\t\t\t\tEls fets. Fa un quart de segle, va caure el mur de Berl\u00edn. Acabo d’escriure una gran inexactitud. No va caure res: la gent va saltar el mur, els policies que vigilaven no van disparar i els pol\u00edtics que governaven no van saber qu\u00e8 fer. Amb aquella not\u00edcia es va posar punt i final a moltes coses: a la guerra freda, a la divisi\u00f3 d’Europa i tamb\u00e9 al projecte d’implantar societats comunistes al primer m\u00f3n. Aquell lluny\u00e0 1989 va ser molt important: passaven coses que ning\u00fa no havia predit i passaven a gran velocitat. Fins aquell moment, el m\u00f3n semblava inexorablement congelat en el disseny que havien fet els l\u00edders que havien sorgit de la Segona Guerra Mundial. Per buscar una hist\u00f2ria suposadament nova havies d’anar a l’Iran de la revoluci\u00f3 xi\u00efta o a la Nicaragua sandinista. Alguns ho van fer. De cop i volta, els alemanys de l’RDA apareixien als nostres televisors com marcians que buscaven un altre planeta.<\/p>\n
El dissident txec V\u00e1clav Havel -perseguit, torturat i empresonat pel r\u00e8gim comunista- va rebre aquell any el premi de la Pau dels llibreters de l’RFA, per\u00f2 no va poder assistir a la cerim\u00f2nia celebrada a Frankfurt perqu\u00e8 tenia prohibit sortir del seu pa\u00eds. El discurs d’homenatge a l’escriptor i lluitador per la democr\u00e0cia el va fer el seu amic franc\u00e8s Andr\u00e9 Glucksmann, que no s’enganyava sobre les febleses de la societat capitalista per\u00f2 aixecava acta del motiu que movia moltes persones a escapar del parad\u00eds de l’home nou: “Si v\u00e9nen cap a nosaltres, \u00e9s en certa manera a reculons: ja no ens idealitzen, ens admiren poc encara que ens envegin molt, b\u00e0sicament s\u00f3n empesos per una repulsi\u00f3”. Segons Glucksmann, els que escapaven dels pa\u00efsos comunistes “refusen la lenta asf\u00edxia d’una vida en la mentida”. Avui, la mentida c\u00ednica en les nostres societats \u00e9s profundament totalit\u00e0ria, encara que es vesteixi de liberalisme virtu\u00f3s. La mentida esclafa l’esperan\u00e7a i, sobretot, boicoteja el debat sobre all\u00f2 que volem i all\u00f2 que necessitem.<\/p>\n
Les idees. El final de la guerra freda ens hauria d’haver fet m\u00e9s savis per\u00f2 nom\u00e9s ens va fer m\u00e9s llestos. Gr\u00e0cies a l’anticomunisme primari va perdurar el comunisme est\u00e8tic d’una part de les elits nostrades que, presoneres de la moral de geometria variable, podien denunciar els crims de les dictadures llatinoamericanes de dreta i callar davant els crims de les dictadures europees i asi\u00e0tiques d’esquerra. A Catalunya, el pujolisme va renunciar al combat de les idees perqu\u00e8 va prioritzar la construcci\u00f3 nacional i perqu\u00e8 Pujol admirava el comprom\u00eds hist\u00f2ric de la democr\u00e0cia cristiana italiana i el PCI. All\u00f2 ha desaparegut, per\u00f2 l’aire de l’\u00e8poca perdura en certs racons. A l’amic Jordi Amat no li agrada que les idees de Sol\u00e9 Tura rebin garrotades avui, la qual cosa \u00e9s paradoxal considerant les poques que hem vist i el pes asfixiant, en canvi, de certes interpretacions. A l’altra cara de la moneda, el t\u00e0ndem eixerit que avui dirigeix ICV no t\u00e9 res a veure amb la millor cultura del PSUC, la que tenia sentit d’Estat i era capa\u00e7 d’aplaudir -per exemple- un burg\u00e8s quan planta cara a la seva classe en defensa dels interessos generals.<\/p>\n
Vam cr\u00e9ixer envoltats dels missatges que els nostres mestres compraven a l’altra banda del mur, llaminadures de l’esperit. Despr\u00e9s, per\u00f2, no es va recon\u00e8ixer l’estafa que anava lligada a les doctrines que enaltien el socialisme real des d’una terrassa de Cadaqu\u00e9s. El curs 1986-87, el professor Cruz encara dedicava la major part de les seves classes a les obres de Lenin; avui, en canvi, ensenya Hannah Arendt, actitud que modestament aplaudeixo, tot i ser jo un sobiranista incapa\u00e7 de superar -sembla ser- el pensament m\u00e0gic. La superioritat moral que encara senyoreja certs entorns locals prov\u00e9, en part, del fet de no haver registrat la caiguda del mur de Berl\u00edn ni res que pugui destorbar la bona i neta consci\u00e8ncia. Ara, aquesta superioritat moral colonitza els plans d’aquells que en altres temps van ser titllats de fills del pujolisme pels qui donaven carnets d’esquerranisme des de Sarri\u00e0.<\/p>\n
Els l\u00edders. Vaig admirar i encara admiro Havel. Era un campi\u00f3 moral que va acceptar aterrar en pol\u00edtica i, per tant, esdevenir impopular. Era un lluitador elegant que va posar en pr\u00e0ctica un anticomunisme progre que no podia ser redu\u00eft a la caricatura del Miami anticastrista i altres cromos. Havel era massa gran perqu\u00e8 el poguessin digerir les escoles d’estiu del gauchisme professional, tenia d\u00e8ries poc estimades aqu\u00ed, com ser partidari de l’OTAN, fet que nom\u00e9s indicava que ell sabia hist\u00f2ria i que no es fiava de les paraules de segons qui. Sobre el sentit de les paraules en un context totalitari va escriure aix\u00f2, per ser llegit en l’acte de Frankfurt que he esmentat abans: “No s\u00e9 qu\u00e8 passa en altres llocs, per\u00f2 al meu pa\u00eds aquesta paraula -\u00e9s a dir, la paraula socialisme- ha esdevingut una porra amb la qual, durant tot el sant dia, uns quants bur\u00f2crates nou-rics que no creuen en res no paren de pegar els seus compatriotes liberals, anomenant-los ‘enemics del socialisme’ i ‘forces antisocialistes’. Efectivament: al meu pa\u00eds aquesta paraula no \u00e9s res m\u00e9s que una f\u00f3rmula pronunciada a la bona de D\u00e9u que val m\u00e9s evitar si no vols convertir-te en sospit\u00f3s”. El mur no va caure, va ser la gent que va deixar d’obeir la mentida.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els fets. Fa un quart de segle, va caure el mur de Berl\u00edn. Acabo d’escriure una gran inexactitud. No va caure res: la gent va saltar el mur, els policies…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3160"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3160"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3160\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}