\t\t\t\tGuanyar o perdre, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. Artur Mas ha proposat una llista unit\u00e0ria, transversal i plural del sobiranisme, amb forta pres\u00e8ncia de la societat civil, professionals i experts. Pol\u00edticament, la llista en q\u00fcesti\u00f3 hauria d’agrupar la m\u00e0xima quantitat de sensibilitats possibles entre els partidaris de la independ\u00e8ncia: convergents, democristians sobiranistes, republicans, socialistes sobiranistes, ecosocialistes sobiranistes i, si fos possible, tamb\u00e9 la CUP. Una candidatura d’aquesta mena pret\u00e9n -com va subratllar el president- aconseguir una majoria absoluta clara que substitueixi una vict\u00f2ria incontestable del s\u00ed en un refer\u00e8ndum oficial que el Govern espanyol ha impedit de totes les maneres.<\/p>\n
De cara als ja conven\u00e7uts, l’opci\u00f3 de la llista unit\u00e0ria \u00e9s la preferida i \u00e9s la que m\u00e9s mobilitza. Per dir aix\u00f2 em refio m\u00e9s del nas i de l’observaci\u00f3 del carrer que de certes enquestes, perqu\u00e8 ara som en un escenari in\u00e8dit i tan particular que no \u00e9s possible fer comparacions demosc\u00f2piques fiables amb el passat ni projeccions afinades a partir de les dades dels comicis normals. A m\u00e9s, una cosa \u00e9s una llista com la que dibuixa Mas i una altra una simple coalici\u00f3 entre CiU i ERC, que \u00e9s all\u00f2 sobre el que s’ha preguntat en alguns sondeigs. La llista unit\u00e0ria \u00e9s un actor pol\u00edtic tan excepcional que, de fet, generaria din\u00e0miques, sinergies i oportunitats que ara no es poden ni considerar en tota la seva amplitud. En aquest sentit, la franja d’electors que deixarien de votar la llista unit\u00e0ria perqu\u00e8 no accepten la figura de Mas o de Junqueras (o detesten CiU o ERC) est\u00e0 sobrevalorada per alguns te\u00f2rics i assessors favorables a les llistes separades, que pensen m\u00e9s com a militants que com a votants. S\u00f3c del parer que el segment de ref\u00fas no seria rellevant en comparaci\u00f3 als vots nous que captaria la llista unit\u00e0ria per tres efectes combinats: la novetat, la superaci\u00f3 del marc partidista i l’atractiu del cavall (suposadament) guanyador. La pot\u00e8ncia de l’invent \u00e9s enorme. Hilari Raguer, historiador de prestigi i home savi, em recorda el que en pensava Francesc Camb\u00f3: quan es concerta una coalici\u00f3 electoral, els vots no se sumen mai; si la coalici\u00f3 \u00e9s raonable, es multipliquen i, si no ho \u00e9s, es divideixen. En aquest cas, la coalici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s que raonable i, per tant, tindria un impacte multiplicador.<\/p>\n
Un dels grans avantatges de la llista \u00fanica, que Mas no va esmentar per\u00f2 que batega rere la seva proposta, \u00e9s que, per si sola, desmentiria els pron\u00f2stics del Madrid oficial i del camp d’opini\u00f3 espanyolista, que sempre han esperat que les baralles del bloc sobiranista fessin descarrilar el proc\u00e9s. La cara d’astorament i les paraules nervioses d’alguns opinadors defensors de l’statu quo davant la possibilitat d’aquesta plataforma indiquen que aquest artefacte \u00e9s el m\u00e9s temut. Saben que la llista unit\u00e0ria podria reblar el clau de l’\u00e8xit narratiu del sobiranisme davant dels partits unionistes, que -com \u00e9s l\u00f2gic- voldrien que la campanya no tingu\u00e9s el car\u00e0cter excepcional que exigeix decidir si marxem o no d’Espanya. La llista unit\u00e0ria permetria subratllar que hi ha un projecte nou per a Catalunya mentre PP, C’s i PSC -separats i malavinguts- no ofereixen res m\u00e9s que acceptar un marc deteriorat que va contra els interessos de tota una societat.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, el m\u00e9s suggeridor d’una eventual llista unit\u00e0ria \u00e9s la seva potencial relaci\u00f3 amb la captaci\u00f3 de no conven\u00e7uts, indecisos i votants del s\u00ed-no en la consulta del 9-N. Aquesta \u00e9s la tasca urgent del sobiranisme. Estic segur que Mas i Junqueras tamb\u00e9 tenen molt en compte els catalans que avui estan lluny del sobiranisme (sense ser-hi hostils) i que han d’ajudar a conformar una majoria electoral clara. Parlo dels m\u00e9s de 300.000 vots que el projecte independentista encara ha de sumar si vol assegurar un 51% per saltar la paret en un refer\u00e8ndum oficial. El di\u00e0leg entre els dos l\u00edders sobre la llista unit\u00e0ria ha de considerar amb atenci\u00f3 aquest aspecte, sense prejudicis i sense plantilles obsoletes que formen part del decorat autonomista.<\/p>\n
Qu\u00e8 podria ser m\u00e9s atractiu per als no conven\u00e7uts, una llista unit\u00e0ria o unes llistes separades? Alguns mantenen que les llistes sobiranistes separades podrien pescar amb m\u00e9s efic\u00e0cia en aquest segment, perqu\u00e8 explotarien els debats dreta-esquerra, molt presents en un moment de crisi econ\u00f2mica i, sobretot, quan l’ombra de Podem fa molt de respecte, potser m\u00e9s del que caldria. \u00c9s una teoria plausible. Per\u00f2 aquest enfocament oblida que una part important de votants allunyats avui del sobiranisme no ho s\u00f3n perqu\u00e8 hagin llegit els llibres de Sol\u00e9-Tura sobre el catalanisme com a moviment burg\u00e8s i desconeguin, en canvi, les obres de Termes i Fontana que desmenteixen la visi\u00f3 simplista de l’anterior. L’element dominant entre els votants no conven\u00e7uts \u00e9s el factor incertesa i el sentiment d’inquietud. A difer\u00e8ncia dels que volen mantenir Catalunya dins d’Espanya, els indecisos podrien abra\u00e7ar el projecte sobiranista si s’explica de manera enraonada, sense estrid\u00e8ncies i, sobretot, si es presenta com un cam\u00ed compartit i constru\u00eft per gent diferent. Una llista unit\u00e0ria -amb molts accents socials i territorials- podria portar el missatge d’un pa\u00eds nou a llocs on els partits del s\u00ed no arriben mai.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Guanyar o perdre, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. Artur Mas ha proposat una llista unit\u00e0ria, transversal i plural del sobiranisme, amb forta pres\u00e8ncia de la societat civil, professionals i experts. Pol\u00edticament,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3149"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3149"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3149\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}