{"id":3193,"date":"2014-12-19T00:00:18","date_gmt":"2014-12-18T23:00:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3193"},"modified":"2014-12-19T00:00:18","modified_gmt":"2014-12-18T23:00:18","slug":"imagineu-una-illa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/12\/19\/imagineu-una-illa\/","title":{"rendered":"Imagineu una illa"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tS&#8217;acaba el bloqueig dels Estats Units a Cuba i tornem a pensar en una illa que forma part de la nostra mem\u00f2ria m\u00e9s que cap altre pa\u00eds d&#8217;Am\u00e8rica. Em ve al cap el meu avi matern, Francisco Vidal Sanahuja, que l&#8217;any 1912 va marxar a l&#8217;Havana a fer fortuna per\u00f2 no va tenir sort i va haver de tornar a Vilanova i la Geltr\u00fa tal com n&#8217;havia sortit, sense haver-se convertit en un americano d&#8217;aquells que tenien tants diners que podien dedicar-se a sufragar edificis i parcs p\u00fablics a les seves viles d&#8217;origen. D&#8217;aquell intent, en va sortir rebatejat: fins al dia de la seva mort respongu\u00e9 al nom de Panxo.<\/p>\n<p>En canvi, com ha explicat el professor Joaquim Roy, expert en els vincles americans, Josep Garrig\u00f3 i Artigas, que va acabar fundant el Banco Garrig\u00f3, va ser un vilanov\u00ed que s\u00ed que va assolir un gran \u00e8xit a Cuba, des de la localitat de Santiago de las Vegas, on va muntar una botiga -La Barcelonesa- on es podien comprar des de queviures fins a objectes de ferreteria i per a la construcci\u00f3. El n\u00e9t d&#8217;aquell noi que va marxar de Catalunya amb nom\u00e9s 14 anys, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Garrig\u00f3, va traslladar-se als Estats Units despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de Fidel Castro i va arribar a ser president del Pan American Bank of Miami. Des de la costa catalana fins a Florida, passant per la Perla de les Antilles, hi ha centenars d&#8217;hist\u00f2ries semblants de migraci\u00f3 i exili, d&#8217;arrelament i enyoran\u00e7a, de triomf i derrota.<\/p>\n<p>Ra\u00fal Castro i Barack Obama comencen a desmuntar un absurd de la guerra freda mentre els corresponsals ens expliquen que el canvi generacional ha estat un factor essencial en aquesta nova perspectiva. Els n\u00e9ts ja no pensen com els avis, i all\u00f2 que era concebut com una batalla a guanyar per KO ara molts ho consideren d&#8217;una manera menys \u00e8pica, assumint que la dictadura no caur\u00e0 per la for\u00e7a exterior, sin\u00f3 que haur\u00e0 de dissoldre&#8217;s des de dins, de manera que la trencadissa sigui m\u00ednima. Mentrestant, nosaltres imaginem una illa on, si et perds per Guanabacoa, pots trobar encara el fantasma de moss\u00e8n Cinto, fascinat pels ritus de la santeria. El papa Francesc -que ha estat clau en aquest gir hist\u00f2ric- hauria de llegir ara el poema <em>L&#8217;Atl\u00e0ntida<\/em>; sembla ser que un dels seus antecessors, Lle\u00f3 XIII, ho va fer.<\/p>\n<p>Cuba va ser el futur, durant moltes d\u00e8cades. Una Am\u00e8rica on encara era possible inventar-ho tot. On els que hi arribaven s&#8217;inventaven una nova vida. Una illa i una idea, abans i despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 dels barbuts que va admirar mig m\u00f3n i que, despr\u00e9s, amb el temps, va tor\u00e7ar-se. Amb el record del colonialisme espanyol i sempre sota l&#8217;ombra de l&#8217;Oncle Sam, els cubans van desenvolupar una identitat forta, admirable i digna, sotmesa als capricis de la geopol\u00edtica i a les cotilles ideol\u00f2giques, castigada per l&#8217;immobilisme i l&#8217;imperi.<\/p>\n<p>Desitjo i espero que els cubans se&#8217;n surtin.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S&#8217;acaba el bloqueig dels Estats Units a Cuba i tornem a pensar en una illa que forma part de la nostra mem\u00f2ria m\u00e9s que cap altre pa\u00eds d&#8217;Am\u00e8rica. Em ve&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3193"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3193"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3193\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}