\t\t\t\tSe’ls mor la duquessa d’Alba i jo penso en la jubilaci\u00f3 d’Alfonso Guerra, que plega de la pol\u00edtica despr\u00e9s de trenta-set anys tenint esc\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats, des d’aquells temps en qu\u00e8 ning\u00fa no s’estranyava que el vicepresident del Govern espanyol fes servir un avi\u00f3 de les Forces A\u00e8ries per als seus viatges privats. Se’n va Guerra, traspassa Cayetana i no costa veure en aquests esdeveniments el final d’una \u00e8poca que un dia fou el m\u00f3n donat per descomptat i avui \u00e9s com un poble abandonat del Far West cinematogr\u00e0fic, recorregut per fantasmes i farcit de psicofonies m\u00e9s o menys identificables. Avui, de cop i volta, tota la premsa del cor t\u00e9 un aire arqueol\u00f2gic.<\/p>\n
La llarga perip\u00e8cia de Guerra en l’alta pol\u00edtica espanyola mereix un llibre que encara no s’ha escrit. El gran impostor de la transici\u00f3 no va ser el pobre Enric Marco. El sevill\u00e0 va muntar una llibreria abans d’esdevenir un dels homes amb m\u00e9s poder d’Espanya. M’agrada imaginar-me el llibreter remot Alfonso -germ\u00e0 de Juan Guerra, el que feia favors quan encara ning\u00fa no parlava de tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies- llegint Machado en veu alta quan tot encara era projecte. I m’agrada pensar en la relaci\u00f3 Guerra-Gonz\u00e1lez, un t\u00e0ndem que ho tenia tot: l’amena\u00e7a i el premi, el c\u00e0stig i la seducci\u00f3.<\/p>\n
Javier Solana va explicar aix\u00f2 fa onze anys a la desapareguda periodista Mar\u00eda Antonia Iglesias: “L’Alfonso era un home de poder, de control de poder, amb unes idees molt simples respecte al coneixement de la realitat, molt simples per la complexitat de la realitat. Avui, l’Alfonso est\u00e0 desaparegut. Quan apareixen algunes declaracions seves, s\u00f3n les mateixes declaracions que podia haver fet fa vint anys, o d’aqu\u00ed vint anys. Ara, ell diria que la globalitzaci\u00f3 \u00e9s dolenta. S’apunta sempre a la darrera cosa, per\u00f2 no ha dit res constructiu, res positiu; en el sentit de mirar cap endavant, res. Jo crec que ell \u00e9s, sobretot, un home de poder. I he de recon\u00e8ixer que aix\u00f2 ho va fer molt b\u00e9”. Solana i Guerra estaven en desacord en moltes coses, excepte en Catalunya, tot i que el primer \u00e9s molt m\u00e9s fi i educat. L’\u00fanic ministre de Gonz\u00e1lez que va entendre la cultura catalana va ser Jorge Sempr\u00fan, tamb\u00e9 un dels pocs que va gosar posar en evid\u00e8ncia la poca subst\u00e0ncia que hi havia darrere de la pedanteria del Guerra que volia passar per intel\u00b7lectual. Sempr\u00fan era un veritable senyor, a m\u00e9s d’un gran escriptor europeu.<\/p>\n
Guerra plega en un moment molt interessant per als historiadors del futur, per\u00f2 abans de fer mutis encara t\u00e9 temps de fer comparacions delirants i d’escopir sobre el PSC. \u00c9s el ver\u00ed de qui s’est\u00e0 a punt de convertir en f\u00f2ssil. El veter\u00e0 col\u00b7lega Falg\u00e0s explica a El Punt-Avui que, quan va morir Espriu, Guerra va dir: “Ha mort sense haver aconseguit el Nobel de Literatura”. Hem crescut suportant tot aix\u00f2.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Se’ls mor la duquessa d’Alba i jo penso en la jubilaci\u00f3 d’Alfonso Guerra, que plega de la pol\u00edtica despr\u00e9s de trenta-set anys tenint esc\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats, des d’aquells…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3142"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3142"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3142\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3142"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3142"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}