\t\t\t\tLa recent visita a Barcelona de Pablo Iglesias ha tingut la gr\u00e0cia de recordar-nos que els tics del provincianisme m\u00e9s rid\u00edcul tamb\u00e9 es donen en una societat una part important de la qual es planteja la possibilitat d’un nou Estat independent. De provincianes cal qualificar certes expectatives locals sobre el l\u00edder de Podem, com tot el que ha envoltat el desembarcament oficial d’aquest personatge al nostre pa\u00eds. Per cert, resulta simptom\u00e0tic que el profeta de la presumpta nova pol\u00edtica vagi acompanyat d’un seguici que recorda les Corts itinerants dels reis medievals o els equips de les grans estrelles del rock, com vaig poder comprovar directament dilluns passat als estudis de TV3.<\/p>\n
El primer tour catal\u00e0 del pol\u00edtic espanyol de moda permet certificar tres aspectes que, poc o molt, ja hav\u00edem notat: Podem \u00e9s un partit de laboratori molt ben dissenyat per rendibilitzar a fons l’emprenyament, amb missatges que volen pescar votants de totes proced\u00e8ncies; Podem \u00e9s un artefacte que busca el poder com ho fan aquells que critica, a partir d’un discurs que ha passat de ser maximalista-rupturista a ser reformista moderat, amb un vern\u00eds de radicalisme democr\u00e0tic que, en realitat, no altera res d’important, comen\u00e7ant per la monarquia; i Podem \u00e9s una organitzaci\u00f3 sucursalista t\u00edpica que, sota la falsa ret\u00f2rica de “la naci\u00f3n de naciones”, col\u00b7loca la voluntat dels catalans per sota d’un eventual “proc\u00e9s constituent espanyol” i s’ofereix, per tant, com a garantia dels poders f\u00e0ctics contra qualsevol secessi\u00f3. L’abs\u00e8ncia de banderes en el m\u00edting del pavell\u00f3 de la Vall d’Hebron no \u00e9s cap casualitat i respon perfectament a la teoria de l’abs\u00e8ncia significant. Quina necessitat hi ha de fer evident all\u00f2 que tots els aplegats consideren normal? Tampoc hi havia banderes espanyoles als m\u00edtings d’aquell Gonz\u00e1lez que sedu\u00efa molts catalans. Tot est\u00e0 inventat.<\/p>\n
Hi ha hagut una gran unanimitat a l’hora d’analitzar l’impacte dels sermons d’Iglesias entre la tribu catalana: Podem ofereix una il\u00b7lusi\u00f3 espanyola en una Catalunya on, fins fa pocs mesos, nom\u00e9s circulava la il\u00b7lusi\u00f3 de la independ\u00e8ncia. Diguem-ho m\u00e9s rotundament: Espanya no tenia res semblant a un projecte engrescador fins que aquest professor de Pol\u00edtiques s’ha tret del barret un conill que ha eixorivit molts decebuts. L’Espanya simp\u00e0tica i desacomplexada vol disputar el mercat de la il\u00b7lusi\u00f3 al sobiranisme que est\u00e0 concretant la desconnexi\u00f3.<\/p>\n
El sobiranisme era molt feli\u00e7 quan tenia el monopoli de la il\u00b7lusi\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya i ara, en canvi, hi ha massa nervis en ambients conven\u00e7uts i mobilitzats perqu\u00e8 apareix un nou producte que -segons es diu- pot trencar les expectatives de creixement i consolidaci\u00f3 de la massa social favorable a la independ\u00e8ncia. Si accepto aquest marc neguit\u00f3s d’interpretaci\u00f3, he de fer una pregunta que, de ben segur, no agradar\u00e0 a molts lectors: tan feble \u00e9s el sobiranisme que podria acabar morint a mans d’un experiment com Podem? No hav\u00edem quedat que la voluntat de crear un Estat catal\u00e0 independent \u00e9s altament atractiva i pot arrossegar moltes persones que, en principi, s\u00f3n lluny de les posicions del nacionalisme?<\/p>\n
Em resulta desconcertant que s’hagi passat, en molt poc temps, d’una confian\u00e7a total en la vict\u00f2ria del sobiranisme a un derrotisme fatalista que considera l’aparici\u00f3 de Podem com l’amena\u00e7a insalvable. Sense menystenir cap din\u00e0mica, jo no estic tan inquiet per l’efecte catal\u00e0 de la gent d’Iglesias. Potser perqu\u00e8 abans, quan tants em repetien que “tenim el triomf a tocar”, servidor replicava -ho tinc escrit- que molts catalans encara viuen al marge d’aquesta onada. Ni triomfalista ahir ni derrotista avui. Podem intenta articular i mobilitzar una franja d’electors que en una molt redu\u00efda proporci\u00f3 se senten atrets per una Catalunya independent. Les enquestes -sempre discutibles- indiquen que els vots cap a Podem provenen de l’abstenci\u00f3, de partits extraparlamentaris, d’ICV, del PSC i de Ciutadans. Molt poc d’ERC i de CiU. El darrer sondeig del CEO assenyala que, entre els votants de Podem, gaireb\u00e9 un 60% va passar del 9-N, xifra que puja fins a un 80% de no quan es pregunta si voldrien que Catalunya esdevingu\u00e9s un Estat independent.<\/p>\n
El terreny que la il\u00b7lusi\u00f3 independentista es disputa amb la il\u00b7lusi\u00f3 Podem sembla massa petit per condicionar l’estrat\u00e8gia del sobiranisme. Que hi hagi -segons el CEO- un 15% dels virtuals votants de Podem que accepten la independ\u00e8ncia \u00e9s una dada a retenir, per\u00f2 no pot ocultar que Iglesias ha deixat clar que vol cr\u00e9ixer a Catalunya demonitzant Mas (com fa l’unionisme habitual) i abocant sospites sobre la CUP. Com ha escrit a Vilaweb el professor Cotarelo des de Madrid, “la pitjor cosa \u00e9s que compari Rajoy amb Mas, que mostri un desconeixement tan gran del suport de qu\u00e8 gaudeix Mas en comparaci\u00f3 amb Rajoy, el president menys valorat de la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia. Sobretot que passi per alt que, mentre Mas corre el risc de ser processat per les seves idees i decisions com a governant, Rajoy \u00e9s qui interfereix sistem\u00e0ticament a la just\u00edcia per posar-la al seu servei, tant personal com de partit. Equiparar-los \u00e9s igualar la v\u00edctima amb el victimari. I aix\u00f2 no \u00e9s just”. Alguns estrategs independentistes n’haurien de prendre nota.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La recent visita a Barcelona de Pablo Iglesias ha tingut la gr\u00e0cia de recordar-nos que els tics del provincianisme m\u00e9s rid\u00edcul tamb\u00e9 es donen en una societat una part important…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3190"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3190"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3190\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}