\t\t\t\t<\/p>\n
Tota la com\u00e8dia de l’anomenat petit Nicol\u00e1s suggereix un retorn a la novel\u00b7la picaresca i permet teoritzar sobre la vulnerabilitat de certs poders davant de l’afalac, les aparences i una tenacitat digna de campionat. L’assumpte t\u00e9 la gr\u00e0cia d’all\u00f2 que posa al descobert les relliscades que els poderosos fan di\u00e0riament. Aquest noi \u00e9s l’antiheroi perfecte d’un temps en qu\u00e8, a Espanya, la vella pol\u00edtica edifica un teatre de gestos sense credibilitat mentre la suposada nova pol\u00edtica d’alguns explota el reciclatge d’idees gr\u00e0cies a una molt h\u00e0bil combinaci\u00f3 de diagn\u00f2stics interessants i propostes aparentment miraculoses. Nicol\u00e1s seria el narrador perfecte d’un final de r\u00e8gim que ha aconseguit que els conservadors siguin reaccionaris, que els socialistes siguin conservadors i que els populistes siguin el PSOE del 1982 en versi\u00f3 digital i per a tots els p\u00fablics.<\/p>\n
Arran del merder que ha generat el petit Nicol\u00e1s i la seva barreja de veritats i mentides, he imaginat que aquest individu no \u00e9s qui us penseu (un espavilat que ha accedit a llocs molt exclusius), sin\u00f3 una reencarnaci\u00f3 de Guy Debord, el genial pare del situacionisme, l’autor l\u00facid que va tenir la visi\u00f3 d’explicar la societat de l’espectacle, moltes d\u00e8cades abans que tingu\u00e9ssim la possibilitat de mostrar el nostre v\u00eddeo dom\u00e8stic a la humanitat i convertir-lo en trending topic. Debord proposava fer servir els codis de la comunicaci\u00f3 convencional per posar de relleu -des de dins- les contradiccions del sistema d’acord amb l’esperit rupturista dels anys seixanta del segle XX. Des d’aquest punt de vista, el telecr\u00e0ctic Pablo Iglesias seria com aquells cuiners de tercera que volen reproduir alguna creaci\u00f3 de Ferran Adri\u00e0 en un sopar de revetlla.<\/p>\n
Amb un punt m\u00e9s d’ironia i d’escepticisme propis de les lli\u00e7ons postmodernes i tamb\u00e9 amb un punt m\u00e9s d’ingenu\u00eftat simplificadora pr\u00f2pia del nostre present, Nicol\u00e1s aconsegueix mostrar-nos un interessant angle diguem-ne pornogr\u00e0fic de la representaci\u00f3 del poder que es divulga mec\u00e0nicament. \u00c9s un porno on ell, l’impostor, \u00e9s l’\u00fanic que subratlla amb el seu postureig que l’intercanvi que veur\u00e0 l’espectador \u00e9s una exageraci\u00f3 estilitzada. Tot enalteix la fugacitat de les m\u00e0scares i relativitza la identitat dels que ocupen el centre de l’escena. No em refereixo a l’assumpte cl\u00e0ssic del poder com a carnaval que distreu el poble, sin\u00f3 a una dimensi\u00f3 que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les estrat\u00e8gies de tematitzaci\u00f3. El que converteix en revolucion\u00e0ria la tasca idiota del petit Nicol\u00e1s \u00e9s la cr\u00edtica impl\u00edcita a un valor que avui gaireb\u00e9 tothom assumeix com a imprescindible: l’autenticitat. Perqu\u00e8 ell, dins la l\u00f2gica del seu guinyol, \u00e9s d’una autenticitat insuperable. Dins i fora, preciso.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tota la com\u00e8dia de l’anomenat petit Nicol\u00e1s suggereix un retorn a la novel\u00b7la picaresca i permet teoritzar sobre la vulnerabilitat de certs poders davant de l’afalac, les aparences i una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3152"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3152"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3152\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3152"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}