\t\t\t\tSento, en alguna tert\u00falia de r\u00e0dio, que alg\u00fa elogia Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n perqu\u00e8 la seva dimissi\u00f3 del c\u00e0rrec de ministre de Just\u00edcia demostra el pes que encara tenen les idees en pol\u00edtica. Llegeixo, a les Cartes dels Lectors d’aquest diari, que es valora que aquest dirigent popular hagi plegat per coher\u00e8ncia amb les seves conviccions, principis i valors, la qual cosa -es diu- \u00e9s poc habitual. Si es d\u00f3na per bona la versi\u00f3 ideol\u00f2gica d’aquest episodi, sembla com si el seu protagonista hagu\u00e9s volgut dir a la gent que la batalla pel poder i la gesti\u00f3 p\u00fablica encara \u00e9s cre\u00efble perqu\u00e8 els principis estan per damunt de tot. M\u00e9s sovint que la gent de dretes, aquesta mena de discursos la fa gent d’esquerres i molts els troben normals i els aplaudeixen. Al capdavall, l’emerg\u00e8ncia d’un partit com Podem es basa, entre d’altres factors, en la necessitat que tenen els ciutadans de constatar un lligam fort entre el que fan els que governen i el que han proclamat que defensarien quan demanen el vot.<\/p>\n
Per\u00f2 jo no m’acabo de creure que aquesta hist\u00f2ria sigui una batalla entre un home de principis (Gallard\u00f3n) i un home de circumst\u00e0ncies (Rajoy). Si repasso la biografia pol\u00edtica del dimissionari, comprovo que, en un altre temps, era elogiat per encarnar -deien- una dreta oberta, moderada, liberal, centrista i propera, en alguns assumptes, a la sensibilitat progressista. Per tant, abans era un home que no hauria impulsat una reforma de la llei de l’avortament que ha estat qualificada de forma general -fins i tot per gent del Partit Popular- de regressiva i\/o reaccion\u00e0ria. La conclusi\u00f3 del que mira el teatret de la pol\u00edtica nom\u00e9s pot ser una: quin Gallard\u00f3n \u00e9s el de deb\u00f2? El que es deixava estimar pel grup Prisa o el que s’ha convertit en el croat del catolicisme m\u00e9s intransigent? Quin \u00e9s el pol\u00edtic que ens hem de prendre seriosament?<\/p>\n
Hi ha, \u00e9s clar, la possibilitat que Gallard\u00f3n canvi\u00e9s d’opini\u00f3. Tothom pot fer-ho i, a vegades, resulta una cosa molt sana. Tan important com tenir coher\u00e8ncia \u00e9s adquirir flexibilitat per no caure en la fossilitzaci\u00f3 i el dogmatisme. Per\u00f2, si no vaig errat, aquesta no era la reforma de Gallard\u00f3n, sin\u00f3 la reforma de Rajoy, que \u00e9s qui va fer servir la llei de l’avortament per sumar vots f\u00e0cilment, com va emprar les v\u00edctimes d’ETA, la promesa d’abaixar impostos i el perill catal\u00e0. Aix\u00ed doncs, i considerant-ho tot plegat, potser la dimissi\u00f3 del titular de Just\u00edcia no t\u00e9 res a veure amb els principis i estem nom\u00e9s davant d’un t\u00edpic cas d’orgull ferit.<\/p>\n
\u00d2bviament, \u00e9s m\u00e9s agra\u00eft presentar-se com la pobra v\u00edctima d’una gran i decisiva batalla doctrinal que fer-ho com alg\u00fa que va ser fulminat en el seu amor propi. Hi ha qui, posat a triar, s’estima m\u00e9s passar a la hist\u00f2ria com un fan\u00e0tic caigut que com un incompetent o un ingenu a qui fan el llit.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sento, en alguna tert\u00falia de r\u00e0dio, que alg\u00fa elogia Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n perqu\u00e8 la seva dimissi\u00f3 del c\u00e0rrec de ministre de Just\u00edcia demostra el pes que encara tenen les idees en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3062"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3062"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3062\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3062"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3062"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}