missatge que tocava la fibra sensible de les capes populars de Catalunya, per\u00f2 que potser no va ser prou ent\u00e8s entre alguns del m\u00e9s propers a Pujol, especialment el seu primog\u00e8nit, Jordi Pujol Ferrusola, imputat ara per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i un altre contra la Hisenda p\u00fablica.<\/p>\n
Sobre el fill gran de Pujol vaig escriure aix\u00f2 al llibre Ara s\u00ed que toca!, Jordi Pujol, el pujolisme i els successors<\/em>, publicat l’any 2003: “Per\u00f2 el j\u00fanior es va quedar a mig cam\u00ed, entre la frustraci\u00f3 de no ser com el pare i l’admiraci\u00f3 que el portava a voler cridar la seva atenci\u00f3 (…) El nen que havia anat a visitar el pare a la pres\u00f3 saragossana de Torrero no sabia com havia de conviure amb la hist\u00f2ria i la p\u00e0tria feta figura. Podria ser pol\u00edtic? Qui se’l prendria seriosament? Qu\u00e8 podria fer?” Va provar de fer pol\u00edtica dins del partit per\u00f2 no se’n va sortir, el mal car\u00e0cter i la sup\u00e8rbia el tra\u00efen. Una de les fonts -veter\u00e0 convergent- del meu llibre, m’explicava, fa m\u00e9s de deu anys, que el fill gran de l’expresident s’havia convertit “en un especialista a circular per terrenys perillosos sense que es pugui determinar si trepitja la l\u00ednia cont\u00ednua o no, perqu\u00e8 moltes vegades els seus contactes no s\u00f3n ni legals ni il\u00b7legals, senzillament formen part de la vasta i imprevisible franja d’all\u00f2 que no est\u00e0 regulat en cap sentit, al marge d’eventuals judicis \u00e8tics que no tindrien cap repercussi\u00f3 jur\u00eddica”.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de les perip\u00e8cies del primog\u00e8nit, el drama actual tamb\u00e9 podria explicar-se, segons molts coneixedors de la fam\u00edlia Pujol Ferrusola, per la mala consci\u00e8ncia del patriarca, pel fet de no haver-se pogut dedicar a la fam\u00edlia en el passat, quan els nois eren petits, i pel paper de Marta Ferrusola, que -segons un vell pr\u00f2cer convergent- “pressiona perqu\u00e8 el pare comprengui i toleri les activitats dels fills”. Ara, la teoria psicoanal\u00edtica ha quedat superada pel vertigen de la hist\u00f2ria en directe.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es va construir obstinadament, des de molt jove, per salvar Catalunya i, finalment, ha de salvar la seva fam\u00edlia. Jordi Pujol va acceptar, amb honor, la pres\u00f3 per denunciar el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3011"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3011"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3011\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}