\t\t\t\tTinc la impressi\u00f3 -i alguna cosa m\u00e9s que la impressi\u00f3- que l’actual pol\u00edtica a les Espanyes (inclosa encara Catalunya) comen\u00e7a a ser un producte m\u00e9s de polit\u00f2legs que de pol\u00edtics. Vull dir que ens trobem amb projectes pol\u00edtics que tenen l’aroma dels laboratoris acad\u00e8mics on la pol\u00edtica s’estudia molt sovint com una realitat de la qual s’obvien o es minimitzen els factors humans, casuals i aparentment anecd\u00f2tics que, en canvi, expliquen moltes de les decisions que es prenen en els llocs on hi ha algun tipus de poder. No ho dic nom\u00e9s pel protagonisme d’una nova opci\u00f3 com Podem -constru\u00efda i liderada per professionals de la Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica- o per l’ascendent de molts assessors o spin doctors en partits convencionals. Ho dic per la pres\u00e8ncia emergent dels polit\u00f2legs en l’administraci\u00f3 p\u00fablica i les seves zones adjacents o en espais medi\u00e0tics en el paper de nous endevinadors del futur, tasca sempre mal vista i reservada antigament a periodistes i economistes, gremis de mala fama i sense cap possibilitat de redempci\u00f3.<\/p>\n
Abans de continuar dir\u00e9 que tinc amics polit\u00f2legs i que la meva formaci\u00f3 no \u00e9s estranya al coneixement que aquests especialistes generen. Respecto i llegeixo determinats polit\u00f2legs d’aqu\u00ed i de fora, de la mateixa manera que n’hi ha d’altres que no m’interessen. Com a periodista, i com a periodista que escriu de manera preferent de pol\u00edtica, s\u00e9 que periodistes i polit\u00f2legs observem i expliquem el mateix objecte amb ulls i metodologies diferents, la qual cosa ens fa col\u00b7laboradors m\u00e9s que competidors. El bon periodisme pol\u00edtic no pot prescindir de l’an\u00e0lisi acad\u00e8mica dels fen\u00f2mens que narra, de la mateixa manera que la ci\u00e8ncia pol\u00edtica que vol il\u00b7luminar un problema amb profunditat ha de tenir present sovint all\u00f2 que n’ha dit la premsa. Amb tot, podr\u00edem acceptar que la difer\u00e8ncia entre un acad\u00e8mic i un analista de diari es pot resumir amb les paraules s\u00e0vies de Max Weber, que va ser home de ci\u00e8ncia i periodista pol\u00edtic, i va sobreviure a aquesta dicotomia.<\/p>\n
Tot just despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, l’intel\u00b7lectual alemany escriu que, a difer\u00e8ncia de la vida del cient\u00edfic, la del periodista \u00e9s una vida “atzarosa des de tots els punts de vista i est\u00e0 envoltada d’unes condicions que posen a prova la seguretat interna com potser no ho fa cap altra situaci\u00f3”. El recent atemptat dels fan\u00e0tics contra la revista francesa Charlie Hebdo<\/em> no desmenteix aquesta idea, al contrari. Autocr\u00edtic sense caure en el cinisme ni l’autoindulg\u00e8ncia, Weber emet un judici que podem aplicar perfectament al nostre temps: “El que \u00e9s sorprenent no \u00e9s que hi hagi molts periodistes humanament desencaminats o menyspreables, sin\u00f3 que, malgrat tot, hi hagi entre ells una quantitat molt m\u00e9s gran del que la gent creu d’homes valuosos i realment aut\u00e8ntics”. Amb Twitter o sense, amb tert\u00falies de r\u00e0dio o sense, amb publicitat o sense, el periodisme sempre ha estat un sospit\u00f3s habitual del sistema.<\/p>\n Els polit\u00f2legs, per contra, no s\u00f3n sospitosos, se’ls veu, m\u00e9s aviat -ara i aqu\u00ed- com a metges potencials de la democr\u00e0cia, una mena de sanadors proverbials, una mena de bruixots que tenen els arcans d’un univers cada dia m\u00e9s obscur per al conjunt de la ciutadania, habitualment irritada i desconcertada per les disfuncions del sistema. El fet \u00e9s que, dins i fora dels partits i les administracions, el polit\u00f2leg ha recollit avui la torxa que durant la segona meitat del segle XX van portar economistes, dem\u00f2grafs, urbanistes i professionals similars, tots ells al servei de la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 d’uns estats del benestar que donaven resposta a realitats socials b\u00e0siques com la salut, l’educaci\u00f3, l’habitatge, les infraestructures o les pensions. Els governs democr\u00e0tics a partir del 1945 -i les dictadures que com l’espanyola volien perdurar- van confiar la base de les seves pol\u00edtiques a una esp\u00e8cie d’acad\u00e8mics que es distingien per la mentalitat planificadora i per la voluntat d’anticipar-se als problemes del futur.<\/p>\n Els polit\u00f2legs -i els seus cosins, els soci\u00f2legs electorals- que entren als despatxos del poder s\u00f3n, essencialment, experts a aconseguir vots. S\u00f3n especialistes en la manera com es guanyen eleccions, coneixedors de les arts que transformen paraules, accions i gestos en vict\u00f2ries democr\u00e0tiques. S\u00e9 que hi ha polit\u00f2legs que estudien molts d’altres assumptes, per\u00f2 s\u00f3n els que maneguen les eines i les claus de la competici\u00f3 electoral els que avui han agafat un paper predominant i els que desplacen els savis tradicionals que pensaven la pol\u00edtica des d’altres categories, m\u00e9s vinculades a l’art de governar que no pas a l’art de conquerir el govern des de la campanya electoral perp\u00e8tua. Aix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb la mirada sobre els problemes reals de la gent que el t\u00e8cnic proporciona al pol\u00edtic de torn. L’economista parlava, sobretot, de creixement, distribuci\u00f3 de la riquesa i cohesi\u00f3 social. De qu\u00e8 parla el polit\u00f2leg?<\/p>\n Vivim el boom de la pol\u00edtica de polit\u00f2legs. La moda va comen\u00e7ar a Espanya amb el popular Pedro Arriola i arriba al seu moment de m\u00e0xim esplendor amb Juan Carlos Monedero i la resta dels que envolten Iglesias. No \u00e9s simplement que els venedors hagin usurpat el lloc dels fabricants de pol\u00edtiques: han descobert que el joc consisteix a encertar el framing i ser persistent.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tinc la impressi\u00f3 -i alguna cosa m\u00e9s que la impressi\u00f3- que l’actual pol\u00edtica a les Espanyes (inclosa encara Catalunya) comen\u00e7a a ser un producte m\u00e9s de polit\u00f2legs que de pol\u00edtics….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3214"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3214"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3214\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}