\t\t\t\tEntre l\u201911 de setembre del 2012 i l\u201911 de setembre d\u2019enguany han transcorregut 730 dies. Durant aquest temps -breu en termes hist\u00f2rics- han passat moltes coses d\u2019una certa envergadura, a Catalunya, a Espanya i a Europa. Vull dir que hem assistit a una s\u00e8rie d\u2019esdeveniments que han capgirat totes les previsions i han descol\u00b7locat molta gent, sobretot pol\u00edtics, periodistes, intel\u00b7lectuals i dirigents econ\u00f2mics i socials, acostumats tot ells a un marc immutable i a unes rutines amb poques sorpreses. Des de fa dos anys, moltes coses han comen\u00e7at a envellir a gran velocitat i hem comen\u00e7at a fer-nos preguntes que semblaven oblidades o prohibides.<\/p>\n
Una idea<\/span><\/strong>. El factor m\u00e9s important que explica el sentit del canvi profund a la societat catalana \u00e9s la for\u00e7a d\u2019una idea que ha passat de ser marginal i minorit\u00e0ria a ser central i assumida per una majoria activa, transversal i creixent. Parlo de la idea d\u2019una Catalunya independent, un projecte que durant els anys vint i trenta del segle XX havia sedu\u00eft grups petits del catalanisme i que, despr\u00e9s de la mort de Franco, no va tenir una pres\u00e8ncia pol\u00edtica normalitzada fins que ERC es va refundar oficialment com a partit independentista l\u2019any 1989. El catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 ha estat -durant m\u00e9s de cent anys- una opci\u00f3 pol\u00edtica que volia assolir l\u2019autogovern de Catalunya dins d\u2019una Espanya moderna, sense trencar el marc que havia nascut, per la for\u00e7a de les armes, a partir del 1714.<\/p>\n La idea de la independ\u00e8ncia de Catalunya era \u2013jo encara en tinc mem\u00f2ria- un assumpte de quatre idealistes que no sabien analitzar la realitat i vivien en una bombolla. Qu\u00e8 ha de passar perqu\u00e8 una idea tinguda per impossible i estrafol\u00e0ria sigui considerada possible, desitjable i respectable? \u00c9s molt senzill, ha d\u2019ocupar el lloc d\u2019una altra idea que esdev\u00e9 obsoleta. I aix\u00ed ha estat: el pactisme autonomista toca fons a partir del proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019Estatut del 2006 i, sobretot, a partir de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de juny del 2010, que d\u00f3na la ra\u00f3 al recurs presentat pel PP contra la norma b\u00e0sica de Catalunya.<\/p>\n Aquella sent\u00e8ncia del TC va suposar la retallada de l\u2019Estatut en els seus aspectes fonamentals i va transmetre un missatge clar\u00edssim de gran transcend\u00e8ncia: la voluntat dels catalans expressada en refer\u00e8ndum no t\u00e9 cap valor al costat del que diguin uns magistrats, que actuen d\u2019acord amb els grans partits espanyols. Aquell dia, molts ciutadans de Catalunya van adonar-se que l\u2019Estat espanyol no era nom\u00e9s un Estat ali\u00e8, sin\u00f3 un Estat en contra. La crisi econ\u00f2mica i els seus efectes sobre les administracions p\u00fabliques en forma de retallades tamb\u00e9 han generat consci\u00e8ncia sobre la relaci\u00f3 fiscal injusta entre la societat catalana i els poders espanyols. Unir els drets nacionals i els drets socials ha estat un encert estrat\u00e8gic del sobiranisme.<\/p>\n L\u2019autonomisme deixa de ser una idea interessant per a molts i el seu lloc l\u2019ocupa, molt r\u00e0pidament, el sobiranisme, que propugna una separaci\u00f3 pac\u00edfica i democr\u00e0tica d\u2019Espanya. Sense ambig\u00fcitats. Una part de catalans que no havien estat mai independentistes assumeixen aquesta hip\u00f2tesi a partir del frac\u00e0s comprovat de reformar Espanya en un sentit plurinacional. Alg\u00fa es podria demanar per quina ra\u00f3 \u00e9s el sobiranisme i no el federalisme \u2013per exemple- el que arrela en la societat catalana. La resposta \u00e9s doble, al meu parer: a) perqu\u00e8 el cam\u00ed federal dep\u00e8n, en darrera inst\u00e0ncia de Madrid, igual que la via autonomista, i ja no confiem en la bona fe dels partits espanyols; b) perqu\u00e8 no es troben veritables federalistes fora de Catalunya i no hi ha cap gest de ning\u00fa en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n Una acci\u00f3 col\u00b7lectiva<\/span><\/strong>. Sense la gent, les idees no s\u00f3n res m\u00e9s que possibilitats en un paper. El que d\u00f3na gruix, atractiu i for\u00e7a a la idea de la independ\u00e8ncia \u00e9s l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva d\u2019una part gran de la ciutadania catalana, que surt al carrer a expressar que ja no vol continuar dins d\u2019aquest esquema que ens porta a la residualitzaci\u00f3 nacional. La manifestaci\u00f3 de la Diada del 2012 \u00e9s un clam popular que altera completament l\u2019agenda pol\u00edtica i obliga els partits i els seus l\u00edders a escoltar una societat que expressa un dissens de tipus categ\u00f2ric.<\/p>\n El president Mas, despr\u00e9s de comprovar la magnitud d\u2019aquella manifestaci\u00f3 i despr\u00e9s de la negativa de Mariano Rajoy a discutir la proposta de pacte fiscal per a Catalunya, va decidir donar per acabada la legislatura i va convocar eleccions. Els resultats d\u2019aquells comicis van mostrar que els partits favorables a una consulta sobre l\u2019autodeterminaci\u00f3 de Catalunya eren majoria a la Cambra i van descobrir tamb\u00e9 que els vots, dins del m\u00f3n catalanista, es redistribu\u00efen a favor d\u2019una ERC que havia canviat de cares mentre CiU perdia paperetes i escons.<\/p>\n La Via Catalana de la Diada de l\u2019any passat va reblar el clau i va servir per intensificar la projecci\u00f3 de la causa sobiranista arreu del m\u00f3n. Ja no es podia parlar de febrada o de moda. L\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva dels ciutadans de Catalunya \u2013mitjan\u00e7ant organitzacions socials com l\u2019Assemblea Nacional Catalana i \u00d2mnium Cultural, entre d\u2019altres- ha anat per davant dels actors pol\u00edtics formals i ha constru\u00eft un veritable moviment social de tipus interclassista, intergeneracional i transversal, que avui \u00e9s \u00fanic a Europa. Un moviment que incorpora tamb\u00e9 l\u2019exig\u00e8ncia regeneradora d\u2019una democr\u00e0cia de qualitat que estigui al servei de les persones. Esc\u00f2cia -per dir un vell pa\u00eds que aquest setembre anir\u00e0 a les urnes per decidir el seu futur- no disposa d\u2019un moviment tan ampli, tan mobilitzat, tan arrelat i tan plural en favor de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n Catalunya, de manera pacifica i c\u00edvica, desafia l\u2019statu quo amb un relat que posa m\u00e9s \u00e8mfasi en el m\u00e8tode (\u201cvolem votar\u201d) que en l\u2019objectiu final (\u201cl\u2019Estat independent\u201d). De cara al m\u00f3n, la causa del sobiranisme catal\u00e0 \u00e9s, abans que res, una causa d\u2019extensi\u00f3 de la democr\u00e0cia m\u00e9s que una causa identit\u00e0ria, un enfocament que obliga el Govern espanyol a desenvolupar arguments que no s\u00f3n gaire presentables en una societat oberta, on no ha de fer por preguntar qu\u00e8 pensen els ciutadans. Aquest \u00e9s un gran avantatge pol\u00edtic i medi\u00e0tic del moviment sobiranista, i m\u00e9s en una Europa on el terme \u201cnacionalisme\u201d s\u2019associa -de manera esbiaixada i reduccionista- a fen\u00f2mens violents, excloents, imperialistes i \u00e8tnics. En clau espanyola, el sobiranisme no deixa de ser una resposta potent a la crisi sist\u00e8mica del r\u00e8gim constru\u00eft durant la transici\u00f3.<\/p>\n La mobilitzaci\u00f3 d\u2019un sector central de la societat catalana \u00e9s el motor del proc\u00e9s sobiranista, per\u00f2 aix\u00f2 no ha d\u2019ocultar una altra realitat que totes les enquestes descriuen: encara hi ha moltes persones al nostre pa\u00eds que viuen al marge de les premisses catalanistes, que dubten o que simplement no volen fer una tria que, entre determinats sectors, \u00e9s percebuda com un gest innecessari, molt traum\u00e0tic o massa arriscat. Repetim-ho un cop m\u00e9s: la missi\u00f3 principal de la majoria sobiranista \u00e9s, en aquests moments, ampliar la seva massa cr\u00edtica, per assegurar un suport folgat a un projecte hist\u00f2ric que \u2013de la manera com s\u2019est\u00e0 fent- no t\u00e9 cap precedent a Europa occidental.<\/p>\n Un lideratge<\/span><\/strong>. La narrativa del proc\u00e9s sobiranista ha posat el focus en el poble i la seva implicaci\u00f3 decidida, per destacar que som davant d\u2019una revolta que surt de baix i que encarna els interessos de la majoria i no pas d\u2019unes elits privilegiades. \u00c9s indubtable que \u2013com hem dit abans- sense la gent al carrer no hi hauria hagut una modificaci\u00f3 substancial de les decisions i dels discursos dels pol\u00edtics. Amb tot, f\u00f3ra injust i desfigurador no esmentar el paper insubstitu\u00efble que, en aquest proc\u00e9s, t\u00e9 el lideratge del president Mas i el lideratge d\u2019Oriol Junqueras, cap de l\u2019oposici\u00f3 i president d\u2019ERC. La ruptura pactada que, de fet, representa aquesta aposta es fonamenta en l\u2019estil institucional de Mas i en la responsabilitat de Junqueras per assegurar un consens a prova de turbul\u00e8ncies, dins el qual tamb\u00e9 hi ha dues altres forces parlament\u00e0ries, ICV-EUiA i la CUP.<\/p>\n Les maneres fermes per\u00f2 impecablement democr\u00e0tiques del president de la Generalitat s\u00f3n de gran import\u00e0ncia en un conflicte pol\u00edtic d\u2019una virul\u00e8ncia simb\u00f2lica evident, tan necess\u00e0ries com el tarann\u00e0 vigilant i pedag\u00f2gic de Junqueras. El comprom\u00eds de tots els dirigents pol\u00edtics que han assumit el dret a decidir \u2013tamb\u00e9 Herrera i Fern\u00e1ndez- transforma la mobilitzaci\u00f3 popular en decisions institucionals, per evitar que la revolta s\u2019esbravi en un simple malestar inarticulat sense energia per construir res. Cadasc\u00fa t\u00e9 el seu lloc i cadasc\u00fa ha de realitzar la seva tasca.<\/p>\n Mas ha donat respectabilitat a la idea d\u2019un Estat catal\u00e0 independent i s\u2019ha enfrontat amb coratge a certes elits (barcelonines i madrilenyes) que volen imposar el gui\u00f3 de sempre a la societat catalana mentre Junqueras ha introdu\u00eft complexitat i sentit estrat\u00e8gic a un independentisme que, de vegades, t\u00e9 massa pressa i tendeix a simplificar. La col\u00b7laboraci\u00f3 entre ambdues figures \u00e9s un dels punts forts d\u2019un proc\u00e9s que, per primer cop, permet dibuixar un futur en el qual pesi m\u00e9s la voluntat democr\u00e0tica de la majoria social que els interessos particulars d\u2019unes elits acostumades, des de 1975, a controlar-ho tot.<\/p>\n Entre l\u201911 de setembre del 2012 i l\u201911 de setembre d\u2019enguany han transcorregut 730 dies. Han estat uns dies apassionants. Tinc la sensaci\u00f3 que tot just ha estat nom\u00e9s la primera part d\u2019una gran hist\u00f2ria. La segona part \u2013i \u00faltima- l\u2019estem fent ara mateix.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entre l\u201911 de setembre del 2012 i l\u201911 de setembre d\u2019enguany han transcorregut 730 dies. Durant aquest temps -breu en termes hist\u00f2rics- han passat moltes coses d\u2019una certa envergadura, a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3034"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3034"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3034\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}