\t\t\t\tEl moviment sobiranista catal\u00e0 ha tingut, des del 2012, un lema que jo sempre he criticat -“Tenim pressa”- i que, al meu parer, ha fet m\u00e9s nosa que servei. Ara, estranyament, els que tenen pressa s\u00f3n uns altres, justament alguns dels que estan en contra de la independ\u00e8ncia de Catalunya, ja siguin autonomistes, federalistes, regionalistes o centralistes cl\u00e0ssics. I la pressa que t\u00e9 aquesta gent \u00e9s de caire funerari: es vol enterrar amb urg\u00e8ncia aquest moviment democr\u00e0tic, amb gran gesticulaci\u00f3 i paraules grandiloq\u00fcents, i aquell t\u00edpic “jo ja ho deia” que va b\u00e9 per decorar les peces m\u00e9s sentides. Per\u00f2 hi ha un problema: s’han precipitat a l’hora de confegir les seves alegres necrol\u00f2giques, perqu\u00e8 el proc\u00e9s de desconnexi\u00f3 d’Espanya no \u00e9s mort i continua, amb -perdoneu l’autocitaci\u00f3- la mala salut de ferro que ha tingut sempre, com explicava un servidor dilluns passat en aquest diari.<\/p>\n
La pressa dels enterradors unionistes em fa somriure, sobretot perqu\u00e8 em pensava que el wishful thinking era una manera de fer exclusiva del periodisme i del pensament sobiranistes, com es diu i es repeteix des de les tribunes que advoquen perqu\u00e8 els catalans deixem d\u00f2cilment en mans d’altri el nostre futur. \u00c9s interessant de comprovar com les ments m\u00e9s preclares i assenyades del dependentisme han convertit el seu leg\u00edtim desig en diagn\u00f2stic, amb una rotunditat que la modesta realitat -l’acord de Mas i Junqueras- ha desmentit immediatament. Mai tants escrits euf\u00f2rics d’una suposada vict\u00f2ria havien caducat tan r\u00e0pidament. Entre les ganes de matar el proc\u00e9s i les ganes de fer desapar\u00e8ixer Artur Mas de l’escena pol\u00edtica, alguns analistes perden els papers i s’enfilen cap al m\u00e9s pintoresc periodisme-ficci\u00f3. Molts haurien d’imitar el tarann\u00e0 tranquil de Fernando \u00d3nega, a qui la defensa de la unitat espanyola no lleva ni un bri d’intel\u00b7lig\u00e8ncia a l’hora d’escriure que “el 27 de setembre podrem anar-nos-en a dormir amb Espanya trencada i Catalunya divorciada, o amb una vacuna d’urnes contra la malaltia de la secessi\u00f3”. El veter\u00e0 cronista tampoc no t\u00e9 cap problema d’admetre que la seva previsi\u00f3 inicial era err\u00f2nia: “Sincerament: aquest escrivent pensava que el proc\u00e9s catal\u00e0 era una bombolla que es desinflava”. S’ha d’aplaudir qui, sense ser ni catal\u00e0 ni sobiranista, \u00e9s honest per aixecar acta del que est\u00e0 passant al nostre pa\u00eds, defugint la desfiguraci\u00f3 caricaturesca.<\/p>\n
Per qu\u00e8 hi ha tanta pressa per narrar la mort del proc\u00e9s? Perqu\u00e8 encara hi ha qui pensa que amb aquesta literatura podr\u00e0 influir en l’estat d’\u00e0nim d’una part d’aquells que, des de fa dos o tres anys, han abra\u00e7at el projecte d’un Estat catal\u00e0 independent. Aquesta \u00e9s una batalla que es juga en el terreny pol\u00edtic, econ\u00f2mic i legal, per\u00f2 tamb\u00e9 en el de les percepcions que projecten els mitjans. Si el m\u00f3n sobiranista ha viscut unes setmanes de desfibrament, fatiga, incertesa i empipament per les negociacions entre convergents i republicans, hi ha qui creu que nom\u00e9s caldria dir i repetir que el conte s’ha acabat per intentar que, efectivament, el moviment perdi gas i suports, i aix\u00ed esdevingui real el que ara nom\u00e9s \u00e9s una consigna. Per\u00f2 el conte de fades sobiranista -per dir-ho amb la mateixa terminologia dels opinadors arrenglerats amb els poders formals i f\u00e0ctics de l’Estat- encara s’est\u00e0 escrivint, tot i el cas Pujol, la moda Podem i els problemes europeus a gran escala com l’amena\u00e7a gihadista. Qualsevol causa conviu amb mil i un assumptes.<\/p>\n
D’altra banda, aquesta peculiar pressa dels enterradors del sobiranisme serveix per mostrar-nos sense voler el frac\u00e0s que els defensors d’una Catalunya dins d’Espanya han tingut i tenen a l’hora de confegir i comunicar un relat alternatiu a la independ\u00e8ncia. La ret\u00f2rica nom\u00e9s els serveix per anar a la contra, no els funciona quan han de proposar un objectiu que pugui seduir els que desitgen viure com ho fan els portuguesos, els danesos o els austr\u00edacs, ni m\u00e9s ni menys. Entre la glosa dels desastres de la independ\u00e8ncia i les apel\u00b7lacions buides a un encaix impossible, aquests enterradors ens recorden que -pareu m\u00e0quines- el proc\u00e9s \u00e9s tamb\u00e9 una lluita de poder. La massa sobiranista \u00e9s tan ing\u00e8nua que no se n’havia adonat, oi? Qualsevol participant a la Via Catalana i a la V sap que el proc\u00e9s sobiranista \u00e9s, per damunt de tot, un desig de repartir el poder de manera m\u00e9s justa -empoderament d’una classe mitjana empobrida- i m\u00e9s horitzontal. La qual cosa no exclou la pugna pel poder entre els partits del bloc sobiranista, com \u00e9s notori.<\/p>\n
S\u00f3c perfectament conscient -ho tinc escrit des de fa molts mesos- de les febleses del projecte sobiranista, i per aix\u00f2 no deixo que la meva opini\u00f3 favorable a la independ\u00e8ncia tapi la visi\u00f3 de conjunt del quadre, que \u00e9s din\u00e0mic i cont\u00e9 elements no sempre engrescadors. Ara, constato que, en el camp d’opini\u00f3 unionista, falla sovint el principi de realitat: molts no han assumit -no ho volen fer- que aquest moviment de canvi respon a una determinaci\u00f3 social molt \u00e0mplia i que no es desmunta d’un dia per l’altre f\u00e0cilment, perqu\u00e8 ha crescut des de baix i al marge dels interessos de les c\u00fapules partid\u00e0ries i dels seus dirigents, superats per un clam popular. La pressa per anunciar la mort del proc\u00e9s tamb\u00e9 acaba sent una mena de rebequeria dels que se senten desmentits per la hist\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El moviment sobiranista catal\u00e0 ha tingut, des del 2012, un lema que jo sempre he criticat -“Tenim pressa”- i que, al meu parer, ha fet m\u00e9s nosa que servei. Ara,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3225"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3225"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3225\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}