\t\t\t\tHi ha qui adverteix dels perills d’un exc\u00e9s de ficci\u00f3 en pol\u00edtica, pensant en la Catalunya d’ara mateix. D’una manera l\u00facida, Jordi Mercader -experimentat periodista que coneix el joc pol\u00edtic des de fora i des de dins- parlava d’aix\u00f2, dilluns passat, durant la tert\u00falia del programa Els matins, de TV3, a prop\u00f2sit del que havia estat l’escenificaci\u00f3 televisiva de la firma del decret de convocat\u00f2ria de la consulta per part del president Artur Mas. La reflexi\u00f3 de Mercader \u00e9s molt pertinent, per\u00f2 l’hem d’acompanyar d’una constataci\u00f3 pr\u00e8via: de la mateixa manera que la pol\u00edtica necessita aferrar-se a la realitat per tenir sentit, tampoc pot prescindir d’unes dosis de ficci\u00f3 per construir oportunitats. Alerta: quan dic ficci\u00f3 no vull dir mentida sin\u00f3 artifici, que no \u00e9s el mateix, com saben els artistes i els juristes.\u00a0Si tota pol\u00edtica \u00e9s representaci\u00f3 -aix\u00f2 ho admeten fins i tot els de la CUP-, \u00e9s obvi que nom\u00e9s pot concretar-se mitjan\u00e7ant una forma o altra d’artifici.<\/p>\n
Alg\u00fa podria dir -i diria b\u00e9- que “com menys poder, m\u00e9s representaci\u00f3, i viceversa”. \u00c9s una regla que encaixa perfectament en l’esquema de la Catalunya auton\u00f2mica que ara s’esquerda: Jordi Pujol, durant 23 anys de presid\u00e8ncia, va portar la representaci\u00f3 del seu paper d’estadista fins al m\u00e0xim del que donava de si la legalitat del que realment era: president d’una autonomia “hist\u00f2rica” (segons terminologia de Madrid) i l\u00edder regional europeu amb bons contactes. Per\u00f2 Pujol sempre feia com si el seu c\u00e0rrec fos alguna cosa m\u00e9s, una ficci\u00f3 acceptada per tothom, sobretot pels governs espanyols que necessitaven que CiU fes de partit frontissa. Com a periodista que va cobrir alguns viatges oficials de l’expresident, puc dir que el joc de miralls pujoli\u00e0 funcionava amb efic\u00e0cia, tot i que sempre hi havia el risc de topada o malent\u00e8s amb algun diplom\u00e0tic espanyol a qui les aud\u00e0cies simb\u00f2liques de la Generalitat podrien fer sortir de polleguera. El com si del pujolisme anava lligat a una tensi\u00f3 permanent -i ordenada- entre les autoritats auton\u00f2miques i les del Govern central. Eren com el gat i la rata, sempre empaitant-se.<\/p>\n
Potser perqu\u00e8 el periodisme tendeix a no tenir mem\u00f2ria, ara hi deu haver qui pensa que tot aix\u00f2 va comen\u00e7ar amb Pujol, quan no \u00e9s aix\u00ed. Abans, la gran lli\u00e7\u00f3 de ficci\u00f3 pol\u00edtica creadora d’oportunitats la va protagonitzar el president Tarradellas quan -d’acord amb Su\u00e1rez, els militars i les elits m\u00e9s evolucionades- torna de l’exili franc\u00e8s gr\u00e0cies a tres reials decrets -firmats entre setembre i octubre del 1977- que retor\u00e7aven la legalitat postfranquista per fer possible el restabliment de la Generalitat, abans que exist\u00eds la Constituci\u00f3 del 1978. Als advocats de l’Estat que avui manen a la Moncloa aquella pel\u00b7l\u00edcula els deu semblar molt rara, s’ho han de fer explicar un dia per Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n, que movia fils des del Govern Civil de Barcelona. Des de llavors, Madrid no ha fet una jugada tan bona a Catalunya: semblava que triomfava la legitimitat hist\u00f2rica per\u00f2 hi guanyava la UCD, mentre hi perdien les esquerres catalanes, es frenava l’ascendent de Pujol i es donava tranquil\u00b7litat a les elits, que temien una Catalunya roja.<\/p>\n
Tarradellas no tenia poder i va exagerar la ficci\u00f3 del seu comandament i, despr\u00e9s, Pujol va imitar-lo fins a superar-lo en l’artifici (i gr\u00e0cies a tenir m\u00e9s compet\u00e8ncies). Ambd\u00f3s van entendre que una part de la seva acci\u00f3 pol\u00edtica passava per muntar una bona escenografia i assumir el personatge fins al final. Els presidents Maragall i Montilla ja es van trobar fets els decorats i no van canviar-los, la qual cosa explicaria alguns gestos d’expl\u00edcita complicitat catalanista del segon, tot i provenir d’una altra tradici\u00f3. El c\u00e0rrec, sovint, transforma la persona.<\/p>\n
En tot el proc\u00e9s sobiranista domina la narrativa del com si, que \u00e9s la mateixa -per cert- que va dominar la transici\u00f3 espanyola. Vam sortir de la dictadura fent com si s’haguessin tancat les ferides de la guerra civil; com si el cap d’Estat de la nova etapa no hagu\u00e9s estat preparat i designat per Franco; com si militars, jutges, policies i d’altres servidors del vell r\u00e8gim s’haguessin convertit autom\u00e0ticament a la democr\u00e0cia; com si la corrupci\u00f3 estructural de la dictadura no exist\u00eds… Vam avan\u00e7ar gr\u00e0cies a molta ficci\u00f3 en vena. Com pot sorprendre, per tant, que una Catalunya sense cap altre poder que el de treure gent al carrer exploti ara les ficcions del com si per caminar cap un canvi de statu quo? Com si f\u00f3ssim una naci\u00f3 reconeguda per Espanya i pel m\u00f3n; com si f\u00f3ssim Esc\u00f2cia i el Quebec; com si la Generalitat tingu\u00e9s m\u00e9s eines de les que t\u00e9; com si an\u00e9ssim a votar el 9-N.. Trobeu que hi ha massa artifici, en tot plegat? Potser s\u00ed, potser no. Hem vist -des del 1975- que per crear realitat cal molta imaginaci\u00f3: fixeu-vos que Tarradellas encara \u00e9s elogiat per com va fingir que tot anava b\u00e9 quan tot havia anat fatal. En aquell moment, els m\u00e9s cr\u00edtics amb el com si eren els ultres nost\u00e0lgics i l’extrema esquerra purista.<\/p>\n
No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0, per\u00f2 no podem ser tan ingenus de pensar que el moviment sobiranista assolir\u00e0 els seus objectius avan\u00e7ant nom\u00e9s en l\u00ednia recta. Mentrestant, la gran ficci\u00f3 d’avui no la posa Mas, sin\u00f3 Montoro, quan presenta uns pressupostos que ho basen tot en un creixement de l’economia que ning\u00fa no ha vist.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha qui adverteix dels perills d’un exc\u00e9s de ficci\u00f3 en pol\u00edtica, pensant en la Catalunya d’ara mateix. D’una manera l\u00facida, Jordi Mercader -experimentat periodista que coneix el joc pol\u00edtic…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}