\t\t\t\tJos\u00e9 Antonio Monago, president d’Extremadura i dirigent del Partit Popular molt procliu a donar lli\u00e7ons d’\u00e8tica i bon govern, t\u00e9 un problema: haur\u00e0 d’explicar quins grans assumptes d’Estat el van obligar a viatjar trenta-dues vegades a les Can\u00e0ries entre el maig del 2009 i el novembre del 2010, quan era senador per designaci\u00f3 de la Cambra legislativa de la seva autonomia. El diari Publico.es, que ha destapat el cas, afegeix que Monago va fer tots els viatges en classe business i sense la seva dona. De moment, tota l’explicaci\u00f3 que sobre aquesta perip\u00e8cia ha donat el president extremeny \u00e9s una nota oficial on es diu que ell, “en la condici\u00f3 de senador d’Espanya, ha viatjat per tot el pa\u00eds en nombroses ocasions exercint les tasques parlament\u00e0ries que se li encarregaven pel grup parlamentari”. De totes maneres, ning\u00fa ha pogut aclarir quins afers tan delicats obligaven aquest pol\u00edtic popular a moure’s tan lluny de la seva circumscripci\u00f3 i de manera tan reiterada. Quin era el motiu de la missi\u00f3 senatorial de Monago a les Can\u00e0ries? Som davant d’un documental sobre la dura vida dels senadors del Regne o som davant d’un remake dels vells films protagonitzats per Alfredo Landa durant la transici\u00f3?<\/p>\n
Monago ha destacat, en els darrers temps, per exigir m\u00e9s transpar\u00e8ncia al Partit Popular i m\u00e9s m\u00e0 dura a Mariano Rajoy contra els corruptes. Perfecte. El president extremeny t\u00e9 ara una magn\u00edfica oportunitat de practicar amb l’exemple i d’explicar fil per randa a tots els contribuents qu\u00e8 va fer en aquests viatges a les Can\u00e0ries i quines gestions hi va desenvolupar per al b\u00e9 com\u00fa i, en especial, per a la millora de la societat extremenya, que \u00e9s qui el vota. Estic segur que els despla\u00e7aments insulars de Monago deuen ser un pou de sorpreses i un aparador sensacional de l’efic\u00e0cia i la modernitat dels poders espanyols, a m\u00e9s d’un exemple d’austeritat i de sentit d’Estat. Recordeu que el Senat \u00e9s una instituci\u00f3 que podria desapar\u00e8ixer ara mateix i no passaria res. Com diria el mateix Monago, amic de parlar una mica en catal\u00e0 quan es posa amena\u00e7ador: “Si tens cullongs<\/em>, explica-ho”.<\/p>\n Al costat de les aventures de Rato, Acebes o Granados, les historietes illenques de Monago s’intueixen m\u00e9s properes al vodevil que cap altra cosa. El vodevil sempre fa riure perqu\u00e8 subratlla el caire rid\u00edcul de la vida quotidiana i els esfor\u00e7os de l’antiheroi per semblar all\u00f2 que no \u00e9s i anar fent la seva. El protagonista del vodevil no \u00e9s mai un malvat, sin\u00f3 un pobre diable, un milhomes atabalat a qui acabem veient el cul mentre salta per la finestra. I \u00e9s que l’univers de la corrupci\u00f3 d\u00f3na per a tots els g\u00e8neres literaris: trag\u00e8dia, com\u00e8dia, drama, novel\u00b7la g\u00f2tica… Fins i tot per als roman\u00e7os de canya i cordill i la sarsuela.<\/p>\n En fi, les Can\u00e0ries s\u00f3n un lloc privilegiat. Quasi tant com el Senat. Nom\u00e9s es tracta de tenir cullongs<\/em>.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jos\u00e9 Antonio Monago, president d’Extremadura i dirigent del Partit Popular molt procliu a donar lli\u00e7ons d’\u00e8tica i bon govern, t\u00e9 un problema: haur\u00e0 d’explicar quins grans assumptes d’Estat el van…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3119"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3119\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}