\t\t\t\tEs diu i es repeteix que Podem i el sobiranisme catal\u00e0 s\u00f3n una mica el mateix,\u00a0unes\u00a0respostes\u00a0que aporten aire\u00a0fresc\u00a0a una pol\u00edtica espanyola resclosida,\u00a0desacreditada i avariada. El fet que el partit de Pablo\u00a0Iglesias i el moviment transversal per la independ\u00e8ncia\u00a0de Catalunya\u00a0coincideixin en algun diagn\u00f2stic genera aquesta falsa semblan\u00e7a, aix\u00ed com el fet que els dos fen\u00f2mens\u00a0aconsegueixin retornar la\u00a0il\u00b7lusi\u00f3\u00a0a una part de la ciutadania. Per\u00f2 Podem i el sobiranisme no s\u00f3n el\u00a0mateix. L\u2019explicaci\u00f3 \u00e9s tan senzilla com pervers \u00e9s el malent\u00e8s\u00a0que omet\u00a0una distinci\u00f3 b\u00e0sica. Ho dir\u00e9 amb paraules pr\u00f2pies de la hist\u00f2ria recent espanyola: Podem \u00e9s un projecte que planteja una\u00a0reforma\u00a0mentre el sobiranisme (en el seu conjunt i m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies entre partits) planteja una ruptura. Se\u2019n recorden els\u00a0m\u00e9s vells, d\u2019aquestes categories? Reforma\u00a0o ruptura?<\/p>\n
Aquest era un debat molt viu a la mort de Franco. Inicialment, la majoria de l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica plantejava una ruptura amb el r\u00e8gim franquista, un pla desmentit per la complexa realitat d\u2019aquellsvertiginosos\u00a0anys, quan ning\u00fa no tenia prou for\u00e7a per imposar un cam\u00ed de manera unilateral. Es va anar\u00a0per\u00a0la via del mig, una mena d\u2019h\u00edbrid que, segons la interpretaci\u00f3 del desaparegut Javier Pradera, era el resultat dels \u201ccanvis realitzats des de dalt i les transformacions imposades des de baix\u201d.\u00a0Vet aqu\u00ed el consens, segons la visi\u00f3 can\u00f2nica del per\u00edode.\u00a0Equilibris certament dif\u00edcils. Per exemple: portar\u00a0el president\u00a0Tarradellas de l\u2019exili per\u00f2 impedir que ERC pogu\u00e9s\u00a0participar\u00a0a les primeres eleccions\u00a0(perqu\u00e8 era un partit que subratllava el\u00a0seu republicanisme, no pas perindependentista, que llavors no ho era). El mite de la ruptura vatenir un paper considerable en l\u2019imaginari dels que\u00a0s\u2019estrenaven\u00a0en un escenari de nova legalitat, fins els esmentats comicis del 15 de juny del 1977. Despr\u00e9s d\u2019aquell moment fundacional, la\u00a0ruptura seria cosa nom\u00e9s de les forces extraparlament\u00e0ries, entre les quals el llavors minoritari independentisme catal\u00e0.\u00a0Molt abans de la vict\u00f2ria del PSOE l\u2019any 1982,\u00a0la ruptura ja era un terme obsolet.<\/p>\n
Avui, el sobiranisme catal\u00e0 representa una ruptura democr\u00e0tica amb el marc espanyol sorgit de\u00a0la transici\u00f3. El fet que sigui un proc\u00e9s impecablement democr\u00e0tic i pac\u00edfic no el fa menys rupturista. T\u00e8cnicament \u00e9s aix\u00ed, encara que finalment es concret\u00e9s\u00a0una sortida mitjan\u00e7ant un refer\u00e8ndum a l\u2019estil escoc\u00e8s,\u00a0una\u00a0possibilitat avui no contemplada per Madrid. El catalanisme pol\u00edtic ha estat reformista durant m\u00e9s d\u2019un segle, fins l\u2019any 2010. Ara, el catalanisme pol\u00edtic ha canviat el seu objectiu:\u00a0ja no\u00a0\u00e9s\u00a0modernitzar\u00a0Espanya sin\u00f3\u00a0dotar la societat catalana d\u2019un Estat independent. La\u00a0sobiranitzaci\u00f3\u00a0de sectors socials moderats que creien en el model autonomista\u00a0\u00e9s un canvi hist\u00f2ric de gran abast\u00a0i t\u00e9 a veure amb una acumulaci\u00f3 de greuges. La nova revolta catalana, amb un protagonisme evident de les classes mitjanes,\u00a0desitja\u00a0un divorci civilitzat. Un divorci sempre \u00e9s\u00a0\u2013es vulgui o no-\u00a0una ruptura.<\/p>\n
Podem no vol trencar res\u00a0i ja tira aigua al vi de les seves propostes. \u00a0Podem vol fer reformes a la casa, encara que faci servir una ret\u00f2rica\u00a0calculadament\u00a0rupturista i una escenografiapseudorevolucion\u00e0ria\u00a0que pret\u00e9n\u00a0connectar amb l\u2019esperit del 15M.Podem \u00e9s un projecte que aspira a governar\u00a0per introduir unes pol\u00edtiques\u00a0reformistes que donin resposta\u00a0possibilista\u00a0al malestar social que ha generat l\u2019immobilisme i el desgast del PP i del PSOE. \u00c9s normal\u00a0que els pol\u00edtics\u00a0populars i socialistes vegin\u00a0Pablo Iglesias i el seu equip\u00a0com una amena\u00e7a, perqu\u00e8 estem parlant de llocs de poder i d\u2019influ\u00e8ncia. Qui vol perdre cadires i palanques?\u00a0Aquesta lluita partidista no s\u2019ha de confondre amb la persecuci\u00f3 descarnada que\u00a0els poders de l\u2019Estat espanyol\u00a0fan del sobiranisme.\u00a0No tenen res a veure. Certs discursos de dirigents de Podem sobre la banca, la monarquia, els militars, l\u2019Esgl\u00e9sia\u00a0o\u00a0el funcionariat\u00a0demostren queels poders f\u00e0ctics estan m\u00e9s\u00a0tranquils amb Iglesias que no sembla. Hi ha menys nervis del que alguns diaris transmeten: qui vol ser alternativa real de govern acabar\u00e0\u00a0pactant amb qui toqui.\u00a0L\u2019Estatdigerir\u00e0\u00a0i integrar\u00e0\u00a0Podem sense\u00a0cap\u00a0problema quan arribi l\u2019hora, per molt que les direccions del PP i del PSOE estiguin avui hist\u00e8riques amb aquest nou jugador, a qui el darrer sondeig del CIS atorga un suport espectacular. Compareu els atacs contra\u00a0Monedero i altres\u00a0figures notables\u00a0de Podem amb els atacs\u00a0i les ins\u00eddies\u00a0contra Mas i el sobiranisme\u00a0en general,\u00a0i us adonareu que no s\u00f3n de la mateixa envergadura.\u00a0L\u2019enemic\u00a0veritable est\u00e0 molt clar.<\/p>\n
Tinc escrit en aquestes p\u00e0gines que Podem disputa al sobiranisme el monopoli de la\u00a0il\u00b7lusi\u00f3. I ho reitero.\u00a0\u00c9s ben leg\u00edtim que els espanyols\u00a0cansats del bipartidisme\u00a0tinguin el seu somni.\u00a0Podem i el sobiranisme fan bandera de la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica des de patriotismes\u00a0molt\u00a0diferents:\u00a0patriotisme de qui disposa d\u2019un Estat constitu\u00eft\u00a0i\u00a0patriotisme de qui no en t\u00e9.\u00a0Una distinci\u00f3\u00a0que no es pot passar per alt. Per\u00f2 Iglesias, per molt que parli de castes amb impostaci\u00f3 irreverent, no discuteix mai el mapa del m\u00f3n donat per descomptat, mentre el sobiranisme catal\u00e0\u00a0aspira a redibuixar el mapa\u00a0amb la for\u00e7a dels vots,\u00a0i aix\u00f2\u00a0no es\u00a0tolera. I, a m\u00e9s,\u00a0mobilitza tots els guardians\u00a0de\u00a0l\u2019statu\u00a0quo.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es diu i es repeteix que Podem i el sobiranisme catal\u00e0 s\u00f3n una mica el mateix,\u00a0unes\u00a0respostes\u00a0que aporten aire\u00a0fresc\u00a0a una pol\u00edtica espanyola resclosida,\u00a0desacreditada i avariada. El fet que el partit de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3239"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3239"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3239\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}