\t\t\t\tM\u00e9s enll\u00e0 de les raons dels diferents partits del bloc del dret a decidir, m\u00e9s enll\u00e0 dels c\u00e0lculs i t\u00e0ctiques d’aquestes formacions, m\u00e9s enll\u00e0 de la sintonia entre uns dirigents i uns altres, vull parlar, en aquest paper, del que em sembla m\u00e9s important en aquest moment, un cop el president Mas ha anunciat que la consulta prevista per al 9 de novembre ser\u00e0 substitu\u00efda per una jornada de participaci\u00f3 ciutadana que -cal remarcar-ho- pot ser o no pot ser pol\u00edticament rellevant. I aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3: el 9-N ha de tenir un significat pol\u00edtic fort i com m\u00e9s clar millor, la qual cosa nom\u00e9s dep\u00e8n de la gent. Aix\u00f2 vol dir persones que, finalment, facin el gest lliure d’inscriure’s i votar.<\/p>\n
El Govern organitza aquesta mena d’assaig de consulta, per\u00f2 \u00e9s evident que l’\u00e8xit o frac\u00e0s d’una experi\u00e8ncia tan singular \u00e9s cosa de la ciutadania i, sobretot, dels sectors socials que s’han mobilitzat pel dret a decidir i per la independ\u00e8ncia. Cal pensar, en principi, que els contraris a qualsevol consulta no voldran atorgar cap validesa a aquest format i es quedaran a casa. Per dir-ho ras i curt: la majoria de persones majors de 16 anys que han sortit al carrer cada Onze de Setembre des del 2012 s\u00f3n els que tenen a les mans la possibilitat d’omplir de sentit un exercici col\u00b7lectiu d’opini\u00f3 que -agradi m\u00e9s o menys- serveix per superar l’actitud hostil del Govern espanyol, entestat a impedir que els catalans apareguin davant del m\u00f3n com a subjecte pol\u00edtic capa\u00e7 de determinar el seu futur.<\/p>\n
\u00c9s el sobiranisme civil i transversal, el que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 dels partits, el que t\u00e9 l’enorme poder d’utilitzar una eina suposadament menor per fer un recompte de vots que digui a Madrid i a les cancelleries europees dues coses: que la societat catalana no es resigna davant de les prohibicions i que el proc\u00e9s de desconnexi\u00f3 de Catalunya \u00e9s molt m\u00e9s que una manifestaci\u00f3 anual i ritual de malestar. Hem escrit moltes vegades que la revolta sobiranista \u00e9s un fenomen que funciona de baix cap amunt, circumst\u00e0ncia que ha provocat que els pol\u00edtics hagin hagut de canviar les seves previsions, prioritats i discursos. La consulta alternativa no fa altra cosa que tornar a posar el focus sobre els sectors socials que han assumit un projecte nou de superaci\u00f3 del marc auton\u00f2mic, aquells segments del pa\u00eds que volen empoderar-se. I, tot i els defectes que pugui tenir, aquesta jornada de participaci\u00f3 no deixa de subratllar el protagonisme de la ciutadania com a motor del canvi.<\/p>\n
Si tot plegat fos nom\u00e9s “la consulta de fireta” o “el simulacre” de Mas, els poders de l’Estat no vigilarien amb tant de zel el que passar\u00e0 fins el 9-N i els partits nacionalistes espanyols no estarien tan nerviosos com estan. El Govern de Rajoy -com ha notat C\u00e9sar Molinas- t\u00e9 al davant un dilema molt complicat: o assumeix que el dia 9-N a Catalunya fem una gran com\u00e8dia i deixa fer, o assumeix que la consulta alternativa \u00e9s un nou desafiament a l’Estat i, llavors, desplega suspensions, prohibicions i sancions. El que resultaria digne d’estudi i motiu de riota global \u00e9s que Madrid tract\u00e9s el que denomina “ocurr\u00e8ncia” com si fos la consulta que el TC ha susp\u00e8s. Ara com ara, per\u00f2, no es pot descartar aquesta eventualitat. Els riscos i costos de Rajoy s\u00f3n enormes faci el que faci, extrem que indica que la jugada de Mas \u00e9s m\u00e9s h\u00e0bil que no sembla, encara que hi hagi veus en el camp sobiranista que -per un motiu o un altre- parlin de “consulta de costellada” o de “par\u00f2dia”. Madrid nom\u00e9s ha encertat una part del seu pron\u00f2stic: pensava que Mas -un cop assumit que ara no tocava for\u00e7ar la legalitat- aniria directe a la convocat\u00f2ria d’eleccions. No s’esperaven la consulta alternativa, que descol\u00b7loca el Govern del PP i d\u00f3na nou avantatge al sobiranisme, que ha de jugar al contracop amb l’agilitat de qui \u00e9s m\u00e9s feble i m\u00e9s petit.<\/p>\n
Temps tindrem de parlar del que pugui passar despr\u00e9s del 9 de novembre, per\u00f2 sembla que, des de dimarts passat, hi ha -dins i fora del sobiranisme- uns especialistes a detectar “la frustraci\u00f3 de la gent”, com si tinguessin el term\u00f2metre de l’estat d’\u00e0nim de tot el pa\u00eds. \u00c9s comprensible que hi pugui haver persones que se sentin frustrades per aquesta marrada que introdueix el Govern Mas, per\u00f2 el que jo noto en els ambients mobilitzats t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la sorpresa, la desorientaci\u00f3 i el desconcert que amb la frustraci\u00f3 i el fatalisme. Si les coses s’expliquen b\u00e9, el nou repte es pot entendre perfectament, d’acord amb un gui\u00f3 que renovi el comprom\u00eds dels l\u00edders amb el que desitja una majoria molt activa, una majoria que -per sort- no respon a les cab\u00f2ries de les direccions dels partits. Tampoc veig que domini una sensaci\u00f3 d’engany, paraula molt grossa que fan servir, sobretot, el PP i Ciutadans, formacions que -paradoxalment- mai no han tingut cap confian\u00e7a en Mas.<\/p>\n
Els judicis d’intencions s\u00f3n lliures, com ho s\u00f3n les interpretacions dels actes. Per qu\u00e8 un governant fa o deixa de fer? A vegades, busquem causes ocultes quan la realitat se’ns presenta amb una claredat esfere\u00efdora. Que la desconfian\u00e7a domini en aquests moments les relacions entre els dirigents del bloc del dret a decidir no hauria de comportar que l’anhel de canvi a Catalunya esdevingui par\u00e0lisi, batussa i sospita. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s justament el que Madrid espera.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
M\u00e9s enll\u00e0 de les raons dels diferents partits del bloc del dret a decidir, m\u00e9s enll\u00e0 dels c\u00e0lculs i t\u00e0ctiques d’aquestes formacions, m\u00e9s enll\u00e0 de la sintonia entre uns dirigents…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3091"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3091"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3091\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}