{"id":3244,"date":"2015-02-06T00:00:32","date_gmt":"2015-02-05T23:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3244"},"modified":"2015-02-06T00:00:32","modified_gmt":"2015-02-05T23:00:32","slug":"dovidi-a-brotons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/02\/06\/dovidi-a-brotons\/","title":{"rendered":"D&#8217;Ovidi a Brotons"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tCremen viu un home a l\u2019Orient on les coses i els dies s\u00f3n el dolor que ignorem per\u00f2 relatem. Cremen viu un home en terra remota i la guerra \u00e9s un videoclip que fa de pausa en el nostre consum adolescent de teles\u00e8ries que estilitzen una vida que ja \u00e9s massa estilitzada. Cremen viu un home i avui presentem el nou llibre del poeta Jorge Brotons, valenci\u00e0, catal\u00e0, mediterrani i vagament londinenc. I, llavors, aquest acte de trobar-nos, al vespre, per parlar del seu poemari, <em>Verb de continu\u00eftat<\/em> (Curbet Edicions), esdev\u00e9 un gest que forada l\u2019actualitat i ens permet refundar la religi\u00f3 dels silencis, la germandat dels que passen pels camins de carro on cada paraula sona com si fos el darrer cop.<\/p>\n<p>Conec Jorge Brotons de quan ell era un poeta sense obra. El meu amic \u00e9s de la lliga dels poetes que no criden, discret, potser com Francesc Garriga, autor que ens acaba de deixar. Qu\u00e8 ha de fer un poeta en temps de twitter? Brotons la clava en tres versos: \u201cNo sabrem qu\u00e8 encendrem\/ per\u00f2, hui,\/ celebrarem la inquietud\u201d. Celebrar la inquietud. Pot haver-hi res m\u00e9s sensat i m\u00e9s noble i m\u00e9s pertinent? El poeta \u00e9s un nunci de la inquietud i un sacerdot que en desf\u00e0 cada capa. Els financers odien la inquietud que \u00e9s la filla salvatge de la incertesa, i basteixen altars de seguretat ef\u00edmera perqu\u00e8 aix\u00ed creuen controlar el temps. Per\u00f2 el temps \u00e9s dels poetes, extrem que queda molt clar quan un patrici traspassa. La venjan\u00e7a del verb \u00e9s compassiva.<\/p>\n<p>Avui presentem, ja dic, el darrer llibre de Brotons, que t\u00e9 el bon gust d\u2019estimar Ovidi Montllor, m\u2019aclame a tu. Aviat far\u00e0 vint anys que l\u2019artista d\u2019Alcoi va marxar a fer feli\u00e7 els d\u00e9us i tamb\u00e9 el recordarem, amb la confian\u00e7a que la clau d\u2019Estell\u00e9s encara obre tots els panys. Ovidi a raig, per trobar altre cop l\u2019ombra. Despr\u00e9s, Jorge firmar\u00e0 llibres, fumar\u00e0 i parlar\u00e0 de les seves dues filles. I alg\u00fa posar\u00e0 els ulls en una p\u00e0gina que fa olor de nou: \u201cC\u00f3rrer la vetlla\/ c\u00f3rrer la cicatriu\/ soterrar el dolor\/ una vesprada i\/ preparar-se per\/ al pr\u00f2xim error\u201d. Mireia Vidal-Conte diu en el pr\u00f2leg del volum que som davant d\u2019un poeta que escriu \u201csense aparadors ni voler de sobte treure el cap arreu\u201d, i afegeix que ho fa \u201csense el posat for\u00e7at\u201d. Aquesta \u00e9s la gran virtut: l\u2019escriptura que no busca el gran efecte, que va filtrant-se, com un ant\u00eddot proscrit que alg\u00fa encarrega a un traficant de subst\u00e0ncies antigues. Lluny de les pantalles i les xarxes socials. Lluny del \u201cm\u2019agrada\u201d tan omnipresent.<\/p>\n<p>Serem diferents aquest vespre i serem \u2013tal vegada- feli\u00e7os un instant fuga\u00e7, perqu\u00e8 un amic ens donar\u00e0 el poema, escut contra el mal radical, contra la desesperan\u00e7a. Cremen viu un home a l\u2019Orient i nosaltres, mentre, bastim trinxeres de llibres com si f\u00f3ssim agents especials. \u201cAra i res s\u00f3n la mateixa empremta\u201d, escriu Jorge Brotons.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cremen viu un home a l\u2019Orient on les coses i els dies s\u00f3n el dolor que ignorem per\u00f2 relatem. Cremen viu un home en terra remota i la guerra \u00e9s&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3244"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3244"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3244\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}