\t\t\t\tUna societat que no pot debatre pol\u00edticament de manera raonable \u00e9s una societat condemnada a enfonsar-se en el fatalisme, la trag\u00e8dia i el pou de la hist\u00f2ria. L’aparici\u00f3 d’un experiment pol\u00edtic com la nova formaci\u00f3 Podem pot agradar o pot preocupar, pot generar simpaties o prevencions, per\u00f2 mereix una discussi\u00f3 adulta i no el que predomina avui: atacs furibunds o enaltiments fervorosos. Pablo Iglesias ha de ser tractat com qualsevol dirigent pol\u00edtic, ni amb m\u00e9s ni amb menys severitat. Una recent entrevista de TVE al l\u00edder de Podem ha posat en evid\u00e8ncia que hi ha determinades actituds que converteixen la democr\u00e0cia espanyola en un espai de fragilitat extrema, sabotejat sovint per tics impropis d’una societat oberta. En pocs mesos, hem passat de veure Iglesias propulsat per algunes televisions privades a veure’l torpedinat sense dissimular per la cadena p\u00fablica estatal. Li estan aplicant l’esquema que els mitjans del Madrid oficial fan servir amb el sobiranisme catal\u00e0: en cas d’avorriment, escriviu ETA en un titular.<\/p>\n
De Podem ja vaig exposar la meva tesi en aquestes p\u00e0gines: a l’hora de la veritat, es tracta d’una versi\u00f3 2.0 del PSOE del 1982, reformisme regenerador (dins d’un ordre) amb un cert embolcall de revolta que li permet marcar dist\u00e0ncies amb els partits de sempre. El que es va sabent del programa electoral de Podem per a les generals indica que no anem gaire desencaminats. La ret\u00f2rica d’Iglesias s’est\u00e0 suavitzant: la seva oferta pujar\u00e0 si explota el binomi vell\/nou m\u00e9s que l’oposici\u00f3 dreta\/esquerra. Aix\u00f2 agafa votants que provenen de totes les tradicions. Tingueu en compte, per exemple, que el m\u00e0xim dirigent de Podem s’ha definit com a “patriota espanyol” i \u00e9s molt cur\u00f3s quan s’adre\u00e7a als militars i als membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, un tarann\u00e0 molt allunyat del que sempre ha exhibit IU en aquest assumpte, i ja no diguem ICV-EUiA o la CUP. Un planter sabor\u00f3s de votants d’Iglesias \u00e9s el funcionariat, castigat per la crisi i empipat amb les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques. A Madrid (i en moltes capitals de prov\u00edncia) cal tenir a favor els funcionaris per fer un bon resultat.<\/p>\n
Podem \u00e9s la b\u00e8stia a abatre per les direccions del PP i del PSOE. Els establerts veuen en aquest nou partit la pe\u00e7a que trastocar\u00e0, potser, tots els equilibris que durant d\u00e8cades s’han anat bastint. Trastocar no vol dir demolir ni destruir. Contra el que sembla, no \u00e9s la ideologia de Podem all\u00f2 que posa en gu\u00e0rdia els que ara viuen de la pol\u00edtica oficial. El que trastorna el sistema \u00e9s la pres\u00e8ncia d’un nou jugador que vol seure a la taula on es fan les apostes per controlar els poders formals i negociar amb els poders econ\u00f2mics aquest control. Podem \u00e9s com el fantasma sota el llit del qual tenen por els nens en la foscor. El temor prov\u00e9 m\u00e9s de la seva pres\u00e8ncia intu\u00efda que de les seves intencions, cada dia que passa menys contundents. Iglesias no fa por per ser criptocomunista, neocastrista o postchavista, sin\u00f3 perqu\u00e8 no ha sorgit dels espais previsibles i, per tant, desconcerta. Albert Rivera (que tamb\u00e9 rep l’ajut de moltes cadenes de televisi\u00f3) volia imperar amb aquesta m\u00e0gia d’outsider, per\u00f2 al l\u00edder de C’s se li noten massa els padrinatges de l’establishment i, a sobre, t\u00e9 el defecte de ser catal\u00e0.<\/p>\n
No sabrem qu\u00e8 \u00e9s Podem fins que governi i, aleshores, potser constatarem que Podem no va ser mai Podem per\u00f2 li van fer la campanya entre uns i altres. Podem \u00e9s el que vost\u00e8 vulgui que sigui. Per la caverna, \u00e9s el papu. Pels socialistes, \u00e9s pur oportunisme. Per determinats segments, \u00e9s el missatge que s’ent\u00e9n m\u00e9s b\u00e9. Podem \u00e9s una cosa a Madrid i qui sap qu\u00e8 ser\u00e0 finalment a Catalunya, sobretot si qui acaba donant la cara \u00e9s alg\u00fa tan sensible al fet nacional com Gemma Galdon. En tot cas, reitero el que deia en comen\u00e7ar: Podem mereix un debat enraonat, tamb\u00e9 per poder analitzar les receptes d’Iglesias sense caure en la caricatura ni la difamaci\u00f3. Jo vull poder criticar les seves propostes -populistes o realistes- sense que el soroll dels inquisidors ho tapi tot.<\/p>\n
Sobre les previsions de Podem a Catalunya, circulen dues idees que no lliguen gaire: els experts afirmen que no se sap qui votaria Podem en unes eleccions al Parlament (plebiscit\u00e0ries o normals) i, a la vegada, certs entorns sobiranistes col\u00b7loquen aquest fenomen al centre de totes les discussions sobre estrat\u00e8gies de captaci\u00f3 d’indecisos, com si els sedu\u00efts per Pablo Iglesias fossin exactament el gruix del segment social que li falta a la massa independentista per consolidar-se. No s\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s tan mec\u00e0nic i tan inexorable. Cal posar-hi un dubte raonable. Sobretot perqu\u00e8 l’exist\u00e8ncia pr\u00e8via de la CUP ens d\u00f3na pistes sobre les lleialtats i les prioritats d’aquells que, eventualment, podrien sentir-se moguts a fer confian\u00e7a a la sucursal catalana de Podem, i sempre en funci\u00f3 de quines persones s\u00f3n cap de cartell. Vull dir que Podem tal vegada hauria d’ocupar m\u00e9s les cavil\u00b7lacions d’Iceta, Herrera i Rivera (sobretot d’aquest) que els teoremes neogramscians de cert independentisme, que encara no ha processat que els Mart\u00ednez, Gonz\u00e1lez, \u00c1lvarez o \u00c1lvaro no s\u00f3n un cos social que hagi de ser redimit a partir de subratllar una lluita de classes que els sindicats de la Seat van aparcar fa molts dies.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una societat que no pot debatre pol\u00edticament de manera raonable \u00e9s una societat condemnada a enfonsar-se en el fatalisme, la trag\u00e8dia i el pou de la hist\u00f2ria. L’aparici\u00f3 d’un experiment…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3172"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3172"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3172\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}