\t\t\t\tAvui fa tres-cents anys que la ciutat de Barcelona va caure davant les tropes borb\u00f2niques. Per\u00f2 no vull parlar gaire de la hist\u00f2ria sin\u00f3 del present. El final de la guerra de Successi\u00f3 i l’arribada al tron de Felip V va representar el moment zero de la creaci\u00f3 d’una Espanya uniforme, centralitzada i monoling\u00fce en mans del poder castell\u00e0. La cultura pol\u00edtica de la imposici\u00f3 va triomfar sobre la cultura pol\u00edtica del pacte i el respecte a la difer\u00e8ncia. Han passat tres segles i, malgrat haver recorregut (amb dolor, viol\u00e8ncia i tirania) el cam\u00ed que va de la monarquia absoluta a l’Estat democr\u00e0tic, Madrid continua fidel a aquella concepci\u00f3 i manera de fer basada en el m\u00e9s reaccionari “ordeno y mando”.<\/p>\n
La realitat -feli\u00e7 realitat- \u00e9s que el m\u00f3n avan\u00e7a i, a comen\u00e7aments del segle XXI, \u00e9s dif\u00edcil que les societats desenvolupades acceptin de viure sota unes regles de joc que no permeten que la gent expressi all\u00f2 que vol. La gran manifestaci\u00f3 en forma de V que avui es far\u00e0 a la capital catalana \u00e9s un crit pac\u00edfic al m\u00f3n: som una comunitat nacional i volem votar el nostre futur. Com faran aviat els escocesos, gr\u00e0cies a un acord amb el Govern brit\u00e0nic, un m\u00e8tode civilitzat que s’inscriu en la mateixa cultura pactista que va ser extirpada aqu\u00ed per la for\u00e7a de les armes a primers del XVIII. Aquell projecte hisp\u00e0nic no pretenia seduir els catalans, els veia alhora com una propietat i com una anomalia, exactament com passa en aquest moment. Ara, per\u00f2, el gran argument per menystenir la demanda dels catalans \u00e9s la Constituci\u00f3 del 1978. Un text que, com \u00e9s sabut, la minoria nacional catalana no podria modificar mai perqu\u00e8 aix\u00f2 dep\u00e8n estructuralment dels dos grans partits espanyols, nacionalistes sense necessitat de dir-se’n. Vet aqu\u00ed el mecanisme pervers del marc pol\u00edtic que se’ns presenta com intocable.<\/p>\n
La majoria de persones que avui serem a la V no hi pensem gaire, en la hist\u00f2ria. En aquest sentit, poden estar tranquils els que repeteixen que el sobiranisme \u00e9s un moviment rom\u00e0ntic, nost\u00e0lgic, irracional i irredempt, com de manera err\u00f2nia el qualifica el meu bon amic Puigverd; l’\u00fanic irredemptisme que jo veig a la vora \u00e9s el dels governs espanyols exigint el retorn de Gibraltar a la sobirania espanyola. Puc afirmar -pel que visc, veig i escolto- que el motor clau de la gran majoria mobilitzada a Catalunya \u00e9s el futur i no pas el passat. El que anima la participaci\u00f3 \u00e9s la reflexi\u00f3 sobre el m\u00f3n que deixarem als nostres fills i els nostres n\u00e9ts m\u00e9s que no pas les pedres del Born o els ossos que hi ha al Fossar de les Moreres. L’objectiu no \u00e9s restaurar uns furs d’un temps definitivament superat sin\u00f3 construir un pa\u00eds m\u00e9s democr\u00e0tic i m\u00e9s just on els catalans deixem de viure sota sospita permanent com a espanyols de segona a efectes econ\u00f2mics, culturals i pol\u00edtics. Un pa\u00eds que tingui m\u00e9s poder en un m\u00f3n on les sobiranies es transformen per\u00f2 no desapareixen.<\/p>\n
Tenen ra\u00f3 els que diuen que aquesta empresa presenta moltes incerteses, per\u00f2 es pot dir el mateix de la continu\u00eftat de Catalunya en una Espanya oficial que nega que hi hagi m\u00e9s d’una naci\u00f3, que fa lleis per espanyolitzar els escolars, que ofega fiscalment el progr\u00e9s i el creixement d’una societat, que insulta i menysprea cada dia una part considerable dels que sostenen l’Estat. Sincerament, jo no vull aix\u00f2 pels meus fills ni pels meus n\u00e9ts i m’estimo m\u00e9s assumir els riscos d’una transici\u00f3 excepcional que haver de continuar per un cam\u00ed que ens aboca al victimisme permanent o a la residualitzaci\u00f3 folkl\u00f2rica. Al capdavall, estic segur que -per moltes dificultats que hi hagi- no ho passarem pitjor que els meus pares en l’Espanya de postguerra, dominada per la gana, la por, la mis\u00e8ria, l’analfabetisme i el garrot. No menystinc per res els instruments de coerci\u00f3 de qu\u00e8 disposa Madrid, nom\u00e9s subratllo que venim d’on venim i que aix\u00f2 hauria de donar-nos m\u00e9s confian\u00e7a.<\/p>\n
Jos\u00e9 Luis Villaca\u00f1as Berlanga ha escrit Historia del poder pol\u00edtico en Espa\u00f1a<\/em> (RBA), un potent assaig que d\u00f3na claus molt atractives sobre com ens hem relacionat, viscut i matat en aquest rac\u00f3 de m\u00f3n. El 1714, despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Berwick, els ocupants de Catalunya tenien clar el seu objectiu: “La militarizaci\u00f3n fue vista -escriu Villaca\u00f1as- como el mejor remedio m\u00e9dico contra ‘las esperanzas malignas de estos naturales’ de recuperar sus libertades, como dec\u00edan los defensores de esta pol\u00edtica. No es un azar este lenguaje, que recordaba el tratamiento de los cristianos nuevos, tambi\u00e9n ellos enfermos de una sangre mala. Castelrodrigo, el capit\u00e1n general, propuso al rey una ceremonia p\u00fablica, con motivo de la introducci\u00f3n de la nueva Audiencia, en la que se quemaran los libros de las constituciones catalanas. La finalidad era que ‘no quede memoria de ellos’. La propuesta en verdad se parec\u00eda a un auto de fe”. Aix\u00ed va ser com, a partir d’aquell moment, els catalans vam esdevenir heretges a ulls del nou rei espanyol i dels seus funcionaris. Avui, quan sento alguns pol\u00edtics i periodistes de Madrid, \u00e9s evident que aquesta mentalitat inquisitorial persisteix i que, en comptes de generar adhesions a un projecte espanyol, ha esdevingut f\u00e0brica intensa d’independentistes.<\/p>\n Molta gent sortir\u00e0 al carrer avui, un any m\u00e9s, per reiterar que vol votar. Hi ha qui pensa que aix\u00f2 es podr\u00e0 aturar. S’equivoquen.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui fa tres-cents anys que la ciutat de Barcelona va caure davant les tropes borb\u00f2niques. Per\u00f2 no vull parlar gaire de la hist\u00f2ria sin\u00f3 del present. El final de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3037"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3037"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3037\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}