\t\t\t\tLa pregunta pol\u00edtica m\u00e9s important que haur\u00e0 de respondre el Govern espanyol entre avui i diumenge \u00e9s la seg\u00fcent: quanta for\u00e7a aplica sobre Catalunya per evitar que es pugui desenvolupar la nova consulta alternativa del 9-N? Els poders de l’Estat espanyol tenen molts instruments de for\u00e7a i els poden fer servir amb m\u00e9s o menys intensitat. Podem fer conjectures i suposicions, per\u00f2 no sabem -en aquest moment- si la Fiscalia ordenar\u00e0, per exemple, que la policia (agents auton\u00f2mics o dels altres) impedeixi entrar als instituts on s’ha de votar, que els funcionaris implicats siguin sancionats o que s’inhabiliti el president de la Generalitat. Madrid, que inicialment va menystenir el proc\u00e9s participatiu que es va empescar Artur Mas despr\u00e9s de la primera suspensi\u00f3, sap que l’exercici de diumenge q\u00fcestiona obertament l’autoritat dels poders de l’Estat i que aix\u00f2 t\u00e9 com a base una alian\u00e7a in\u00e8dita entre una part important de la ciutadania catalana i el Govern de Catalunya, que tamb\u00e9 \u00e9s oficialment Estat espanyol, segons la mateixa Constituci\u00f3 del 1978 que s’invoca per impedir un refer\u00e8ndum pactat a l’estil escoc\u00e8s.<\/p>\n
Rajoy podria haver considerat que amb una primera suspensi\u00f3 sobre el 9-N de la llei de Consultes ja n’hi havia prou per guanyar per punts aquesta batalla, per\u00f2 no ha estat aix\u00ed. El motiu de fons de la nova impugnaci\u00f3 ja l’hem explicat en aquestes p\u00e0gines: el president espanyol \u00e9s presoner dels discursos del seu partit i d’aquells sectors m\u00e9s durs de la dreta que tenen ganes d’acusar-lo de tou i de tebi davant del perill catal\u00e0. Amb aquest quadre, sembla que l’objectiu que presideix totes les accions del Govern espanyol \u00e9s guanyar per KO el proper diumenge, de manera que quedi clar, amb rotunditat, qui mana a Catalunya, per dir-ho com els castissos. I, sobretot, que es vegi que el Govern de la Generalitat fa un pas enrere i que, per tant, renuncia a figurar oficialment com a paraigua i c\u00f2mplice d’una revolta que Madrid diu que nom\u00e9s tolerar\u00e0 si es pot reduir narrativament a una protesta civil articulada per l’ANC i \u00d2mnium. Com que certs ministres encara fan servir categories d’an\u00e0lisi pr\u00f2pies de la guerra de Cuba, tot acaba en un plantejament tan primari com ranci: humiliar el Govern Mas per evitar l’humiliaci\u00f3 del Gabinet Rajoy.<\/p>\n
En termes reals de pol\u00edtica del segle XXI, el Madrid oficial ja ha perdut, passi el que passi diumenge. Ho explicava molt b\u00e9 ahir el sempre l\u00facid Ferran S\u00e1ez en un article al diari Ara: “Hem guanyat perqu\u00e8 la nostra societat no s’ha partit en dues meitats antag\u00f2niques i irreconciliables”. I perqu\u00e8 el m\u00e8tode del sobiranisme ha estat en tot moment impecablement democr\u00e0tic i pac\u00edfic, festiu i respectu\u00f3s amb tothom, fins i tot amb aquells que cada dia ens diuen nazis, etarres, mafiosos o idiotes. Fins i tot amb il\u00b7lustres col\u00b7legues de la premsa que aquests dies ens ofereixen un festival de peces que cal guardar, per certificar que, davant del dia 9 de novembre, gent molt llegida va optar per la r\u00e0bia i va enterrar tota vocaci\u00f3 d’an\u00e0lisi. Una veritable pena, sobretot per als seus lectors.<\/p>\n
El sobiranisme catal\u00e0 nom\u00e9s t\u00e9 gent, determinaci\u00f3 i habilitat comunicativa. Davant del poder condigne de l’Estat espanyol, la revolta catalana es basa a fer arribar al m\u00f3n tres idees a la vegada: existeix una naci\u00f3 catalana; aquesta naci\u00f3 vol votar per decidir el seu futur, i una part molt gran dels que volen votar tenen el projecte de crear un Estat independent per viure millor. Mentre que el Madrid oficial ho basa tot a amena\u00e7ar la societat catalana perqu\u00e8 no es mogui ni un mil\u00b7l\u00edmetre, el sobiranisme parteix de la premissa que avui el poder s’ha de distribuir de manera diferent de com es feia fa trenta o quaranta anys. Catalunya \u00e9s ara un exemple especial d’empoderament de la ciutadania en el marc d’una Europa que ha vist morir, a cop de crisi global, el dogma d’una sobirania immutable. Que l’onada sobiranista forma part de l’esperit general d’aquesta \u00e8poca m\u00e9s que d’una pulsi\u00f3 tribal \u00e9s un fet que observadors tercers molt afinats han constatat. D’aqu\u00ed tamb\u00e9 prov\u00e9 una part del seu atractiu.<\/p>\n
Davant la for\u00e7a dels poders espanyols, el sobiranisme nom\u00e9s t\u00e9 la capacitat de fer-se fotografies multitudin\u00e0ries que puguin superar el pes de la viol\u00e8ncia legal i simb\u00f2lica del camp adversari. Aquestes fotos esquerden el poder condigne de Madrid i, de fet, el fan irrellevant. Per aix\u00f2 les persones que sortirem a votar diumenge no tenim por i hem aconseguit ser bastant impermeables a les constants advert\u00e8ncies que ens arriben dels palaus ministerials. Som ben conscients de la for\u00e7a que t\u00e9 l’Estat espanyol per\u00f2 tamb\u00e9 som conscients que podem construir una altra for\u00e7a (serena i tranquil\u00b7la) quan molts sortim al carrer i demanem el mateix. Diumenge ens farem la foto: ser\u00e0 de gent que vota o ser\u00e0 de gent que vol votar i no l’hi permeten. En tots dos casos, guanyarem. \u00c9s cert que no ser\u00e0 un refer\u00e8ndum amb tots els ets i uts, per\u00f2 es tracta d’un exercici que tindr\u00e0 un impacte pol\u00edtic de primer ordre, dins i fora de Catalunya.<\/p>\n
Jo votar\u00e9 pensant en el meu avi murci\u00e0, que va venir de molt jove al nostre pa\u00eds per tenir dret a un futur i no haver d’acotar el cap davant dels senyorets. Votar\u00e9 sense por i sense cap ranc\u00fania, i pensant tamb\u00e9 en els meus fills, per descomptat.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La pregunta pol\u00edtica m\u00e9s important que haur\u00e0 de respondre el Govern espanyol entre avui i diumenge \u00e9s la seg\u00fcent: quanta for\u00e7a aplica sobre Catalunya per evitar que es pugui desenvolupar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3114"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3114"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3114\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3114"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3114"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}