\t\t\t\tLa reacci\u00f3 d\u2019un nombre indeterminat de persones a la confessi\u00f3 de Jordi Pujol com a responsable d\u2019un delicte continuat de frau fiscal ha estat la seg\u00fcent: \u201cNo penso votar mai m\u00e9s\u201d. Segons el meu petit treball de camp, realitzat durant l\u2019agost, la frase en q\u00fcesti\u00f3 ha estat expressada, sobretot, per persones d\u2019una certa edat, de la cinquantena en endavant. \u00c9s significatiu que, per a una part de la ciutadania, la manera de respondre a la gran impostura de l\u2019expresident sigui plantejar-se la total inhibici\u00f3, en comptes de no votar CiU, com f\u00f3ra m\u00e9s l\u00f2gic. No s\u00e9 quin valor estad\u00edstic pot tenir aquesta actitud.<\/p>\n
La bona not\u00edcia \u00e9s que, per als catalans de menys de quaranta anys, molt allunyats vitalment i culturalment del pujolisme, el cas Pujol t\u00e9 un impacte molt menor. Aix\u00f2 protegeix el moviment sobiranista d\u2019una gran depressi\u00f3, per\u00f2 no el fa completament immune a les reaccions antipol\u00edtiques prim\u00e0ries que explic\u00e0vem abans i que es poden traduir, molt aviat, en abstencionisme o desvinculaci\u00f3 de qualsevol discurs pol\u00edtic. Tamb\u00e9 es poden traduir, \u00f2bviament, en suport a partits que es pretenen motor d\u2019una nova pol\u00edtica.<\/p>\n
El \u201cno penso votar mai m\u00e9s\u201d o la fascinaci\u00f3 per la CUP i Podem de persones d\u2019ordre decebudes amb Pujol, amb CiU i amb la pol\u00edtica en general m\u2019ha fet pensar aquests dies en Llu\u00eds Maria Xirinacs, el senador m\u00e9s votat d\u2019Espanya el 1977 i l\u2019home que va decidir deixar-se morir fa set anys com \u2013segons les seves paraules\u2013 un \u201cacte de sobirania\u201d. El dia 11 d\u2019agost del 2007, van trobar el seu cos en una zona boscosa del Ripoll\u00e8s. En aquells moments, la crisi econ\u00f2mica encara no havia esclatat, Montilla presidia la Generalitat gr\u00e0cies a ERC, feia poc m\u00e9s d\u2019un any que els catalans hav\u00edem votat un nou Estatut i el TC encara no l\u2019havia convertit en paper mullat. La independ\u00e8ncia no formava part de la centralitat.<\/p>\n
El trasp\u00e0s de l\u2019exsenador va impactar en el m\u00f3n catalanista, sobretot en els sectors que s\u2019ubicaven als marges. La tesi d\u2019una transici\u00f3 tra\u00efda pels l\u00edders \u2013sostinguda per Xirinacs\u2013 va tenir uns dies de revifalla. Pujol va qualificar el mort de \u201cprofeta\u201d i va remarcar que \u201cens ha estat fustigant durant molts anys i amb la seva mort tamb\u00e9 ens fustiga\u201d. Considerant que l\u2019expresident era a les ant\u00edpodes de Xirinacs, aquelles declaracions grinyolaven. L\u2019art\u00edfex del peix al cove feia un homenatge a una icona sagrada dels principis purs.<\/p>\n
Si avui fos viu, Xirinacs, perdedor oficial de la transici\u00f3, veuria com la confessi\u00f3 a mitges de Jordi Pujol refor\u00e7a la seva teoria, que \u00e9s la de Fern\u00e1ndez, Colau, la monja Forcades i altres. I estic segur que una part dels antics votants decebuts del pujolisme voldrien votar l\u2019exmoss\u00e8n.<\/p>\n
El problema \u00e9s que \u2013consultes a banda\u2013 entre el cinisme de Pujol (i del PP-PSOE) i el nou puritanisme sembla que hi ha poc espai per a una pol\u00edtica que ens tracti com a adults.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La reacci\u00f3 d\u2019un nombre indeterminat de persones a la confessi\u00f3 de Jordi Pujol com a responsable d\u2019un delicte continuat de frau fiscal ha estat la seg\u00fcent: \u201cNo penso votar mai…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3018"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}