\t\t\t\tGr\u00e0cies a l’actuaci\u00f3 del Govern de Catalunya durant diumenge passat he guanyat una aposta a una amiga que, un dia d’aquests, em convidar\u00e0 a sopar. La meva amiga -dona intel\u00b7ligent i amb les idees clares- estava conven\u00e7uda que Artur Mas acabaria arrugant-se i claudicant davant de les amenaces que el Madrid oficial va expressar un cop es va posar en marxa el proc\u00e9s participatiu o nou 9-N que el president s’havia empescat per eludir la suspensi\u00f3 que el Tribunal Constitucional va dictar contra la consulta que s’havia de fer d’acord amb la llei de Consultes i el decret firmat el 27 de setembre passat.<\/p>\n
La meva amiga va dubtar fins a \u00faltima hora del comprom\u00eds del l\u00edder de CiU, perqu\u00e8 el seu prejudici sobre el tradicional ADN convergent era m\u00e9s fort que les informacions que li arribaven sobre tot el que estava preparant el Govern de la Generalitat per donar cobertura legal i suport log\u00edstic als magn\u00edfics voluntaris i als admirables ajuntaments que van fer possible que la gent vot\u00e9s. Quan ja es va veure que Mas tirava endavant sense por i que no traspassava la responsabilitat del proc\u00e9s participatiu a les entitats (possibilitat sobre la qual es va especular molt\u00edssim), sin\u00f3 que reiterava el paper clau del Govern, la meva amiga em va fer arribar aquests missatges per WhatsApp: “Et dec un dinar! I feli\u00e7 que tinguessis ra\u00f3”. Jo li havia explicat, uns dies abans, que estava segur que el president no fallaria, per dos motius: perqu\u00e8 era conscient que no podia abandonar una part central de la societat que li havia fet confian\u00e7a i perqu\u00e8 tenia la convicci\u00f3 que, un cop havia fet les coses de manera endre\u00e7ada i d’acord amb els procediments establerts, estava legitimat per obeir nom\u00e9s el mandat sorgit de Catalunya encara que aix\u00f2 represent\u00e9s plantar cara al Govern espanyol, al TC i a qui fos.<\/p>\n
Com he intentat explicar en el meu llibre Ara s\u00ed que toca! El pujolisme, el proc\u00e9s sobiranista i el cas Pujol, Mas \u00e9s una figura que ha evolucionat d’una manera ins\u00f2lita durant la darrera d\u00e8cada. La seva conversi\u00f3 al sobiranisme va lligada a una decepci\u00f3 progressiva respecte del model auton\u00f2mic i a una creixent aversi\u00f3 a la pol\u00edtica del Madrid oficial. Aquesta metamorfosi ha enterrat les antigues ambig\u00fcitats convergents sense afectar el to moderat del seu estil, molt adequat per vestir de seda una actitud -ning\u00fa no ho pot negar despr\u00e9s de diumenge- d’evident fermesa. Fa mesos que escric que Mas t\u00e9 al cap una dif\u00edcil “ruptura pactada”, exercici que -per simplificar- el fa bascular entre el model Prat de la Riba i el model Maci\u00e0, lluny sempre d’una icona com la de Llu\u00eds Companys, encara que la resposta irada i r\u00e0ncia del Madrid oficial acabi fabricant -potser- un nou m\u00e0rtir.<\/p>\n
Amb tot, i entre determinats sectors pol\u00edtics i socials, el prejudici del Mas que es cagar\u00e0 a les calces i deixar\u00e0 la bona gent a l’estacada ha estat molt present, tant que ha acabat generant una constant sospita sobre la credibilitat del personatge en tant que conductor institucional del proc\u00e9s sobiranista. De res ha servit explicar que Mas ha estat durament criticat per una part de les elits m\u00e9s bel\u00b7ligerants contra el moviment sobiranista, que l’han cobert de qualificatius no precisament amables. Resulta que el president ha tingut el dubt\u00f3s honor de ser atacat alhora, i durant mesos i mesos, perqu\u00e8 era poc fiable a ulls de certs independentistes i poc raonable a ulls de certs membres de l’establishment barcelon\u00ed. A banda de certes intoxicacions generades en camps adversaris, no es pot negar que hi ha hagut paraules i gestos del l\u00edder d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica i d’algun dirigent de CDC -fins i tot algun conseller- que han servit per q\u00fcestionar la coher\u00e8ncia i la determinaci\u00f3 de Mas. Despr\u00e9s del 9-N hi ha discursos que ja no tenen cap sentit.<\/p>\n
Sortosament, moltes persones s’han anat adonant que el comprom\u00eds de Mas amb un canvi hist\u00f2ric no era cap impostura ni cap t\u00e0ctica electoral. La seva autoritat ha anat creixent malgrat les diverses adher\u00e8ncies negatives de la marca CiU, com si una part de la ciutadania disting\u00eds perfectament entre una organitzaci\u00f3 que acusa el desgast i un pol\u00edtic capa\u00e7 d’assumir un risc molt alt i sortir-ne ben parat. El resultat \u00e9s bo per al conjunt de la societat catalana: disposem de l\u00edders que es complementen, que projecten seguretat i que fan el que els toca: Oriol Junqueras encarna el motor important\u00edssim de l’independentisme original i de llarg recorregut, David Fern\u00e0ndez representa la maduraci\u00f3 d’una esquerra independentista que no eludeix la seva responsabilitat, i Mas apareix com l’encarnaci\u00f3 d’un bloc moderat que ha abra\u00e7at el sobiranisme i li ha donat m\u00e9s pes i complexitat. Parlo de tres figures que estan cridades a cooperar, aparcant les desconfiances i els retrets, i posant al davant un sentit d’Estat que \u00e9s imprescindible per imaginar un nou Estat catal\u00e0 sorgit d’una revolta democr\u00e0tica.<\/p>\n
Mentre estem pendents de la presentaci\u00f3 d’una querella contra el president de Catalunya i alguns membres del seu Govern per haver posat les urnes, encara hi ha qui fa c\u00f3rrer -per ignor\u00e0ncia o mala bava- que Mas i Rajoy van pactar de sotam\u00e0 la consulta alternativa del 9-N. Som un pa\u00eds estrany. Tots tenim prejudicis, per\u00f2 arriba un moment en qu\u00e8 haurem de donar una oportunitat a la veritat, per no esguerrar-ho.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Gr\u00e0cies a l’actuaci\u00f3 del Govern de Catalunya durant diumenge passat he guanyat una aposta a una amiga que, un dia d’aquests, em convidar\u00e0 a sopar. La meva amiga -dona intel\u00b7ligent…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3127"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3127"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3127\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}