{"id":3056,"date":"2014-09-22T00:00:36","date_gmt":"2014-09-21T23:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3056"},"modified":"2014-09-22T00:00:36","modified_gmt":"2014-09-21T23:00:36","slug":"ni-el-no-els-calma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/09\/22\/ni-el-no-els-calma\/","title":{"rendered":"Ni el &#8220;no&#8221; els calma"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tDespr\u00e9s de saber-se el resultat del refer\u00e8ndum d&#8217;Esc\u00f2cia, vam poder gaudir aqu\u00ed de dos models de pol\u00edtic per al segle XXI. D&#8217;una banda, Rajoy en format videomissatge, sense cap possibilitat que li fessin preguntes, com sempre. De l&#8217;altra, Mas oferint una llarga roda de premsa, obert a qualsevol q\u00fcesti\u00f3 i expressant-se en catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s i franc\u00e8s. El primer, un empleat del sistema amb por, insegur, amagat rere la Constituci\u00f3 i les pantalles de plasma, envoltat d&#8217;advocats de l&#8217;Estat. El segon, un dirigent pol\u00edtic que combina coratge i prud\u00e8ncia, que ha assumit un comprom\u00eds complicat i que connecta amb un concepte clau dels nostres temps: no es pot governar sense donar la paraula a la ciutadania. Si jo em sent\u00eds espanyol, no estaria gens orgull\u00f3s del personatge que viu a la Moncloa.<\/p>\n<p>Dit aix\u00f2, \u00e9s fascinant comprovar com la clara i respectable vict\u00f2ria del no en l&#8217;admirable refer\u00e8ndum escoc\u00e8s \u00e9s adoptada amb entusiasme per aquells que, a Catalunya i Madrid, es neguen a permetre que els catalans votin si volen continuar o no formant part del Regne d&#8217;Espanya. Si est\u00e0s en contra de consultar la gent, no pots parlar sobre el que la gent tria. Els unionistes d&#8217;aqu\u00ed no han ent\u00e8s encara que abans de tot s&#8217;ha de ser dem\u00f2crata, per aix\u00f2 ara ja hi ha m\u00e9s d&#8217;un opinador de l&#8217;immobilisme que repeteix que els refer\u00e8ndums s\u00f3n &#8220;un mal m\u00e8tode&#8221; o &#8220;formes rudiment\u00e0ries&#8221;, un cam\u00ed perill\u00f3s que, si no frenen a temps, els far\u00e0 redescobrir les bondats de la &#8220;democr\u00e0cia org\u00e0nica&#8221;. Tothom sap que amorrats a la literalitat de les lleis no es fa pol\u00edtica. Com tothom sap que demanar la dimissi\u00f3 de Mas perqu\u00e8 ho ha fet Salmond \u00e9s absurd. Aqu\u00ed encara estem reclamant poder votar.<\/p>\n<p>Alguns estan molt nerviosos encara que p\u00fablicament facin seu el no escoc\u00e8s, la qual cosa confirma que l&#8217;exemple brit\u00e0nic de resoldre un gran problema il\u00b7lumina i continuar\u00e0 il\u00b7luminant poderosament el cas catal\u00e0. I \u00e9s en aquest punt metodol\u00f2gic en qu\u00e8 Rajoy, el PP, el PSOE i els seus altaveus estan en fals i ho saben: no \u00e9s pol\u00edtic, ni racional, ni congruent defensar alhora el no a la independ\u00e8ncia de Catalunya i el no a una consulta. Quina \u00e9s l&#8217;explicaci\u00f3 d&#8217;aquest contrasentit? Rajoy sap que, si s&#8217;autoritzen les urnes, i malgrat els colossals recursos de qu\u00e8 disposa l&#8217;Estat i l&#8217;alt nombre d&#8217;indecisos, no podria assegurar que el sobiranisme no obtingu\u00e9s un 51% o m\u00e9s dels vots. P\u00e0nic. Al Govern espanyol no es creuen ni de lluny que la presumpta llei del quebequ\u00e8s Dion -qualsevol refer\u00e8ndum en una democr\u00e0cia ben establerta es resol en contra de la secessi\u00f3- pugui aplicar-se tamb\u00e9 a Catalunya. Sobretot perqu\u00e8 el tracte que els poders canadencs i brit\u00e0nics donen al Quebec i a Esc\u00f2cia, respectivament, \u00e9s intel\u00b7ligent, i no es basa en les amenaces, les prohibicions, els insults i els menyspreus que el Madrid oficial exhibeix per combatre el proc\u00e9s catal\u00e0.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s de saber-se el resultat del refer\u00e8ndum d&#8217;Esc\u00f2cia, vam poder gaudir aqu\u00ed de dos models de pol\u00edtic per al segle XXI. D&#8217;una banda, Rajoy en format videomissatge, sense cap possibilitat&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3056"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3056"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3056\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}