\t\t\t\tL’any passat, Espanya va descobrir que l’anomenat problema catal\u00e0 no era altra cosa que la part m\u00e9s greu, m\u00e9s envitricollada i m\u00e9s dura del problema espanyol. Si la pol\u00edtica fos m\u00e9s l\u00f2gica que atzarosa, aquest 2015 que hem estrenat hauria de ser l’any en qu\u00e8 el proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 esdevingu\u00e9s, finalment, un problema europeu amb tots els ets i uts. Aix\u00f2 dep\u00e8n, principalment, del que facin o deixin de fer els catalans partidaris de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
A la pr\u00e0ctica, significa que el sobiranisme ha d’utilitzar les urnes -totes les eleccions previstes o probables dels propers mesos- per demostrar que t\u00e9 el pes i la for\u00e7a que cada Onze de Setembre expressa des del 2012. Quan dic totes les eleccions vull dir que els comicis generals espanyols tamb\u00e9 haurien de contribuir a fer visible -per exemple amb una candidatura unit\u00e0ria transversal al Congr\u00e9s i al Senat, sigui dit amb perd\u00f3- que el sobiranisme ha capgirat l’agenda i que envia els seus representants a Madrid -per darrer cop?- amb la voluntat de vetllar pels interessos de la part que vol marxar.<\/p>\n
Ara ens trobem en un moment d’impasse perqu\u00e8 els dirigents dels dos partits m\u00e9s grans que han assumit l’aposta sobiranista tenen difer\u00e8ncies considerables sobre com s’ha de concretar la nova fase de la desconnexi\u00f3. Aquesta parada no es viu b\u00e9 -com \u00e9s normal- entre els entorns m\u00e9s mobilitzats del sobiranisme civil, com ja coment\u00e0vem fa set dies. Deixant de banda -de moment- les causes reals d’aquesta gran dificultat per arribar a un acord, cal treure alguna lli\u00e7\u00f3 d’aquest moment, per evitar que els propers mesos el sobiranisme sigui una v\u00edctima f\u00e0cil dels nervis, de la fatiga i de les depressions lligades a un exc\u00e9s de fatalisme. La sobrec\u00e0rrega de pessimisme ambiental pot ser pitjor que la realitat d’uns pol\u00edtics frenats per les desconfiances.<\/p>\n
El que est\u00e0 passant avui a Catalunya \u00e9s un proc\u00e9s sense precedents i, encara que busquem comparacions amb d’altres casos, tothom sap que estem inventant una via a la sobirania. Paga la pena recordar-ho sovint. Com ha dit un historiador gens proper al sobiranisme, Catalunya, m\u00e9s tard o m\u00e9s aviat, ser\u00e0 un Estat independent, sempre que una majoria ho vulgui. Per\u00f2 les majories no sorgeixen per art de m\u00e0gia, s’han de construir. En aquest sentit, la pregunta clau, al meu parer, \u00e9s aquesta: fins a quin punt la dist\u00e0ncia actual entre Mas i Junqueras posa en perill la construcci\u00f3 d’una majoria social incontestable que faci efectiva la secessi\u00f3?<\/p>\n
La resta de q\u00fcestions em sembla que s\u00f3n secund\u00e0ries. Per no caure en el mateix error d’alguns te\u00f2rics de l’independentisme que jo mateix critico no dir\u00e9 mai que s\u00e9 exactament a qui volen votar o deixar de votar determinats barris i pobles del pa\u00eds. El que s\u00ed que puc assegurar \u00e9s que cap causa que pretengui triomfar presenta el seu principal valedor institucional com alg\u00fa de qui s’espera la tra\u00efci\u00f3 inevitable.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’any passat, Espanya va descobrir que l’anomenat problema catal\u00e0 no era altra cosa que la part m\u00e9s greu, m\u00e9s envitricollada i m\u00e9s dura del problema espanyol. Si la pol\u00edtica fos…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3208"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3208"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3208\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}