\t\t\t\tL’any 2004, arran dels terribles atemptats de l’11-M a Madrid, va quedar clar que el m\u00f3n -el nostre m\u00f3n- havia canviat d’una manera que encara no pod\u00edem acabar d’entendre. Molts europeus pensaven que la megamort de l’11-S del 2001 a Nova York era una hist\u00f2ria exclusivament americana que no interpel\u00b7lava la gent del Vell Continent. Anaven ben errats. De cop i volta, fa deu anys, vam haver de posar-nos al dia sobre fen\u00f2mens que trastocaven les nostres confortables categories d’an\u00e0lisi. S\u00ed, no pod\u00edem fer veure que la trag\u00e8dia no anava amb nosaltres: hi ha un fanatisme armat que actua a escala global i que ha decidit que el m\u00f3n sencer \u00e9s un camp de batalla. Les policies i els serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia dels estats europeus van intensificar la seva tasca per controlar, prevenir i desarticular una amena\u00e7a sense precedents. Mentrestant, fruit de certes decisions pol\u00edtiques, va rebrotar el cl\u00e0ssic debat entre llibertat i seguretat, una discussi\u00f3 apassionada que servia per demanar-nos qui \u00e9rem i de quina forma l’altre intentava canviar la nostra manera de viure. Passat algun temps, la majoria ens vam relaxar i vam confiar que les autoritats fan la seva feina. No agafem cada dia el tren pensant que volarem pels aires, afortunadament. Viure en permanent estat d’alerta \u00e9s molt fatigant i tendeix a alimentar tota mena de fantasmes.<\/p>\n
Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra experi\u00e8ncia, no podem negar que aquesta estranya guerra continua. Hi ha qui considera que aquest terme \u00e9s exagerat. Ralf Dahrendorf volia refredar la q\u00fcesti\u00f3 i escrivia que “es tracta de terrorisme, no d’una guerra, sigui aquesta freda o sanguinolenta”, per\u00f2 tamb\u00e9 afirmava que “hi ha un islam revivificat que est\u00e0 marcat, entre d’altres coses, per la seva enemistat contra Occident i tot el que \u00e9s occidental; ha estat proclamada una mena de guerra santa, una gihad, contra Israel, els Estats Units i Occident en general”. En qu\u00e8 quedem? Estem o no estem en guerra?<\/p>\n
El segrest que ha tingut lloc recentment en un caf\u00e8 de Sydney, a Austr\u00e0lia, a c\u00e0rrec d’un clergue musulm\u00e0 ha tornat a les portades de tots els mitjans una idea inquietant: no hi ha rereguarda possible on amagar-se, arreu pot materialitzar-se el terror gihadista, nom\u00e9s cal que un home s’ho proposi. La tamb\u00e9 recent matan\u00e7a d’escolars en una escola de Peshawar, al Pakistan, a mans de talibans, ens ha colpit de manera extraordin\u00e0ria com ho fan les imatges de les execucions que difonen els terroristes de l’Estat Isl\u00e0mic a S\u00edria i l’Iraq, entre els quals hi ha joves que provenen de diversos pa\u00efsos europeus. M\u00e9s enll\u00e0 de cada circumst\u00e0ncia concreta, el que uneix aquests esdeveniments \u00e9s una mateixa concepci\u00f3 totalit\u00e0ria, basada en una lectura extremista d’una fe que \u00e9s abra\u00e7ada com a projecte pol\u00edtic que ha d’imposar-se planet\u00e0riament. Ho va descriure molt b\u00e9 -amb ironia- l’escriptor israeli\u00e0 Amos Oz en analitzar Al-Qaida: “Al final, cal convertir Occident. Nom\u00e9s prevaldr\u00e0 la pau quan el m\u00f3n s’hagi convertit ja no a l’islam, sin\u00f3 a la varietat m\u00e9s r\u00edgida, fero\u00e7 i fonamentalista d’islam. Ser\u00e0 pel nostre b\u00e9. Bin Laden ens estima essencialment. L’11 de setembre va ser un acte d’amor. Ho va fer pel nostre b\u00e9, vol canviar-nos, vol redimir-nos”. Recordeu que a l’escola de Peshawar els assassins van perdonar la vida als nens que havien sabut recitar la kalima, els sis manaments que es memoritzen a les escoles alcor\u00e0niques pakistaneses.<\/p>\n
Hi ha alguna connexi\u00f3 entre totes aquestes not\u00edcies terribles i el que est\u00e0 passant, per exemple, a la ciutat alemanya de Dresden? Seria absurd negar-ho. Les manifestacions de la plataforma Pegida (Europeus Patri\u00f2tics contra la Islamitzaci\u00f3 d’Occident) que tenen lloc a la capital del land de Sax\u00f2nia preocupen les autoritats i moltes persones, sobretot perqu\u00e8 no s\u00f3n una iniciativa dels grups neonazis de sempre, sin\u00f3 una altra cosa: classe mitjana esporuguida i empipada amb els pol\u00edtics, que protesta contra presumptes abusos dels immigrants econ\u00f2mics i dels demandants d’asil. El manual diu que som davant d’un cas de populisme xen\u00f2fob que podria evocar les pitjors p\u00e0gines de la hist\u00f2ria. Al costat d’aquestes manifestacions tamb\u00e9 n’hi ha d’altres que aposten per l’obertura i la integraci\u00f3. Qu\u00e8 fa davant d’aix\u00f2 un governant? La captaci\u00f3 de joves alemanys, brit\u00e0nics o catalans per part de grups gihadistes no ajuda a mantenir la calma. L’alarma davant d’un fanatisme pot despertar el nostre fanatisme. Els fanatismes es retroalimenten. Oz ens avisa que “el fanatisme comen\u00e7a a casa”. Que Sax\u00f2nia no sigui el land amb m\u00e9s percentatge d’immigrants ni el de m\u00e9s poblaci\u00f3 musulmana indica la complexitat d’aquest quadre. I la dificultat per despatxar el problema amb diagn\u00f2stics simples.<\/p>\n
Qualsevol de les nostres ciutats pot ser Sydney i pot ser Dresden, malgrat el treball dels experts policials. Els dos perills existeixen. Que despr\u00e9s de l’11-M la societat espanyola no hagi produ\u00eft la seva Pegida \u00e9s un \u00e8xit que cal celebrar, per\u00f2 no podem badar. Un partit com Plataforma per Catalunya \u00e9s marginal, per\u00f2 l’actual alcalde de Badalona no va tenir manies a fer servir, en campanya electoral, missatges que tendien a criminalitzar alguns col\u00b7lectius estrangers. Tot \u00e9s molt fr\u00e0gil quan ens sentim amena\u00e7ats. Siguem responsables i mantinguem el cap fred, perqu\u00e8 no hi ha solucions m\u00e0giques.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’any 2004, arran dels terribles atemptats de l’11-M a Madrid, va quedar clar que el m\u00f3n -el nostre m\u00f3n- havia canviat d’una manera que encara no pod\u00edem acabar d’entendre. Molts…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3196"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3196"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3196\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}