\t\t\t\tEls que tenim una certa edat i una certa mem\u00f2ria sabem que la corrupci\u00f3 no \u00e9s una novetat a Espanya. Recordeu que un dels crits de guerra que va fer servir Aznar per treure del poder Gonz\u00e1lez era “paro, despilfarro y corrupci\u00f3n”. Parlo de quan diversos dirigents del PSOE, refiats que les majories continuades que donaven les urnes serien eternes, van fer servir les palanques de l’administraci\u00f3 i els passadissos oficials per finan\u00e7ar la seva organitzaci\u00f3 de manera irregular i per enriquir-se personalment. Un dels pioners va ser el germ\u00e0 d’Alfonso Guerra.<\/p>\n
El Partit Popular, que va presentar-se com una alternativa impol\u00b7luta l’any 1996, ha acabat igual o pitjor que el seu principal adversari. A Catalunya, els molts anys al poder de CDC, Uni\u00f3 i PSC tamb\u00e9 han generat casos en qu\u00e8 es barregen el tripijoc individual, les trames de finan\u00e7ament partidista, el tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies i una visi\u00f3 depredadora i feudal del joc electoral. El franquisme era un r\u00e8gim corrupte, com tota dictadura, i la democr\u00e0cia ha engendrat una nova corrupci\u00f3 que, en aquests moments, ha enc\u00e8s les alarmes.<\/p>\n
Per qu\u00e8 ara estem m\u00e9s indignats amb els corruptes i els corruptors que fa deu o vint anys? Per qu\u00e8 ara som m\u00e9s sensibles als casos en qu\u00e8 pol\u00edtics, alts funcionaris i empresaris saquegen els circuits institucionals? Per qu\u00e8 avui diem que la corrupci\u00f3 \u00e9s insuportable? No em conven\u00e7 com a resposta principal la que fem servir habitualment, que es basa en la creen\u00e7a que la forta crisi econ\u00f2mica ha fet variar el nostre llindar moral. Si adoptem com a causa fonamental aix\u00f2, haur\u00edem de concloure que, en realitat, el motor de la nostra repulsa no \u00e9s tant una renovada consci\u00e8ncia democr\u00e0tica o un noble esperit regenerador sin\u00f3 alguna cosa m\u00e9s pr\u00f2xima al ressentiment i a l’odi envers uns sectors que ens han ensarronat i han aconseguit xuclar la sang del sistema. En algunes cr\u00edtiques irades al corrupte de torn s’endevina una forma d’enveja at\u00e0vica, m\u00e9s que no pas la bandera de la virtut republicana que posa l’inter\u00e8s general per sobre de tot. El corrupte anima les r\u00e0bies populars per\u00f2 tamb\u00e9 engendra sentiments inquietants d’admiraci\u00f3, que connecten amb les zones m\u00e9s fosques de la nostra tradici\u00f3 i cultura pol\u00edtiques. Algunes aparicions darreres de Miguel Blesa o de Rodrigo Rato, per exemple, estan emmarcades en la narrativa del triomfador m\u00e9s que en la teatralitat humil del penedit que tem el ref\u00fas social. Per no parlar de F\u00e8lix Millet, imp\u00e0vida figura del pessebre. Cal observar els gestos, cal analitzar les frases.<\/p>\n
El professor Jorge F. Malem Se\u00f1a, expert en corrupci\u00f3, cita en un dels seus llibres una classificaci\u00f3 proposada per Arnold Heidenheimer a partir de la percepci\u00f3 que tenen d’aquests casos les elits i l’opini\u00f3 p\u00fablica de cada pa\u00eds. Segons aquest autor, podem parlar de corrupci\u00f3 negra, grisa i blanca. En la corrupci\u00f3 blanca, la toler\u00e0ncia envers certs casos de la majoria de les elits i de l’opini\u00f3 p\u00fablica \u00e9s alta i, per tant, creix tamb\u00e9 el clima d’impunitat. En la corrupci\u00f3 grisa, la societat mant\u00e9 posicions ambig\u00fces, tot i que hi pot haver sectors informats que demanin m\u00e9s m\u00e0 dura, per\u00f2 tenen un incid\u00e8ncia limitada; en general i fins avui, Espanya i Catalunya han participat en aquesta grisor tan llefiscosa. Finalment, en la corrupci\u00f3 negra, hi ha un fort consens entre les elits i l’opini\u00f3 p\u00fablica a l’hora de perseguir i castigar de manera severa els comportaments que rebenten la credibilitat de les institucions. Avui som davant d’una etapa de transici\u00f3 (a Espanya i a Catalunya) de la corrupci\u00f3 grisa a la corrupci\u00f3 negra? Ser\u00e0 irreversible aquest canvi de percepci\u00f3 social dels corruptes i dels corruptors? Fins a quin punt tot el que ara vivim transforma la mentalitat de la ciutadania respecte de conceptes com responsabilitat, deure o veritat? No tinc resposta, nom\u00e9s s\u00f3c capa\u00e7 d’esmentar el que Malem Se\u00f1a escriu a prop\u00f2sit del regne pervers de la impunitat: “El que compleix amb les lleis perd sempre”, la qual cosa provoca desafecci\u00f3 i la sensaci\u00f3 que aquells que no hi suquen s\u00f3n ximplets. “La democr\u00e0cia defalleix”, conclou aquest estudi\u00f3s.<\/p>\n
Tothom coincideix a mostrar el festival de la corrupci\u00f3 com la gran porta d’entrada dels vells i nous populismes. Certament, hi ha una relaci\u00f3 directa entre la fractura de credibilitat que provoca el saqueig des de dalt i l’emerg\u00e8ncia de venedors de miracles pol\u00edtics. Amb tot, ens cal filar m\u00e9s prim, ens hi obliga la gravetat del que ens envolta. La pista d’aterratge dels partits que ens volen salvar apareix quan es constata que no hi ha respostes convincents per part dels l\u00edders que han de donar la cara. Per entendre’ns: si Mariano Rajoy pensa que n’hi ha prou amb demanar perd\u00f3 per la corrupci\u00f3 des del Senat, \u00e9s que t\u00e9 assessors que no es mereixen el sou que cobren. El ritual del perd\u00f3 no soluciona res en el m\u00f3n civil si no va acompanyat de mesures dr\u00e0stiques que acreditin els discursos, sempre tardans.<\/p>\n
Arran del cas Pujol, he escrit diversos cops que Converg\u00e8ncia havia de procedir a fer dissabte, amb coratge, per eliminar amb decisi\u00f3 les ombres que tapen el projecte d’aquest partit, que t\u00e9 uns votants i unes bases que es mereixen m\u00e9s claror. Aix\u00f2 val per a qualsevol formaci\u00f3 que hagi de fer front a situacions irregulars, il\u00b7legals o clarament delictives. No hi ha cap altre cam\u00ed.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els que tenim una certa edat i una certa mem\u00f2ria sabem que la corrupci\u00f3 no \u00e9s una novetat a Espanya. Recordeu que un dels crits de guerra que va fer…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3104"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3104"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3104\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}