\t\t\t\tUn dels grans espectacles d’aquests dies \u00e9s el desconcert d’alguns dirigents pol\u00edtics i analistes d’aqu\u00ed davant el pacte de govern que a Gr\u00e8cia han firmat el partit guanyador d’esquerres, Syriza, i un petit partit de dreta ultranacionalista anomenat Grecs Independents. Els mateixos que la nit de l’escrutini celebraven euf\u00f2ricament la vict\u00f2ria d’Alexis Tsipras i es reclamaven com a veritables hom\u00f2legs catalans o espanyols de l’home de moda, ara callen i fan veure que l’acord amb els dretans de Panos Kammenos \u00e9s una dada secund\u00e0ria. Hem passat del “jo s\u00f3c Syriza m\u00e9s que tu” al “no podem comparar-nos amb Gr\u00e8cia”.<\/p>\n
D’altra banda, entre no pocs ciutadans progressistes catalans, a qui s’havia explicat la faula bonica d’una Syriza revolucion\u00e0ria i moguda per principis intocables, ha aparegut l’ombra d’una decepci\u00f3 prematura, cosa que s’ha expressat de manera intensa a les xarxes socials. Qui esperava la puresa immaculada d’una nova esquerra perfecta ha tingut un disgust. L’abs\u00e8ncia de dones en el nou Govern de Tsipras ha servit per acabar de rematar els que, malgrat el primer ensurt, encara esperaven un miracle. He vist actituds que m’han recordat una mica -salvant totes les dist\u00e0ncies- el desengany de certs sectors amb el PSOE quan Gonz\u00e1lez va decidir que Espanya havia de formar part de l’OTAN.<\/p>\n
Puc entendre la sorpresa inicial de molts per l’alian\u00e7a de govern que ha preferit Tsipras, que posa per davant de tot la gran coincid\u00e8ncia amb Kammenos: el ref\u00fas a les pol\u00edtiques d’austeritat de la troica i la voluntat de renegociar de tu a tu les condicions econ\u00f2miques dins les quals Gr\u00e8cia continu\u00ef sent membre de la zona euro i de la UE. El pacte entre dos partits tan diferents vol transmetre la solidesa del nou govern grec davant de Brussel\u00b7les i Berl\u00edn. El que em costa m\u00e9s d’entendre \u00e9s que dirigents pol\u00edtics i comentaristes d’aqu\u00ed jutgin aquest moviment a partir nom\u00e9s de la dimensi\u00f3 ideol\u00f2gica, sempre susceptible de ser relativitzada -quan es toca poder- pel realisme impur de la necessitat.<\/p>\n
Qui no compr\u00e8n que el pacte \u00e9s valu\u00f3s perqu\u00e8 posa d’acord dos adversaris no comprendr\u00e0 mai el cor obscur de la pol\u00edtica, la vella i la suposadament nova pol\u00edtica. Es pacta amb qui t\u00e9 valors i interessos distints dels teus. Oportunitat per assolir un objectiu compartit. De fet, sempre pactes amb el diable. No s\u00e9 si els nous ide\u00f2legs tenen present Max Weber, per\u00f2 \u00e9s innegable que el cl\u00e0ssic ho va explicar molt b\u00e9: “Tamb\u00e9 els cristians primitius sabien molt exactament que el m\u00f3n est\u00e0 regit pels dimonis i que qui es posa en pol\u00edtica, \u00e9s a dir, qui accedeix a fer servir com a mitjans el poder i la viol\u00e8ncia, ha segellat un pacte amb el diable, de tal manera que ja no \u00e9s cert que en la seva activitat el que \u00e9s bo nom\u00e9s produeixi el b\u00e9 i el que \u00e9s dolent nom\u00e9s el mal, sin\u00f3 que de manera freq\u00fcent passa el contrari. Qui no veu aix\u00f2 \u00e9s una criatura, pol\u00edticament parlant”. Tsipras \u00e9s un adult. Qu\u00e8 busca Tsipras? Que la seva interlocuci\u00f3 amb la troica parteixi d’una posici\u00f3 tan forta com sigui possible. Per fer-ho, oblida que el partit amb qui ha pactat \u00e9s xen\u00f2fob, antisemita, euroesc\u00e8ptic, militarista, missaire i que t\u00e9 com a l\u00edder una figura que aqu\u00ed es titllaria de casta.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes consideracions sobre la naturalesa for\u00e7osament pragm\u00e0tica d’un poder que es pret\u00e9n efica\u00e7 per fer all\u00f2 que ha prom\u00e8s, hi ha un altre factor important\u00edssim que hauria de fer reflexionar molta gent a Catalunya, especialment els que nom\u00e9s s\u00f3n sobiranistes si \u00e9s per fer una Rep\u00fablica on sempre totes les pol\u00edtiques siguin d’esquerres (i que no hi hagi nuclears, ni escoles concertades, ni m\u00fatues privades, ni ex\u00e8rcit, ni ning\u00fa que s’assembli a Artur Mas). L’acord entre Tsipras i Kammenos \u00e9s, per damunt de tot, un pacte d’Estat, per dir-ho a la manera de Madrid, o un pacte patri\u00f2tic, que diria el patriota espanyol Pablo Iglesias. P\u00e0tria o mort, versi\u00f3 hel\u00b7l\u00e8nica. La nova esquerra grega d\u00f3na prioritat a l’eix nacional a l’hora de fer govern perqu\u00e8 sap que sense aquest no hi ha eix social que es pugui abordar seriosament. \u00c9s tot el contrari del que fa ICV en el proc\u00e9s catal\u00e0. “Syriza guanya perqu\u00e8 la gent vol recuperar sobirania”, li diu un exdirectiu de la televisi\u00f3 p\u00fablica grega a Andy Robinson, enviat especial a Atenes. La sobirania \u00e9s el gran debat europeu que travessa la crisi. Sobirania i just\u00edcia social. Repartir el poder d’una altra manera. La naci\u00f3 -que s\u00f3n persones- vol empoderar-se. \u00c9s el patriotisme de carrer de les classes m\u00e9s castigades. Fer pol\u00edtica, no que els la facin des de fora.<\/p>\n
Els grecs volen aconseguir dues coses: sortir del clot i deixar de ser tractats com una col\u00f2nia. Viure millor i no ser humiliats. \u00c9s el sobiranisme dels que tenen un Estat propi per\u00f2 molt avariat. Tsipras connecta amb aquest anhel i treu la bandera alhora que anuncia reformes indispensables de portes endins. La sobirania \u00e9s per qui se la treballa, per aix\u00f2 la seva pugna amb la troica va unida a una altra missi\u00f3: canviar les in\u00e8rcies negatives d’un pa\u00eds acostumat al campi qui pugui i a unes elits irresponsables.<\/p>\n
Catalunya no \u00e9s Gr\u00e8cia, \u00f2bviament. Per\u00f2 aniria b\u00e9 que alguns que s’omplen la boca parlant cada dia de l’eix social imitessin el profund sentit d’Estat del nou primer ministre grec. A Madrid, en canvi, tothom (casta i aspirants a casta) ho t\u00e9 clar\u00edssim.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dels grans espectacles d’aquests dies \u00e9s el desconcert d’alguns dirigents pol\u00edtics i analistes d’aqu\u00ed davant el pacte de govern que a Gr\u00e8cia han firmat el partit guanyador d’esquerres, Syriza,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3230"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3230"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3230\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}