{"id":3085,"date":"2014-10-10T00:00:36","date_gmt":"2014-10-09T23:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3085"},"modified":"2014-10-10T00:00:36","modified_gmt":"2014-10-09T23:00:36","slug":"de-gossos-i-exageracions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/10\/10\/de-gossos-i-exageracions\/","title":{"rendered":"De gossos i exageracions"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tSi jo fos un pol\u00edtic del Partit Popular de Catalunya o fos el professor Quim Brugu\u00e9, comen\u00e7aria aquesta columna dient que he estat v\u00edctima, en les \u00faltimes hores, d&#8217;un peculiar (surrealista, grotesc, absurd) linxament medi\u00e0tic a Twitter arran del comentari que vaig escriure dimecres al vespre sobre determinades reaccions contra el sacrifici del gos Excalibur, l&#8217;animal de l&#8217;auxiliar d&#8217;infermeria que va contreure l&#8217;ebola a Madrid.\u00a0Com que jo nom\u00e9s s\u00f3c jo, dir\u00e9 el que ja sabem: els ximplets (i els fan\u00e0tics) estan sobrerepresentats a les xarxes socials, malauradament. Dins de totes les ideologies possibles i dins de qualsevol moviment social. I us donar\u00e9 un consell: abans de piular en contra del pensament dominant ultracorrecte sobre els animals (gossos, toros, tortugues o sargantanes) preneu precaucions.<\/p>\n<p>At\u00e8s que no s\u00f3c metge ni veterinari, no s\u00e9 si \u00e9s desmesurat o no matar aquest ca. Veig que molts periodistes s&#8217;han convertit en experts en epid\u00e8mies, com fa un temps eren especialistes en incendis forestals o accidents ferroviaris.\u00a0Ara, com a ciutad\u00e0 (i tamb\u00e9 com a periodista i professor de Comunicaci\u00f3), considero que la gesti\u00f3 pol\u00edtica que est\u00e0 exhibint la ministra Mato \u00e9s m\u00e9s que p\u00e8ssima. Alhora, em sento perfectament habilitat per afirmar que n&#8217;estem fent un gra massa i ho dic ben alt, encara que aix\u00f2 no agradi a certs militants anomenats animalistes que -pel que he comprovat- s\u00f3n d&#8217;una intoler\u00e0ncia descomunal i rid\u00edcula.<\/p>\n<p>La meva piulada deia: &#8220;La societat postmaterialista deu ser aquesta on ens mobilitzem per la vida d&#8217;un gos mentre hi ha avis que moren sols. Jo s\u00f3c del segle XX&#8221;. Deixant de banda la colla dels que em van insultar o em van desitjar tots els mals -sensibles i delicades \u00e0nimes-, em va deixar de pedra la professora Marta Tafalla, que va replicar aix\u00f2: &#8220;No ho has ent\u00e8s, el gos simbolitza la innoc\u00e8ncia en un m\u00f3n corrupte i podrit. Matar-lo \u00e9s menysprear la vida&#8221;. Carai. En un tuit posterior, la bona dona ja es va atrevir a fer-me un retrat complet: &#8220;Si no entens el moviment animalista, el moviment ecologista i el feminisme, no entens el m\u00f3n on vius. S\u00f3n el nostre futur&#8221;. Val a dir que sobre medi ambient i dones jo no n&#8217;havia dit res de res.\u00a0Una altra senyora, Elena Riera, ja piulava com si em conegu\u00e9s de tota la vida: &#8220;La falta d&#8217;empatia i la superioritat moral de gent com @fmarcalvaro \u00e9s molt del segle XX, per sort sembla que la societat va per altres camins&#8221;. Ser\u00e9 ben\u00e8vol: potser \u00e9s un problema de lectura.<\/p>\n<p>A casa tenim un gat que, en termes animalistes, \u00e9s molt bona persona. Dit aix\u00f2, una societat on la gran causa \u00e9s la sort del gos Excalibur \u00e9s un lloc on l&#8217;an\u00e8cdota tapa perillosament el nucli real dels problemes.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si jo fos un pol\u00edtic del Partit Popular de Catalunya o fos el professor Quim Brugu\u00e9, comen\u00e7aria aquesta columna dient que he estat v\u00edctima, en les \u00faltimes hores, d&#8217;un peculiar&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3085"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3085\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}