\t\t\t\tA casa, quan jo era petit, de tant en tant, la meva mare, en parlar del passat, esmentava “el 6 d’octubre” i, durant molt de temps, aquella data va ser per a mi una refer\u00e8ncia propera i misteriosa alhora. Anys despr\u00e9s, en dedicar-me a l’estudi de la hist\u00f2ria i la pol\u00edtica, vaig omplir de significat aquella expressi\u00f3 que havia causat impacte en la mem\u00f2ria familiar com -per exemple- “l’entrada dels nacionals” o “l’arribada de la Rep\u00fablica”. Avui, quan sembla que hi ha tantes ganes de relacionar el present amb aquell esdeveniment tr\u00e0gic de fa vuitanta anys, em fa gr\u00e0cia la necessitat que tenen uns quants de simplificar les coses amb l’ajut for\u00e7at dels miralls hist\u00f2rics. Per\u00f2 les comparacions no s’aguanten, com resulta evident si es llegeixen b\u00e9 els fets m\u00e9s importants d’aquell moment.<\/p>\n
Que Artur Mas no sigui precisament Llu\u00eds Companys, que la societat crispada del 1934 no sigui la del 2014, que la Segona Rep\u00fablica no tingui res a veure amb el sistema democr\u00e0tic organitzat el 1978 i que el context europeu de llavors i el d’ara siguin com dos planetes diferents s\u00f3n aspectes que no s’esmenten. Per si aix\u00f2 no tingu\u00e9s prou consist\u00e8ncia, nom\u00e9s cal pensar en dos factors m\u00e9s, definitius. Primer: els anys trenta del segle XX van veure com s’enfonsaven les democr\u00e0cies liberals en benefici de projectes totalitaris, indissociables de la viol\u00e8ncia. Segon: com va escriure Gaziel, molts mesos abans del fat\u00eddic 6 d’octubre, pocs estimaven de deb\u00f2 la Rep\u00fablica i el seu programa de reformes. La majoria de formacions d’esquerres i de dretes -engolides per la l\u00f2gica de la revoluci\u00f3 i la reacci\u00f3- no es van preocupar gens ni mica d’enfortir el camp de joc com\u00fa de la democr\u00e0cia. I encara una dada que no \u00e9s menor: tot i el protagonisme del conseller de Governaci\u00f3, Josep Denc\u00e0s, dels escamots i de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Catal\u00e0, la revolta del 1934 responia -com s’ha explicat a bastament- a claus de pol\u00edtica general espanyola -contra el Govern de la CEDA- m\u00e9s que a un pret\u00e8s programa independentista. L’ascendent que havia tingut Denc\u00e0s sobre el Govern de Companys no pot tapar la realitat d’un separatisme -era el mot que es feia servir llavors- socialment i pol\u00edticament minoritari.<\/p>\n
Si tot aix\u00f2 \u00e9s ben sabut i s’ha explicat dotzenes de vegades, per qu\u00e8 hi ha aquesta d\u00e8ria de relacionar el proc\u00e9s sobiranista actual amb aquell 6 d’octubre desgraciat? Ho haurien de respondre, sobretot, els que, des de l’any 2012, no es cansen de pronosticar el desastre obrint el bagul de l’\u00e0via, primer amb la boca petita i, m\u00e9s tard, inflant pit i esperant el moment de poder deixar anar el cl\u00e0ssic: “Jo ja ho deia”. Amb tot, jo tinc la meva hip\u00f2tesi. Em sembla clar\u00edssim que, en general i deixant de banda alguna veu de bona fe, els paral\u00b7lelismes entre els Fets d’Octubre i el que avui passa a Catalunya no pret\u00e9n altra cosa que desacreditar i desfigurar els actors pol\u00edtics catalans d’ara, mitjan\u00e7ant el senzill m\u00e8tode de l’analogia. I desvirtuar tamb\u00e9 el sentit real del moviment sobiranista, associant-lo a una jugada pret\u00e8rita que s’ha consolidat com la quinta ess\u00e8ncia de la mala pol\u00edtica dels catalans que juguen a tenir poder i acaben fent el rid\u00edcul.<\/p>\n
Per cert, caldria comen\u00e7ar a parlar tamb\u00e9 del rid\u00edcul que han fet i fan -ara mateix- els que tenen segles d’experi\u00e8ncia en el control d’un Estat. Al capdavall, ells s\u00f3n professionals acreditats de la cosa. Quan a Catalunya hi ha problemes importants, sempre apareixen editorials de la premsa de Madrid que afirmen que tots els nostres mals passen perqu\u00e8 dediquem diners p\u00fablics a “ambaixades, subvencions al catal\u00e0 i pol\u00edtiques identit\u00e0ries”. Qu\u00e8 haur\u00edem de dir quan \u00e9s el Govern espanyol el que no sap fer front a una situaci\u00f3 delicada i urgent? Haur\u00edem d’aplicar la mateixa demag\u00f2gia?<\/p>\n
S’ha constru\u00eft el mite d’un Sis d’Octubre que es repetir\u00e0 inexorablement com un nou apocalipsi si els pol\u00edtics i els ciutadans gosen fer el que no est\u00e0 previst en el gui\u00f3. “Que ve el llop!”, diuen. Per\u00f2 aquest av\u00eds fa riure, perqu\u00e8 el llop ja el tenim aqu\u00ed, des de fa molt de temps. El llop vigila la g\u00e0bia, controla l’aixeta i \u00e9s el que ens ha portat a la situaci\u00f3 actual. El llop que ara fa broma sobre una eventual consulta de costellada \u00e9s el mateix que no ha volgut negociar la realitzaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum com cal. S’ha constru\u00eft el mite d’un nou Sis d’Octubre que vol activar la por, la qual cosa jo podria atribuir a la intel\u00b7lig\u00e8ncia i penso que m’equivocaria. El mite del Sis d’Octubre nom\u00e9s respon a la mandra. S\u00ed, tot plegat \u00e9s producte de la mandra intel\u00b7lectual i de l’orgull ferit de qui sap que ja no t\u00e9 l’hegemonia ideol\u00f2gica perqu\u00e8 els temps -passi el que passi el 9-N- estan canviant i no tornarem al vell m\u00f3n del peix al cove auton\u00f2mic ni al parad\u00eds -com diu Jordi Graupera- dels brokers del victimisme.<\/p>\n
La mandra de pensar \u00e9s el gran problema de la majoria dels que diuen que no volen Catalunya fora d’Espanya. La prova \u00e9s que s’estimen m\u00e9s parlar en termes terror\u00edfics de trasplantaments d’\u00f2rgans o de la lliga de futbol abans de seduir els catalans que s’han tornat sobiranistes amb un projecte d’Espanya que sigui atractiu i que no negui, per principi, l’exist\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana. Mentre, el ministeri que fa el bonic anunci de la festa nacional espanyola \u00e9s el de Defensa, per deixar-ho tot ben clar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A casa, quan jo era petit, de tant en tant, la meva mare, en parlar del passat, esmentava “el 6 d’octubre” i, durant molt de temps, aquella data va ser…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3080"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3080"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3080\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}