{"id":3204,"date":"2015-01-01T00:00:25","date_gmt":"2014-12-31T23:00:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3204"},"modified":"2015-01-01T00:00:25","modified_gmt":"2014-12-31T23:00:25","slug":"viure-millor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/01\/01\/viure-millor\/","title":{"rendered":"Viure millor"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tAquest 2 de gener, l’historiador angl\u00e8s Tony Judt hauria fet 67 anys. Per\u00f2 el celebrat autor d’obres tan importants com Postguerra<\/em> va morir, com \u00e9s sabut, el 6 d’agost del 2010. A mi em passa amb Judt el mateix que els passa a molts no creients amb el papa Francesc: sovint em d\u00f3na motius per apuntar-me. Quan llegeixo Judt -i ara l’estic rellegint per vacunar-me contra la d\u00e8ria neoperonista que s’ha posat de moda a les Espanyes- em sento proper a una esquerra que, malauradament, no acostumo a trobar vora de casa. Quan torno a les reflexions del l\u00facid jueu londinenc, confirmo que la millor defensa de l’Estat del benestar parteix d’una actitud liberal i la millor defensa de les llibertats individuals i col\u00b7lectives parteix d’una aposta seriosa per la cohesi\u00f3 social. Per aix\u00f2, si em demanessin si s\u00f3c de dretes o d’esquerres, contestaria que s\u00f3c del que deia Judt.<\/p>\n

“Els socialdem\u00f2crates -escriu Judt-, com els cr\u00edtics del segle XVIII de la ‘societat comercial’, s’ofenien davant les conseq\u00fc\u00e8ncies de la compet\u00e8ncia descordada; no pretenien tant un futur radical com un retorn als valors d’una manera de viure millor”. Viure millor el conjunt d’una societat determinada sembla que hauria de ser l’objectiu de qualsevol pol\u00edtica efica\u00e7 i plausible. Viure millor que els nostres avantpassats, \u00f2bviament. La qual cosa t\u00e9 a veure amb reduir les desigualtats i amb una idea del progr\u00e9s material i moral que salta per damunt del relativisme postmodern i vol actuar com si encara tingu\u00e9ssim la br\u00faixola que es va trencar a primers dels anys vuitanta del segle XX, quan es van acabar els grans consensos socials i econ\u00f2mics forjats en les societats democr\u00e0tiques avan\u00e7ades a partir del 1945.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s, avui, viure millor? Segons Judt, “en les d\u00e8cades immediatament posteriors a la postguerra hi havia una indifer\u00e8ncia estesa envers la riquesa com a finalitat en ella mateixa”. La nost\u00e0lgia enterboleix la mirada de l’historiador? No ho s\u00e9. Tinc una dada que corrobora la seva tesi, la consigno sense \u00e0nim estad\u00edstic: els meus pares van treballar molt i van aconseguir viure millor (amb m\u00e9s seguretat i benestar) que els meus avis, per\u00f2 no van sentir mai la necessitat del luxe, de la possessi\u00f3 material exagerada, de ser considerats rics pel ve\u00efnat. Eren austers sense saber-ho. Havien crescut en la precarietat. Van passar a integrar la classe mitjana que va convertir els fills dels que no tenien res en gent que es podia pagar una m\u00fatua i enviar la canalla a la universitat. Ara augmenten les desigualtats i, alhora, s’admira els rics m\u00e9s que abans.<\/p>\n

Generalitzar \u00e9s dolent, per\u00f2 diria que els nostres fills se senten m\u00e9s atrets pels milionaris que els nostres pares. Vet aqu\u00ed una dada que els pol\u00edtics responsables no haurien de deixar en mans dels venedors de ferralla ideol\u00f2gica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest 2 de gener, l’historiador angl\u00e8s Tony Judt hauria fet 67 anys. Per\u00f2 el celebrat autor d’obres tan importants com Postguerra va morir, com \u00e9s sabut, el 6 d’agost del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3204"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3204"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3204\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3204"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3204"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3204"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}