\t\t\t\tVaig decidir, fa molt de temps, que reprimiria al m\u00e0xim les ganes de respondre aquells articles i discursos que, en comptes de plantejar un debat seri\u00f3s sobre la possibilitat de la independ\u00e8ncia de Catalunya des del punt de vista dels que en s\u00f3n contraris, eren perpetrats nom\u00e9s per mentir, insultar i desfigurar les accions i les idees de l’altre. Per\u00f2, quan qui parla no \u00e9s un ressentit irrellevant, ni un professional de la gracieta, ni un funcionari de l’hegemonia perduda, sin\u00f3 un dirigent pol\u00edtic, un empresari d’\u00e8xit o un fam\u00f3s amb projecci\u00f3, la cosa canvia. I encara canvia m\u00e9s si el missatge que es d\u00f3na resulta que of\u00e8n de manera directa molta gent. Em refereixo al darrer hit de Rosa D\u00edez, l\u00edder d’UPyD, paraules que, en altres llocs, provocarien la dimissi\u00f3 de qui les pronuncia.<\/p>\n
D\u00edez va declarar, la setmana passada des de Gij\u00f3n, que “si no fos perqu\u00e8 a Euskadi ens mataven, jo diria que aix\u00f2 de Catalunya \u00e9s pitjor”, en al\u00b7lusi\u00f3 al moviment sobiranista catal\u00e0. Ho heu llegit b\u00e9, podeu respirar a fons i continuar. La m\u00e0xima dirigent del partit que aspira a tenir la clau de la governabilitat a Espanya va afegir que, a la seva teva terra, “ten\u00edem el pitjor i tamb\u00e9 vam donar de si el millor”. I, per reblar el clau, aix\u00f2: “Com que a Catalunya durant tants anys tot ha estat tan calladet, tot era tan civilitzat, tot semblava tan europeu, tan b\u00e9, ha anat germinant aquest nacionalisme veritablement perill\u00f3s per a la conviv\u00e8ncia que avui ja ning\u00fa no s’atreveix a dir que \u00e9s perill\u00f3s”. Retinguem aquesta joia. Estem davant d’unes paraules d’un valor incalculable: diuen molt amb poqu\u00edssim. I revelen amb il\u00b7luminadora claredat el pou mort ideol\u00f2gic en el qual es basa el projecte d’aquesta senyora i d’alguns m\u00e9s que la segueixen i l’amplifiquen.<\/p>\n
En primer lloc, D\u00edez fa una relativitzaci\u00f3 impl\u00edcita de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica i del significat que t\u00e9 a l’hora d’analitzar i comparar realitats hist\u00f2riques, aberraci\u00f3 intel\u00b7lectual que sorpr\u00e8n en alg\u00fa que justament ha patit l’amena\u00e7a terrorista. Matar o no matar no \u00e9s nom\u00e9s una ratlla metodol\u00f2gica en la lluita pel poder, \u00e9s tamb\u00e9 una ratlla moral que no es pot deslligar de la naturalesa d’un moviment o dels fonaments legitimadors d’una causa. De quina manera \u00e9s “pitjor” -per fer servir la seva terminologia- una lluita basada en m\u00e8todes pac\u00edfics que una lluita que -en un marc democr\u00e0tic- fa servir pistoles i bombes? D\u00edez no ho explica. Nom\u00e9s llan\u00e7a la pedra. Es limita a suggerir que el cas catal\u00e0 \u00e9s pitjor perqu\u00e8 el sobiranisme ha aparegut tranquil\u00b7lament i aix\u00f2 el fa sospit\u00f3s. La nostra perversi\u00f3, segon ella, \u00e9s ser “civilitzats”. La conclusi\u00f3 que se’n deriva \u00e9s terrible: els que maten no enganyen i s\u00f3n clars mentre que un moviment que fa manifestacions multitudin\u00e0ries de gent donant-se les mans ha de ser necess\u00e0riament tramp\u00f3s.<\/p>\n
En segon lloc, els seus mots ignoren la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de la societat catalana, colpejada tamb\u00e9 per ETA diverses vegades. Li sona a D\u00edez l’atemptat d’Hipercor? Va tenir not\u00edcia de l’atac contra la caserna de Vic? Cal que li esmentem el nom d’Ernest Lluch? A Euskadi, a Catalunya, a Madrid i a molts llocs d’Espanya, el missatge de la l\u00edder d’UPyD fa mal a molta gent. ETA no matava nom\u00e9s a Euskadi, matava on podia. Jo tinc amics que van ser amena\u00e7ats pels etarres durant un llarg per\u00edode i s\u00f3n catalans que vivien i viuen a Barcelona. No s\u00e9 si la societat catalana, quan va donar el millor refusant la viol\u00e8ncia, va ser igual, superior o inferior moralment a la societat basca, nom\u00e9s s\u00e9 que Catalunya, per exemple, va gestionar amb encert -d’acord amb el Govern espanyol- la fi de Terra Lliure i el pas a la pol\u00edtica democr\u00e0tica d’una part dels seus membres i simpatitzants. Per cert, en aquesta operaci\u00f3 van tenir un paper clau els dirigents d’ERC de fa uns anys, com \u00c0ngel Colom, avui criminalitzat pel ministre de l’Interior.<\/p>\n
En tercer lloc, D\u00edez posa en evid\u00e8ncia que el seu objectiu veritable \u00e9s prohibir una idea -la independ\u00e8ncia de Catalunya- i que aix\u00f2 li seria molt m\u00e9s f\u00e0cil (\u00f2bviament) si aquells que la defensen fessin servir Goma-2 en comptes de muntar mosaics de colors amb la participaci\u00f3 de m\u00e9s d’un mili\u00f3 de persones, iaies i criatures incloses. Com que no pot dir que el sobiranisme catal\u00e0 mata, diu que \u00e9s “perill\u00f3s per a la conviv\u00e8ncia”. En quins fets reals fonamenta aquesta afirmaci\u00f3 la senyora D\u00edez? Ha visitat Barcelona durant la darrera Diada? On \u00e9s la kale borroka sobiranista? Creu que si el meu cunyat i jo mantenim posicions diferents sobre aquest assumpte el pa\u00eds es trenca? Per qu\u00e8 divideix m\u00e9s parlar d’independ\u00e8ncia que fer-ho sobre l’avortament o sobre energia nuclear? Estem els catalans menys dotats que els escocesos per desenvolupar un debat d’aquesta mena?<\/p>\n
Hannah Arendt va escriure que “la viol\u00e8ncia pot destruir el poder, per\u00f2 \u00e9s del tot incapa\u00e7 de crear-lo”. A Euskadi han trigat molt a adonar-se’n, malauradament. El moviment sobiranista catal\u00e0, en canvi, parteix d’aquesta premissa i per aix\u00f2 \u00e9s radicalment pac\u00edfic i demana que es pugui fer una consulta en la qual tothom hi digui la seva. Si una majoria de la ciutadania tri\u00e9s, arribat el moment, la independ\u00e8ncia, l’objectiu no seria anar contra Espanya, per descomptat, sin\u00f3 edificar un pa\u00eds nou, on tothom pugui viure sense estar sota sospita.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vaig decidir, fa molt de temps, que reprimiria al m\u00e0xim les ganes de respondre aquells articles i discursos que, en comptes de plantejar un debat seri\u00f3s sobre la possibilitat de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3059"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3059"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3059\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}