{"id":3211,"date":"2015-01-09T00:00:19","date_gmt":"2015-01-08T23:00:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3211"},"modified":"2015-01-09T00:00:19","modified_gmt":"2015-01-08T23:00:19","slug":"com-volem-viure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/01\/09\/com-volem-viure\/","title":{"rendered":"Com volem viure?"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tQue l&#8217;atemptat de Par\u00eds hagi estat contra una revista sat\u00edrica no hauria de portar-nos a pensar que el principal debat que ara hem de fer \u00e9s sobre la llibertat de premsa i la fe que diuen que professen els islamofeixistes. Que aquests terroristes tinguin una d\u00e8ria especial amb els ninotaires i la seva obra fa bascular la discussi\u00f3 sobre una de les llibertats b\u00e0siques del nostre sistema, i aix\u00f2 ens aboca, inevitablement, a parlar d&#8217;un altre concepte -rellisc\u00f3s- que porta incorporades totes les ren\u00fancies possibles: l&#8217;ofensa. Qu\u00e8 of\u00e8n? Qui s&#8217;of\u00e8n? Des del 2001, hi ha qui s&#8217;ha dedicat a parlar de l&#8217;ofensa com d&#8217;una categoria pol\u00edtica que pot explicar moltes coses. Per\u00f2 l&#8217;assumpte \u00e9s tramp\u00f3s. Si acceptes parlar d&#8217;ofenses i de com limitar-les, ja ets mort. Tan mort com els periodistes i policies assassinats dimecres. Qui t\u00e9 dret a ofendre&#8217;s en una societat plural? Tothom? Ning\u00fa? Hi ha ofesos de primera i ofesos de segona?<\/p>\n<p>Quan l&#8217;any 2006 el diari dan\u00e8s <em>Jyllands-Posten<\/em> va publicar unes caricatures de Mahoma que van desencadenar fortes reaccions fan\u00e0tiques en alguns pa\u00efsos musulmans (entre les quals hi va haver la crema d&#8217;ambaixades del pa\u00eds n\u00f2rdic i d&#8217;altres estats europeus), van sorgir veus, tamb\u00e9 entre nosaltres, que posaven el focus sobre el car\u00e0cter &#8220;inadequat&#8221; o &#8220;inoport\u00fa&#8221; de les vinyetes perqu\u00e8 eren -llavors es deia- &#8220;molt ofensives per a milions de persones&#8221;. El que alguns deixaven caure sonava a retret: si uns ninotaires irresponsables no haguessin fet s\u00e0tira del Profeta, no tindr\u00edem una situaci\u00f3 de crisi internacional, han jugat amb foc&#8230; S&#8217;equivocaven llavors i s&#8217;equivoquen ara: l&#8217;amena\u00e7a existeix, tant si fem broma de Mahoma com si callem perqu\u00e8 estem cagats de por. L&#8217;amena\u00e7a no s&#8217;elimina deixant de dibuixar i deixant d&#8217;escriure.<\/p>\n<p>No \u00e9s el moment de parlar de llibertat d&#8217;expressi\u00f3 ni de religi\u00f3. Algunes coses s\u00f3n clares per a la majoria de ciutadans europeus, incloent-hi milers de musulmans pac\u00edfics. Hi ha conquestes intocables en les nostres societats, encara que -a vegades- alg\u00fa que mana enyori la censura d&#8217;altres \u00e8poques. No cal tornar a remenar el pot equivocat. El debat de fons que l&#8217;atemptat de Par\u00eds convida a fer \u00e9s sobre democr\u00e0cia i viol\u00e8ncia, per saber com i de quina manera evitem que el fan\u00e0tic aconsegueixi el seu objectiu darrer, que no \u00e9s cap altre que canviar la nostra forma de viure i de pensar. Tenir poder \u00e9s obligar a fer o no fer una cosa. El poder darrer -el m\u00e9s inquietant- \u00e9s canviar els valors d&#8217;una col\u00b7lectivitat.<\/p>\n<p>La gent de <em>Charlie Hebdo<\/em> ha estat assassinada perqu\u00e8 no va acceptar el poder que exerceixen sobre tots nosaltres els que, invocant un D\u00e9u com a causa, han aconseguit que ens ho pensem dues vegades abans de fer un acudit sobre certes coses. Ells han mort perqu\u00e8 no han renunciat a viure com es viu aqu\u00ed.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Que l&#8217;atemptat de Par\u00eds hagi estat contra una revista sat\u00edrica no hauria de portar-nos a pensar que el principal debat que ara hem de fer \u00e9s sobre la llibertat de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3211"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3211"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3211\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}