{"id":3095,"date":"2014-10-20T00:00:35","date_gmt":"2014-10-19T23:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3095"},"modified":"2014-10-20T00:00:35","modified_gmt":"2014-10-19T23:00:35","slug":"malentesos-sobiranistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/10\/20\/malentesos-sobiranistes\/","title":{"rendered":"Malentesos sobiranistes"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tQue hi hagi intensitat d’esdeveniments permet pensar que la hist\u00f2ria s’accelera -alerta, senyor Rajoy-, per\u00f2 f\u00f3ra d’una gran ingenu\u00eftat creure que un proc\u00e9s com el sobiranista es desplega nom\u00e9s en l\u00ednia recta. L’acte multitudinari que ahir van organitzar l’ANC i \u00d2mnium a la pla\u00e7a Catalunya va servir per a tres coses: dir que la consulta alternativa del 9-N \u00e9s una oportunitat que cal aprofitar b\u00e9; dir que les eleccions plebiscit\u00e0ries s’han de fer molt aviat, i callar sobre l’assumpte pelut d’una eventual llista \u00e0mplia sobiranista, que uns volen i altres no. Els discursos de les dues oradores principals van tenir la virtut de l’equilibri mil\u00b7lim\u00e8tric per acontentar tothom una mica. La triangulaci\u00f3 partits-entitats-gent mobilitzada \u00e9s m\u00e9s complicada que no sembla, perqu\u00e8 els interessos s\u00f3n diversos. I perqu\u00e8 est\u00e0 travessada per un combat d’hegemonies que ve de molt lluny. Un combat que l’horitz\u00f3 d’independ\u00e8ncia no atura per\u00f2 despla\u00e7a a un (aparent) segon terme. Amb tot, i procurant superar l’an\u00e8cdota, detecto ara tres malentesos en el camp sobiranista, la repercussi\u00f3 pol\u00edtica dels quals no em sembla menor.<\/span><\/p>\n

Primer malent\u00e8s: complexitat no \u00e9s ambig\u00fcitat. El proc\u00e9s ha acabat amb l’ambig\u00fcitat de CiU, fins i tot amb la de la Uni\u00f3 de Duran (per\u00f2 no amb la d’ICV) i ha clarificat les posicions dels socialistes, fins a partir-los. La proposta d’una Catalunya independent ha enterrat el paradigma auton\u00f2mic de l’ambig\u00fcitat. Per\u00f2 aquesta novetat no es pot confondre amb la superaci\u00f3 de la complexitat, extrem que a vegades no s’ha subratllat prou. L’ANC i \u00d2mnium tenen per bandera la fi de les ambig\u00fcitats mentre el Govern no pot fer abstracci\u00f3 de la complexitat que informa aquesta aposta. Els partits es mouen en un estret passad\u00eds entre una i altra.<\/p>\n

Segon malent\u00e8s: una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia -sortida que ha generat el Govern espanyol en la mesura que refusa imitar el Govern brit\u00e0nic- \u00e9s una eina que forma part del full de ruta dels partits i de les entitats, i estar\u00e0 en el centre de totes les eventuals negociacions de cara als propers comicis. La DUI ha passat de ser un concepte t\u00e8cnic a formar part del llenguatge habitual de la part de societat que tira del carro de la desconnexi\u00f3. Per\u00f2 cal explicar b\u00e9 que una DUI no \u00e9s un bot\u00f3 autom\u00e0tic, sin\u00f3 una porta que d\u00f3na pas a una etapa de ruptura i que, per tant, implica assumir m\u00e9s complexitat i desmuntar a fons les desconfiances, que ara ho intoxiquen tot. Com diu Carles Viver Pi-Sunyer: “Si va b\u00e9, aix\u00f2 ser\u00e0 llarg”.<\/p>\n

Tercer malent\u00e8s: el que mou la pol\u00edtica \u00e9s el principi de necessitat i no el de comoditat. Els partits favorables a la independ\u00e8ncia tenen una necessitat coincident, per damunt dels respectius c\u00e0lculs electorals: no fallar les expectatives de la gent que fa de motor del gran canvi. Que la t\u00e0ctica no rebenti el sentit de responsabilitat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que hi hagi intensitat d’esdeveniments permet pensar que la hist\u00f2ria s’accelera -alerta, senyor Rajoy-, per\u00f2 f\u00f3ra d’una gran ingenu\u00eftat creure que un proc\u00e9s com el sobiranista es desplega nom\u00e9s en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3095"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3095"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3095\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3095"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3095"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3095"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}