\t\t\t\tHi ha pressa a contestar la pregunta pol\u00edtica del moment: com afectar\u00e0 l’engany de Jordi Pujol al projecte sobiranista? A dia d’avui, ning\u00fa no ho sap, jo tampoc. Ara, observo que hi ha dues reaccions exagerades que no tenen cap fonament emp\u00edric: els que afirmen amb rotunditat -com alguns mitjans de Madrid i alguns pol\u00edtics- que el proc\u00e9s del dret a decidir queda avortat autom\u00e0ticament i els que asseguren amb optimisme na\u00eff -des d’entorns sobiranistes- que la bomba pujoliana no influir\u00e0 gens ni mica en el full de ruta marcat pels partits i col\u00b7lectius compromesos amb la consulta. Em sembla un greu error no considerar l’impacte sobre els esdeveniments futurs d’una not\u00edcia de perfils certament hist\u00f2rics.<\/p>\n
No perdem de vista els fets. Jordi Pujol no ha estat l’inspirador ni l’art\u00edfex de l’actual moviment sobiranista, al qual ell s’apunta tardanament, sempre amb incomoditat, atesa la seva defensa, durant d\u00e8cades, de la via autonomista. Aix\u00f2 no implica que l’expresident no hagi estat, tamb\u00e9 per a molts vells i nous sobiranistes, un referent o una figura a escoltar. \u00c9s clar que veure Pujol fent costat a les tesis secessionistes era, fins fa una setmana, un element que sumava gent i que podia esborrar dubtes i pors, especialment entre els ciutadans de m\u00e9s edat o m\u00e9s conservadors. Amb tot, no ens enganyem: aquest \u00e9s un projecte col\u00b7lectiu que neix des de baix, com una superaci\u00f3 dels esquemes cl\u00e0ssics del pujolisme i, en aquest sentit, l’ascendent del fundador de CDC sobre el proc\u00e9s \u00e9s menor del que voldrien els partidaris de la sagrada unitat d’Espanya. La manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre del 2012 va descol\u00b7locar tothom i va capgirar l’agenda pol\u00edtica.<\/p>\n
Una altra cosa, molt diferent, \u00e9s l’impacte indirecte de l’engany de Pujol en el proc\u00e9s, mitjan\u00e7ant la ferida que provoca en Mas, en Converg\u00e8ncia i en CiU. Aqu\u00ed tot es fa m\u00e9s dens i m\u00e9s envitricollat. La l\u00f2gica del perill \u00e9s incontestable: sense el concurs de l’actual president de la Generalitat i del m\u00f3n convergent, el dret a decidir no tindria prou massa cr\u00edtica ni prou extensi\u00f3 ni prou fortalesa, extrem que valoren perfectament Esquerra, l’ANC i tothom que s’ha mobilitzat. Per tant, tot all\u00f2 que pugui afeblir, dividir o desmoralitzar CiU no \u00e9s positiu per al conjunt del sobiranisme, per b\u00e9 que aix\u00f2 es pugui compensar amb un previsible creixement electoral dels republicans i un increment del discurs regeneracionista que va unit al projecte d’un Estat independent. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, tot i saber que el desgast de la marca CiU \u00e9s molt agut i que nom\u00e9s es pot combatre amb una refundaci\u00f3, m\u00e9s radical i profunda que -per exemple- la que va aplicar-se el vell PSUC el dia que va convertir-se en ICV.<\/p>\n
Com que la complexitat del quadre \u00e9s considerable, tampoc no hem de menysprear que un dels elements que d\u00f3na centralitat, penetraci\u00f3 i atractiu al sobiranisme \u00e9s l’equilibri que s’ha forjat, des de fa dos anys, entre el paper cartesi\u00e0 i institucional de Mas i el paper vindicatiu i popular d’Oriol Junqueras. S\u00f3n figures complement\u00e0ries.<\/p>\n
En tot cas, i malgrat la tempesta, la llarga roda de premsa que va oferir ahir el president catal\u00e0 a Madrid demostra -com va piular Eduard Voltas- que Mas “\u00e9s el millor l\u00edder institucional que hauria pogut tenir el proc\u00e9s”. D’altra banda, i per evitar interpretacions f\u00e0cils, cal recordar que el l\u00edder de CiU va trencar ideol\u00f2gicament amb el marc del pujolisme fa for\u00e7a temps, nom\u00e9s cal rellegir atentament el seu primer discurs d’investidura, de desembre del 2010, per comprovar-ho. El seu desengany personal amb la pol\u00edtica de Madrid, l’evid\u00e8ncia de la recentralitzaci\u00f3, la manera com el TC va retallar l’Estatut i el clam del carrer transformen Mas en un sobiranista pragm\u00e0tic, una mutaci\u00f3 id\u00e8ntica a la d’altres molts catalans, el factor clau que els estrategs de Madrid no volen comprendre.<\/p>\n
Vaig escriure, fa molts anys, que el pujolisme \u00e9s, en perspectiva hist\u00f2rica, un moment del catalanisme. Un moment important que va lligat a la reconstrucci\u00f3 de la democr\u00e0cia i l’autonomia, per\u00f2 un moment m\u00e9s, com van ser-ho el de l’hegemonia de la Lliga Regionalista fa un segle, el del protagonisme de l’ERC dels anys trenta, o el de la for\u00e7a del PSUC en l’oposici\u00f3 clandestina a Franco. L’innegable cop de puny a la moral col\u00b7lectiva que suposa l’engany continuat de Pujol arriba quan el pujolisme ja no serveix ni per interpretar la realitat ni per fer pol\u00edtica, encara que alguns nost\u00e0lgics del peix al cove no se n’han adonat. Aquesta circumst\u00e0ncia permet pensar -nom\u00e9s \u00e9s una hip\u00f2tesi- que els efectes del cas sobre el sobiranisme haurien de poder-se limitar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia. Els poders espanyols ho tenen tot, el sobiranisme nom\u00e9s t\u00e9 gent. El repte \u00e9s mantenir la mobilitzaci\u00f3 i ampliar els partidaris, aspecte aquest \u00faltim que disposa de l’ajut valu\u00f3s de -entre d’altres- Montoro, Wert i Pedro S\u00e1nchez.<\/p>\n
Arran dels diversos casos de corrupci\u00f3 que han tocat el PP, el PSOE i la fam\u00edlia reial ning\u00fa no ha certificat la fi de la dignitat d’Espanya. Per qu\u00e8, en canvi, hi ha qui posa en dubte la dignitat de tot Catalunya i la legitimitat del sobiranisme arran de la confessi\u00f3 de Pujol? La trampa argumental \u00e9s tan \u00f2bvia que es desacredita sola i no serveix per explicar qu\u00e8 est\u00e0 passant. En fi, ja s’ho trobaran aviat. Bones vacances, benvolguts lectors.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha pressa a contestar la pregunta pol\u00edtica del moment: com afectar\u00e0 l’engany de Jordi Pujol al projecte sobiranista? A dia d’avui, ning\u00fa no ho sap, jo tampoc. Ara, observo…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3014"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3014"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3014\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3014"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}