\t\t\t\tEls escocesos voten avui amb total normalitat si volen ser un Estat independent o volen continuar formant part del Regne Unit, i ho fan d’acord amb un pacte pol\u00edtic entre les autoritats de Londres i les d’Edimburg. Som davant d’un exercici pac\u00edfic de democr\u00e0cia que, a comen\u00e7aments del segle XXI i en societats civilitzades, nom\u00e9s pot despertar la tranquil\u00b7la admiraci\u00f3 de qualsevol persona de b\u00e9. El que passa avui a Esc\u00f2cia, al marge de quin sigui el resultat de les urnes, deixa ben clar que, a Europa occidental, si m\u00e9s no, les fronteres i les sobiranies nacionals han deixat de tenir el car\u00e0cter sagrat d’altres \u00e8poques. Avui cau un gran tab\u00fa de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva del Vell Continent. Brussel\u00b7les ho sap. Tamb\u00e9 Madrid.<\/p>\n
A la capital espanyola, el refer\u00e8ndum escoc\u00e8s ha generat molts nervis. Un espectacle que mostra a la perfecci\u00f3 quin \u00e9s el drama de fons de la cultura pol\u00edtica espanyola, m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de r\u00e8gims, dictadures i restauracions. Fins i tot hem vist alguns periodistes de la Villa y Corte insultar el premier Cameron per no haver fet com Rajoy davant del sobiranisme catal\u00e0. Es veu que els pol\u00edtics dem\u00f2crates que interpreten les lleis de manera flexible s\u00f3n la b\u00e8stia negra dels vigilants de les ess\u00e8ncies. El quadre de reaccions preventives de l’Espanya oficial davant d’una eventual independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia podria ser estudiat en diverses tesis doctorals, algunes de ci\u00e8ncia pol\u00edtica i altres de psicologia.<\/p>\n
S’ha parlat i escrit molt sobre les difer\u00e8ncies i semblances entre el cas catal\u00e0 i el cas escoc\u00e8s. No vull insistir-hi, m’interessa m\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e8via: no s’ha subratllat prou que la dist\u00e0ncia m\u00e9s gran entre una i altra situaci\u00f3 t\u00e9 a veure amb el reconeixement que els poders de l’Estat constitu\u00eft fan o no fan d’una de les seves parts. Mentre els poders brit\u00e0nics accepten que Esc\u00f2cia \u00e9s una naci\u00f3, tant com ho \u00e9s Anglaterra, els poders espanyols no admeten de cap manera que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. En el millor dels casos, es fa servir “nacionalitat”, terme exquisidament constitucional que ning\u00fa no sap qu\u00e8 vol dir. Sovint, els catalans som despatxats amb una etiqueta administrativa: “sou una comunitat aut\u00f2noma”, etziba el tertuli\u00e0 que mant\u00e9 que cal prohibir qualsevol consulta.<\/p>\n
L’elaboraci\u00f3 de l’Estatut del 2006 va confirmar que, a banda de greuges financers, culturals i pol\u00edtics, la clau de volta del plet catal\u00e0 ha estat i \u00e9s la negativa a recon\u00e8ixer que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. La l\u00f2gica de Madrid \u00e9s tan evident com prim\u00e0ria: si neguem que els catalans s\u00f3n una naci\u00f3 ens estalviarem que ens passi com al Govern brit\u00e0nic, que ha hagut de pactar amb el nacionalisme escoc\u00e8s el mecanisme mitjan\u00e7ant el qual Londres podria deixar de decidir sobre la vida d’una mica m\u00e9s de 5.300.000 persones i sobre 78.387 km2. La premissa del reconeixement del car\u00e0cter nacional de Catalunya \u00e9s inassumible per als populars i per als socialistes. Vet aqu\u00ed l’enorme feblesa i la terrible inseguretat dels pol\u00edtics que gestionen un Estat a partir d’una ancestral concepci\u00f3 uniformista, centralista i de matriu castellana. Ning\u00fa no recorda aquella “naci\u00f3 de nacions” del socialista i republic\u00e0 Anselmo Carretero, poc estimat i poc llegit pels actuals dirigents del PSOE.<\/p>\n
El resultat de tot plegat \u00e9s negar l’evid\u00e8ncia una i mil vegades per eludir el problema. Per\u00f2, si fem cas del franc\u00e8s Renan, la naci\u00f3 \u00e9s un plebiscit quotidi\u00e0 i, en aquest sentit, la societat que viu, treballa i s’organitza en aquest rac\u00f3 de m\u00f3n al costat dels Pirineus i del Mediterrani actua i s’expressa com una comunitat nacional, que depassa la cotilla regional i planteja una s\u00e8rie de demandes a l’Estat del qual forma part. Amb tot, el problema pol\u00edtic no desapareix per art de m\u00e0gia mitjan\u00e7ant la negaci\u00f3 tossuda d’un mot: quan molta gent surt al carrer no fa altra cosa que recordar que l’exist\u00e8ncia d’una naci\u00f3 no dep\u00e8n del que s’escrigui en una determinada llei, per important que aquesta pugui ser.<\/p>\n
L’escriptor feixista espanyol Ernesto Gim\u00e9nez Caballero t\u00e9 un text, Catalu\u00f1a y Escocia<\/em>, basat en una confer\u00e8ncia pronunciada a Barcelona l’any 1953, on escriu que “todos en Espa\u00f1a debemos algo a Escocia”\u00a0i afegeix que “de todas las zonas espa\u00f1olas, fue Catalu\u00f1a la m\u00e1s deudora a lo escoc\u00e9s”. Despr\u00e9s de la Guerra Civil, molts pensaven que la naci\u00f3 catalana s’havia convertit en pura arqueologia, un lloc on el porr\u00f3, la sardana i quatre versos en catal\u00e0 fossin el recordatori inofensiu d’un poble que havia gosat jugar a les pot\u00e8ncies i n’havia sortit amb el cul cagat. Esc\u00f2cia i Catalunya, a ulls del literat i diplom\u00e0tic de Franco, eren “\u00e1reas rom\u00e1nticas inolvidables”\u00a0que havien donat “grandes escritores”\u00a0i tamb\u00e9 “buenos sustos a ingleses y castellanos”. Dues nacions que la prosa de l’ide\u00f2leg va qualificar com a “zonas” i “\u00e1reas”, substantius mig esportius i mig militars, com tocava. Encara haur\u00edem d’esperar molts anys per gaudir de les cr\u00f2niques de manifestacions sobiranistes redactades per P\u00e9rez And\u00fajar.<\/p>\n Un amic meu est\u00e0 segur que, si Esc\u00f2cia assoleix la independ\u00e8ncia, no ser\u00e0 precisament gens procliu a ajudar Catalunya. Hi estic d’acord. El club dels Estats t\u00e9 aquestes coses i els catalans haur\u00edem de tenir-ho ben present, sempre tan entusiastes a identificar-nos amb uns o altres. Cada terra fa sa guerra.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els escocesos voten avui amb total normalitat si volen ser un Estat independent o volen continuar formant part del Regne Unit, i ho fan d’acord amb un pacte pol\u00edtic entre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3046"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3046"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3046\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3046"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3046"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3046"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}