{"id":3163,"date":"2014-12-05T00:00:45","date_gmt":"2014-12-04T23:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3163"},"modified":"2014-12-05T00:00:45","modified_gmt":"2014-12-04T23:00:45","slug":"els-uns-i-els-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/12\/05\/els-uns-i-els-altres\/","title":{"rendered":"Els uns i els altres"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tAbans hi havia sempre dos llocs. Quan dic abans (&#8220;antes&#8221;, que diuen els avis), vull dir abans de la guerra. Eren dos llocs que articulaven la vida de molts pobles i viles de Catalunya. Sempre era, per exemple, el Casino i el Foment o l&#8217;Ateneu i la Societat, dues entitats on la gent anava a jugar a cartes, a llegir el diari, a ballar, a cantar, a fer caf\u00e8, a escoltar algun concert, potser a veure pel\u00b7l\u00edcules.\u00a0Els noms d&#8217;aquestes entitats eren d&#8217;all\u00f2 m\u00e9s bonic: El Federal, El Retiro, L&#8217;Alian\u00e7a, L&#8217;Agr\u00edcola, El Cat\u00f2lic&#8230; Quan el personal no treballava o no s&#8217;estava a casa, anava all\u00ed on hi havia altra gent. La vida dels pobles s&#8217;articulava de manera bin\u00e0ria entre els d&#8217;una entitat i els d&#8217;una altra.<\/p>\n<p>En termes pol\u00edtics i socials, la divisi\u00f3 venia a respondre m\u00e9s o menys a la dreta i a l&#8217;esquerra. En un dels locals, hi havia els que tenien alguna propietat, algun negoci i certes aspiracions. En l&#8217;altre, hi feien cap els menestrals, pagesos i assalariats. Parlo, esclar, d&#8217;un m\u00f3n on el terme senyor i obrer descrivien realitats molt antag\u00f2niques, de la mateixa manera que el mot mestre, capell\u00e0, notari o metge no tenien res a veure amb la nostra vida actual. Parlo d&#8217;un m\u00f3n de grans difer\u00e8ncies econ\u00f2miques i culturals, molt polaritzat ideol\u00f2gicament, intoxicat per consignes prim\u00e0ries i ressentiments acumulats. Una vida marcada per la precarietat i el poder arbitrari, on el batec del progr\u00e9s lluitava contra l&#8217;impuls de la reacci\u00f3. Tot aix\u00f2, un cop desfermada la guerra, va provocar crims horribles, recoberts amb la coartada de les doctrines. El pus va sortir, els odis eren ancestrals. Gent que volia superar aquesta divisi\u00f3 salvatge -penso en aquella Uni\u00f3 Democr\u00e0tica o en Acci\u00f3 Catalana- no hi tenia espai.<\/p>\n<p>Quan van entrar les tropes franquistes, el 1939, la societat dels menestrals i dels pagesos va ser confiscada per les noves autoritats, que aprofitaven aquelles parets considerades desafectes per posar el local de la Falange, del sindicat vertical i de tot all\u00f2 que era el Movimiento. Mentrestant, els bur\u00f2crates del nou ordre respectaven inicialment la societat dels propietaris i la petita burgesia, fins que, passat un cert temps, all\u00ed on pensaven que tenien amics apareixien activitats i figures potencialment subversives, perqu\u00e8 volien fer teatre en catal\u00e0, portar un cantautor o muntar un curset sobre cooperatives.<\/p>\n<p>A poc a poc, enmig d&#8217;un esp\u00e8s silenci, es constatava que uns i altres havien perdut la guerra. Excepte els que van fer negocis o carrera dins del r\u00e8gim, la majoria que havia format part de les dues societats d&#8217;abans estava d&#8217;acord en certes coses b\u00e0siques. Les antigues difer\u00e8ncies van desapar\u00e8ixer o van esdevenir irrellevants, i aix\u00ed vam fer possible tot all\u00f2 del 1977.<\/p>\n<p>Ara hi penso, en aquest miracle. Vosaltres potser tamb\u00e9.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Abans hi havia sempre dos llocs. Quan dic abans (&#8220;antes&#8221;, que diuen els avis), vull dir abans de la guerra. Eren dos llocs que articulaven la vida de molts pobles&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3163"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3163"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3163\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3163"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}