\t\t\t\tAclarim-nos, si \u00e9s possible. De qu\u00e8 estem parlant? La nova consulta del 9-N ha generat una petita tempesta pol\u00edtica entre els partits del dret a decidir, amb gesticulacions que han recordat una mica els moments m\u00e9s incomprensibles de la negociaci\u00f3 de l’Estatut del 2006. La ciutadania catalana -especialment els sectors que s’han mobilitzat en clau sobiranista- ha contemplat amb estupefacci\u00f3 el ball de trobades, declaracions i silencis dels darrers dies. Mentre escric aquestes l\u00ednies, sembla que es treballa per rebaixar la inflamaci\u00f3 de les parts m\u00e9s sensibles. La bona gent que ha desconnectat mentalment dels poders espanyols t\u00e9 dificultats per entendre determinades actituds, \u00e9s l\u00f2gic. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa p\u00e8rdua d’impuls de la base d’aquest moviment que, a vegades, sembla existir malgrat els interessos partidistes: el nombre de voluntaris per al 9-N va creixent a un ritme admirable, acreditant que les desconfiances entre dirigents encara no han trencat la moral dels que, des de baix, s\u00f3n el motor de tot aix\u00f2.<\/p>\n
S\u00e9 que em faig pesat, per\u00f2 tornar\u00e9 a escriure-ho: tot el que no desmenteixi amb claredat el pron\u00f2stic catastr\u00f2fic que el Madrid oficial va fer del proc\u00e9s sobiranista fa molts mesos \u00e9s un gran error estrat\u00e8gic. Si se m’accepta aquest enquadrament, cal subratllar que la disc\u00f2rdia recurrent entre els partits que havien pactat data i pregunta no fa res m\u00e9s que projectar inseguretat i feblesa sobre una aposta que es pret\u00e9n hist\u00f2rica i que no t\u00e9 precedents a l’Europa occidental. Com es pot guanyar una batalla democr\u00e0tica tan dif\u00edcil si es gasten les energies a mantenir una unitat que cada dia es q\u00fcestiona en comptes d’aprofitar amb habilitat les escletxes que els poders de l’Estat no han tapat?<\/p>\n
Potser tenim una confusi\u00f3 molt gran entre objectius, m\u00e8todes i estrat\u00e8gies. Fem un rep\u00e0s. L’objectiu que mou la part de la societat catalana mobilitzada \u00e9s la independ\u00e8ncia; el m\u00e8tode compartit pels partidaris de la Catalunya independent (i una part que no ho s\u00f3n, com Uni\u00f3 i ICV) \u00e9s passar per les urnes (en una consulta i\/o unes eleccions); i l’estrat\u00e8gia acceptada te\u00f2ricament per tot el m\u00f3n sobiranista \u00e9s la unitat, un concepte rellisc\u00f3s que es pot concretar de moltes maneres per\u00f2 que en cap cas inclou posar el soci circumstancial entre les potes dels cavalls. Llavors, arribats fins aqu\u00ed, apareix la pregunta que tanca el cercle: unitat per fer qu\u00e8? La resposta ens fa tornar a l’objectiu inicial: per assolir la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 sembla que, en aquest punt, les agonies es multipliquen i comen\u00e7a el bucle de la sospita i les discussions bizantines sobre qu\u00e8 \u00e9s i no \u00e9s una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia i tamb\u00e9 sobre qu\u00e8 \u00e9s i no \u00e9s negociar per desconnectar Catalunya d’Espanya. Diria -per resumir- que el nus de malfiances entre alguns dirigents pol\u00edtics ara \u00e9s en aquest punt del full de ruta. D’altra banda, la rara sintonia entre el Govern Mas i la CUP a l’hora de desencallar la nova consulta del 9-N il\u00b7lumina, sense voler, el punt m\u00e9s cr\u00edtic del proc\u00e9s i on caldria aplicar m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia i menys visceralitat i personalismes. El sentit d’Estat hauria de ser sempre el primer mandat dels que volen construir-ne un de nou.<\/p>\n
Explicada aix\u00ed, aquesta perip\u00e8cia sona a informe de diplom\u00e0tic finland\u00e8s enviat per les Nacions Unides a un territori estrany on els ind\u00edgenes malden per alliberar-se d’un poder que consideren lesiu mentre perden hores i hores ficant-se el dit a l’ull. I qu\u00e8 diria el nostre diplom\u00e0tic finland\u00e8s sobre la voluntat d’aquests ind\u00edgenes per crear -per exemple- una candidatura \u00e0mplia amb voluntat de tenir una majoria absoluta al Parlament? Potser diria que, si no desmunten abans les desconfiances, val m\u00e9s que no generin expectatives ni perdin gaire temps fent llistes de noms. Una possible candidatura transversal sobiranista -amb pol\u00edtics i gent de la societat civil- no podria transmetre il\u00b7lusi\u00f3 ni cap missatge cre\u00efble si els seus impulsors no es preocupen honestament de fer que aquesta plataforma sigui una alian\u00e7a de valents m\u00e9s que la cabina obligada dels empipats.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la consulta del 9-N (que ser\u00e0 pol\u00edticament rellevant encara que no ho sigui legalment), ens espera el debat envitricollat sobre les llistes en unes futures plebiscit\u00e0ries. De la mateixa manera que penso que Converg\u00e8ncia i ERC (i sobiranistes que provenen del PSC, Uni\u00f3 o ICV) no poden negar-se a parlar d’una oferta electoral \u00e0mplia, que aparqui les sigles respectives per prioritzar el gran objectiu, tamb\u00e9 s\u00f3c del criteri que res que sigui excessivament for\u00e7at i agafat amb pinces tindr\u00e0, despr\u00e9s, prou consist\u00e8ncia per assumir amb garanties el desafiament de la desconnexi\u00f3 i, alhora, la gesti\u00f3 del dia a dia. Una candidatura de moltes sensibilitats no pot ser nom\u00e9s un aparador de cares conegudes, s’ha de fer pensant en un endem\u00e0 de complexitat i duresa sense precedents. Mentre la independ\u00e8ncia es concreta s’haur\u00e0 de governar i gestionar, \u00e9s una evid\u00e8ncia que molts potser obliden.<\/p>\n
No em quedaria tranquil si no afeg\u00eds que la nova prova d’esfor\u00e7 del sobiranisme que en realitat ser\u00e0 la consulta especial del 9-N no servir\u00e0 de res si no som capa\u00e7os -sobretot els que fan de pol\u00edtics- d’introduir una mica de serenor, de tranquil\u00b7litat i de sentit de responsabilitat en aquest proc\u00e9s. No deixem tantes coses a la sort.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aclarim-nos, si \u00e9s possible. De qu\u00e8 estem parlant? La nova consulta del 9-N ha generat una petita tempesta pol\u00edtica entre els partits del dret a decidir, amb gesticulacions que han…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3098"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3098"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3098\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}