{"id":3176,"date":"2014-12-12T00:00:56","date_gmt":"2014-12-11T23:00:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3176"},"modified":"2014-12-12T00:00:56","modified_gmt":"2014-12-11T23:00:56","slug":"moribund-glorios","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/12\/12\/moribund-glorios\/","title":{"rendered":"Moribund glori\u00f3s"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tGl\u00f2ria tardana per a Incerta gl\u00f2ria<\/em>. El setmanari The Economist<\/em> ha dit que la novel\u00b7la de Joan Sales -traducci\u00f3 anglesa presentada el mes de novembre- \u00e9s una de les deu millors obres de ficci\u00f3 del 2014. I m\u00e9s: \u00c0lex Rigola en prepara una versi\u00f3 teatral que veurem al TNC la pr\u00f2xima primavera mentre l’energ\u00e8tica Isona Passola tira endavant la pel\u00b7l\u00edcula sobre el llibre amb direcci\u00f3 d’Agust\u00ed Villaronga. Mai no \u00e9s tard quan arriba. L’amic Francesc Canosa -cronista pop del periodisme glocal- amolla des de la contraportada de l’Ara<\/em> que Sales “escriu sabent que ha vist perdre casa seva, que ho ha perdut tot”. Canosa -que \u00e9s al periodisme trentista el mateix que Sisa va ser a la Nova Can\u00e7\u00f3- rebla el clau amb una definici\u00f3 que justifica el sou que li paguen: “\u00c9s el moribund que no mor”. Vet-ho aqu\u00ed, i aquesta vegada el de Balaguer no esmenta el seu omnipresent gat.<\/p>\n

L’altre dia em vaig trobar Javier Cercas als lavabos de TV3 i, despr\u00e9s d’una breu i amable conversa, vaig pensar en Salamina i altre cop en el pobre i enorme Sales, perdut a les golfes durant anys. Sales tenia massa veritat per al franquisme i l’antifranquisme i aix\u00ed hem anat tirant, Pepeta. La pe\u00e7a del Xesco m’ha fet pensar -connexions obscures- en el president Tarradellas l’any 1977, quan torna a Catalunya despr\u00e9s de l’exili, fruit d’aquella sensacional operaci\u00f3 d’Estat que com m\u00e9s hi penso m\u00e9s em fascina i m\u00e9s admiro. Si f\u00f3ssim ianquis, la Passola ja hauria produ\u00eft una minis\u00e8rie sobre el retorn del molt honorable amb en Llu\u00eds Homar fent el paper protagonista, tot rodat amb el glamur de House of cards<\/em>.<\/p>\n

Sales i Tarradellas. Cicatrius. Ara explico l’escena -basada en fets reals- que ha de servir per obrir el primer episodi de la teles\u00e8rie que escriurem la Passola i un servidor: Tarradellas, en l’autom\u00f2bil que el porta des de l’aeroport del Prat fins al centre de Barcelona, al\u00b7lucina en passar a la vora dels alt\u00edssims pisos-eixam de Bellvitge. Els horts han desaparegut. La seva Catalunya no hi \u00e9s, tan introbable com la que va fondre’s a les mans de Sales. Paradoxa aclaparadora i primer pla de la cara del cineasta Pere Portabella, esmaperdut. Tarradellas rebia cartes de tothom, llegia i retallava premsa obsessivament, el visitaven uns i altres, es preparava per al gran dia… Per\u00f2, en realitat, no sabia com era la Catalunya de veritat. Bellvitge contra el mite del nostre De Gaulle. Bellvitge posa en evid\u00e8ncia que el full de ruta de la restauraci\u00f3 auton\u00f2mica \u00e9s paper oli\u00f3s d’arengada remota. La Rep\u00fablica soterrada\/venerada contra el Bellvitge emergent i rocker. Adolfo Su\u00e1rez i els militars estan encantats amb l’home que busca s\u00ednies on viuen catalans nous que han triat ser-ho perqu\u00e8 (la resta d’) Espanya els ha expulsat. Sales i Tarradellas, pa\u00eds perdut i pa\u00eds desconegut: al mig, la gl\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gl\u00f2ria tardana per a Incerta gl\u00f2ria. El setmanari The Economist ha dit que la novel\u00b7la de Joan Sales -traducci\u00f3 anglesa presentada el mes de novembre- \u00e9s una de les deu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3176"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}