\t\t\t\tEstem arribant al cap del carrer, a una velocitat que no estava prevista. La decisi\u00f3 de la Junta de Fiscals de Sala d’avalar la querella del fiscal general de l’Estat contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau arran de la consulta del 9-N il\u00b7lumina de manera descarnada que la separaci\u00f3 de poders a Espanya \u00e9s una pura ficci\u00f3 i que, en el cor de l’Estat, hi ha una lluita oberta entre els executants de la vella pol\u00edtica i alguns servidors p\u00fablics que intenten actuar d’acord amb les regles de joc pr\u00f2pies d’una democr\u00e0cia homologada. El proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 ha trastocat la profecia d’Aznar: no \u00e9s Catalunya el que s’est\u00e0 trencant sin\u00f3 la credibilitat, l’autoritat i la legitimitat dels poders espanyols i del Madrid oficial, comen\u00e7ant per Rajoy i el seu Gabinet. Res no tornar\u00e0 a ser com abans.<\/p>\n
La rebel\u00b7li\u00f3 dels fiscals de Catalunya contra l’acci\u00f3 punitiva que exigeix el PP i la dreta medi\u00e0tica \u00e9s un factor que ning\u00fa no va preveure, que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies greus i que afebleix terriblement l’argumentari del Govern espanyol contra la revolta catalana, basat -com sabem- en presentar la Constituci\u00f3 i les lleis com a escriptures intocables i sagrades que nom\u00e9s es poden interpretar d’una manera, la que dicta la Moncloa. En aquest sentit, i al marge d’invocar reformes constitucionals vagues, el PSOE ha actuat com a d\u00f2cil i efica\u00e7 escolanet de l’immobilisme, la qual cosa ha acabat pagant un PSC extraviat enmig d’un canvi hist\u00f2ric que molts han menystingut i ridiculitzat fins fa pocs dies. El fet que els socialistes es desmarquin de la querella \u00e9s, ara com ara, irrellevant.<\/p>\n
L’impacte dolor\u00f3s de l’\u00e8xit del 9-N en la maquin\u00e0ria de l’Estat espanyol i el desconcert ag\u00f2nic que provoca en les elits que gestionen l’artefacte s\u00f3n proporcionals a la manca de diagn\u00f2stics fiables del Madrid oficial sobre la realitat catalana del 2010 en\u00e7\u00e0. Perdoneu que em repeteixi: em fascina que tants pol\u00edtics i tants periodistes espanyols hagin consumit com a material d’an\u00e0lisi la propaganda de guerra contra el sobiranisme que ells mateixos fabriquen. Sobta tanta frivolitat en un assumpte tan delicat.<\/p>\n
Cal suposar que estaven tan segurs de la seva for\u00e7a i superioritat que no van sotmetre els seus prejudicis sobre el cas catal\u00e0 al m\u00e9s m\u00ednim contrast dels fets. I, el que \u00e9s m\u00e9s al\u00b7lucinant, encara avui persisteixen en l’error tot i haver quedat amb un pam de nas en veure que m\u00e9s de dos milions de ciutadans s’empoderaven sense por. \u00c9s el cas de Carlos Floriano, vicesecretari general d’organitzaci\u00f3 del PP, quan afirma rotundament que “els fiscals de Catalunya no han fet el que havien de fer per l’ambient nacionalista radical” i afegeix que “estan contaminats”. \u00c9s la mateixa tesi que oferia ahir Victoria Prego, tinguda abans per periodista seriosa: “Els nacionalismes han impregnat totes les institucions de tal manera que han aconseguit penetrar i contagiar fins i tot el Poder Judicial, la qual cosa \u00e9s la desgr\u00e0cia m\u00e9s gran a la qual podem enfrontar-nos els espanyols”. M\u00e9s enll\u00e0, en la conclusi\u00f3, Prego retorna un instant als fets per escriure que “aix\u00f2 cau. L’Estat trontolla en els seus fonaments”, una observaci\u00f3 molt semblant a la del cap de l’Ex\u00e8rcit de Terra, el general Dom\u00ednguez Buj, que ofereix una lli\u00e7\u00f3 d’hist\u00f2ria en declarar que “quan la metr\u00f2poli es torna feble, es produeix la caiguda”. Continuen sense voler comprendre les causes reals del proc\u00e9s sobiranista per\u00f2, en canvi, s\u00ed que s’adonen del que d\u00e8iem abans: l’Estat espanyol viu una crisi d’autoritat i de legitimitat com mai s’havia vist des dels darrers dies de Franco. La marca Espa\u00f1a, en mans de Torres-Dulce: ja \u00e9s dolenta, encara ser\u00e0 pitjor. Un Govern membre de la Uni\u00f3 Europea porta als tribunals un president auton\u00f2mic per fer possible que la gent expressi la seva opini\u00f3.<\/p>\n
Retorna el sentit tr\u00e0gic de la vida al Madrid oficial. Els catalans pateixen una malaltia greu mentre Rajoy ha resultat ser un doctor poc fiable. Ell i la infermera Soraya es pensaven que la Constituci\u00f3 curava el mal per\u00f2 han fracassat i ara demanen al fiscal general que apliqui cirurgia de guerra. Espada, com d’altres promotors de la m\u00e0 dura, ha demanat al l\u00edder del PP per quin motiu no va obligar el Govern de la Generalitat a obeir. En aquests moments, en determinats despatxos, recorden el que va dir, el 6 de febrer de l’any passat, el general de divisi\u00f3 a la reserva Juan Antonio Chicharro: “La p\u00e0tria \u00e9s anterior i m\u00e9s important que la democr\u00e0cia”. Antigament, aquesta idea es resumia amb m\u00e9s color: “Antes roja que rota”.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, Rajoy est\u00e0 ben atrapat. Per salvar la seva idea d’Espanya i donar satisfacci\u00f3 als durs, el Govern espanyol retor\u00e7a la democr\u00e0cia i l’Estat de dret sense dissimular, la querella contra Mas avan\u00e7a com un enorme bumerang. La p\u00e0tria \u00e9s m\u00e9s important que la democr\u00e0cia, deia el de la gorra de plat. Si l’inquil\u00ed de la Moncloa hagu\u00e9s imitat el brit\u00e0nic David Cameron hauria fet compatible Espanya i la democr\u00e0cia, i potser hauria guanyat. Ara ja ha fet tard: la democr\u00e0cia espanyola ha estat ferida de gravetat per aquells que m\u00e9s diuen defensar-la. Per cert, tinguem mem\u00f2ria: la primera v\u00edctima d’aquesta hist\u00f2ria va ser Mart\u00edn Rodr\u00edguez Sol, ex-fiscal superior de Catalunya, a qui van obligar a renunciar per haver dit que cal escoltar la gent.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estem arribant al cap del carrer, a una velocitat que no estava prevista. La decisi\u00f3 de la Junta de Fiscals de Sala d’avalar la querella del fiscal general de l’Estat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3139"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3139\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}